Noves relacions biomètriques permeten una millor estimació del pes de la tonyina roja
Investigadors de la Universitat Politècnica de València i l'Institut Espanyol d'Oceanografia han presentat un estudi en el qual es determina el pes de la tonyina roja a partir de la seua longitud, altura i amplària màxima. L'aplicació d'aquest estudi en el sector contribuiria a la millora dels controls per a la a la recuperació d'aquesta espècie, molt valorada a tot el món, especialment en països com Japó.
"La seua aplicació directa en les plantes de greixatge de tonyina roja permetria un major control del procés per part dels productors i faria més eficient i ecològicament sostenible el greixatge de la tonyina roja en captivitat", apunta Vicente Puig, investigador de l'Institut per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres del campus de Gandia de la UPV. Aquest treball ha sigut publicat en la revista PLOS ONE. Article disponible en http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0200406
Actualment, les tonyines són capturades en alta mar i introduïts en gàbies de transport, que són remolcades fins a zones costaneres en les quals estan instal·lades les gàbies d'engreixament. Allí es realitza la transferència de tonyines d'unes gàbies a unes altres. Durant les transferències un operari amb un programari bàsic i de manera manual mesura la longitud d'almenys el 20 % de les tonyines transferides. El pes mitjà de les tonyines transferides es determina fent ús de relacions biomètriques que solament tenen en compte la longitud mitjana dels peixos i el nombre exacte dels peixos capturats, la qual cosa pot provocar mesures errònies, produint-se sobreestimacions o subestimacions en moltes ocasions.
"El que es fa actualment és mesurar la longitud d'un 20% de les tonyines capturades i fer una estimació de la captura total. Si es capturen 1000 tonyines, es mesuren 200 i es trau la mitjana de longitud i pes. Òbviament, no tots els exemplars són iguals; un pot mesurar X i el seu pes ser diferent a un altre exemplar de la mateixa longitud. Per tant, es tracta d'una estimació que pot diferir bastant de la captura real. Les relacions oposades en el nostre estudi ajudaran a minimitzar aquests errors", explica Vicente Puig, investigador de l'Institut per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres del campus de Gandia de la UPV.
Aquest estudi presentat ara per aquests investigadors s'emmarca dins del projecte Acustuna i complementa el que ja van desenvolupar l'any passat, dins del projecte Biacop, que combinava tècniques de mesurament acústic i de visió estereoscòpica per al comptatge.
En l'estudi es presenten una sèrie d'equacions, desenvolupades pels investigadors de la UPV a partir de mesures reals després de l'extracció d'exemplars engreixats en gàbies. Aplicant aquestes equacions, l'estimació de les captures i el control del greixatge per part dels productors és molt més precís.
"Amb el sistema desenvolupat en Biacop, a més de la longitud, podem mesurar també l'amplària de les tonyines. Les relacions biomètriques presentades en aquest treball permetran estimar a més el pes de la tonyina d'una manera més exacta. Amb ajuda d'equacions predictives del pes a partir de les dimensions lineals de la tonyina, els marges d'error en l'estimació de la biomassa capturada es redueixen significativament. El nostre objectiu és oferir un sistema que contribuïsca a la conservació de l'espècie, coneixent millor l'estat de les pesqueres; que els pescadors puguen pescar, es conega millor el que es pesca, i que les restriccions imposades per a impedir la sobreexplotació dels recursos tinguen com a fruit la sostenibilitat de l'espècie", explica Vicente Puig.
