La negació i la invisibilitat són les principals discriminacions que pateixen les persones bisexuals
La convenció social només accepta el monosexisme, ja siga heterosexual o homosexual, i invisibilitza la realitat de les persones bisexuals
Com a exemple d'aquesta negació, el recent cas del valencià Javier Vilalta qui va declarar la seua bisexualitat en un judici i no va ser reconeguda
Lambda, col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar, posa l'accent enguany en la necessitat de visiblitzar la bisexualitat com una opció més dins de la diversitat sexual que existeix en la societat, atés que la negació d'aquesta condició i la seua invisibilització són les principals causes de bifòbia que pateixen les persones bisexuals dia a dia.
Existeixen molts mites i estereotips al voltant de les persones bisexuals, com explica Amparo Navarro, tècnica de Lambda: «en eixir al món com a bisexuals ens enfrontem contínuament a qüestionaments del tipus “És que no vols dir que eres lesbiana o gai” o “Això és que encara no has descartat als xics, o les xiques en el cas dels homes” o fins i tot “Jo crec que prefereixes l'altra opció”, com si fóra una cosa que tries i tot això és no reconéixer la bisexualitat».
La bisexualitat és l'orientació sexual de les persones qui senten atracció per més d'un gènere, i això succeeix no necessàriament al mateix temps, ni de la mateixa manera ni amb la mateixa intensitat per tots ells. I les persones bisexuals són contínuament qüestionades i es veuen obligades a reivindicar constantment la seua orientació sexual, ja que són llegides per la resta de la societat com a lesbianes o gais.
Com a alternativa quan es desconega l'orientació sexual de dues persones vinculades afectivament es pot parlar, també des dels mitjans de comunicació, d'una parella formada per dues dones o d'una parella d'homes, sense caure en la classificació de lesbianes o gais que invisibilitza les persones bisexuals.
Tenim a València el cas recent de Javier Vilalta, referent bisexual visible i soci de Lambda, que es va declarar obertament bisexual en un judici després de ser acusat per la seua exdona d'amagar la seua homosexualitat. Més enllà de la intromissió del procés judicial en l'àmbit més privat de la persona, la primera sentència condemnatòria mostrava un profund desconeixement de la realitat bisexual.
Les persones bisexuals també es veuen sotmeses a prejudicis socials que les consideren vicioses o que les hipersexualitzen. Amparo Navarro denuncia «la cosificació» a que les dones bisexuals estan exposades i que incrementa «els nivells de violència sexual als quals ens enfrontem perquè el pensament masclista ens presenta com un objecte per a satisfer els desitjos sexuals dels homes cis heterosexuals».
D'altra banda, els homes bisexuals són invisibilitzats, en la seua majoria llegits com a homosexuals, «i són un agent social de canvi imprescindibles per a construir una societat més igualitària perquè encarnen un model diferent a la masculinitat imperant», apunta la tècnica de Lambda.
La negació de la bisexualitat posa en risc també a les persones bisexuals sol·licitants de protecció internacional, ja que troben problemes a l'hora que se'ls reconega la seua condició de persona refugiada LGTB+ per poder invisibilitzar-se com a heterosexuals.
Visibilitzar la bisexualitat
Aquesta vesprada tindrà lloc una LGTBbiblioteca al Centre Socieducatiu Díaz Pintado de Burjassot (Plaça Nou d’Octubre, 11) on quatre persones bisexuals compartiran les seues històries de vides amb les persones que vulguen participar. L'acte donarà principi a les 18 hores i és necessari inscriure's enviant un mail a accionsocial@burjassot.es o telefonant al 963 906 718.
Combatre la bifóbia des de la base
La clau per a superar la bifòbia està, com en altres ocasions, en l'educació: «mostrar la diversitat a les escoles és imprescindible per a aconseguir la igualtat real i la llibertat de ser i d'estimar». Des de Lambda treballem la diversitat amb tallers gratuïts del Pla Divèrsia per a centres educatius de tota la Comunitat Valenciana, adaptats per edat a partir dels 5 anys, en infantil, primària, secundària, batxillerat i FP.
