El MuVIM proposa un hipnòtic viatge pel Japó i exhibix la influència del país del sol naixent en les arts occidentals

El MuVIM obri les seues portes al país del sol naixent amb dos exposicions que reivindiquen la hipnòtica influència de l'art japonés en l'imaginari occidental. El museu de la Diputació de València oferix des d'este dijous les mostres ‘L'espill de la bellesa’ i ‘Japonismes’, que podran visitar-se a la Sala Baixa del MuVIM fins al pròxim 17 d'agost, amb una selecció de pintures, escultures, ceràmiques i tèxtils comissariada per Raúl Fortes-Guerrero, de la Universitat de València, i Amador Griñó, cap d'exposicions del museu.

La inauguració oficial tindrà lloc en la tard-nit amb la presència del diputat de Cultura, Paco Teruel, que està convençut que la doble mostra sobre l'art nipó “no passarà desapercebuda i es convertirà en una cita històrica per al MuVIM i la Diputació, per la bellesa de les exposicions i per la rellevància de la cultura japonesa i el seu mode d'entendre la vida en els nostres propis hàbits”. Per part seua, el director del MuVIM, Rafa Company, ha destacat eixa “doble mirada que d'una banda expressa de quina manera entenen la bellesa els japonesos, i no sols en allò que és visible, i d'altra reflectix l'obertura del Japó al món”.

Les dos propostes expositives, vinculades per l'influx de l'art del llunyà Orient, estan separades pel típic ‘torii’ o portal sagrat japonés. La primera d'elles, ‘L'espill de la bellesa’, és un recorregut per l'art japonés dels segles XVI al XX. El comissari, Raúl Fortes-Guerrero, “destaca la incursió en l'univers estètic del Japó a partir d'una sèrie de conceptes bàsics tant de la filosofia del país com en el pensament que subjau en les accions més quotidianes. Són exemples d'un mode de ser i d'estar en el món”.

Per part seua, Amador Griñó definix el fenomen del Japonisme com “la influència profunda i perdurable de l'art i la cultura nipona a Occident, que s'estén molt més allà d'una moda passatgera i que, des de temps de Marco Polo i altres viatgers, es va incorporar a l'imaginari europeu”. Griñó ha treballat amb “els successius Japonismes que, més que modes, han sigut autèntics processos d'intercanvi cultural i han enriquit tant l'art occidental com la comprensió global del Japó fora de les seues fronteres”.

Japonismes, del ukiyo-e al manga

Ens endinsem ara en la doble mostra del MuVIM per la porta dels Japonismes, un fenomen que es va iniciar a mitjan segle XIX i que ha suposat un intercanvi multifacètic que ha transformat les arts visuals i decoratives, la música, i més recentment la cultura popular global, a través del manga i l'anime. ‘Japonismes: Hibridacions culturals i internacionalització de l'art japonés’, que així es titula l'exposició comissariada per Amador Griñó, “és un homenatge a la valenta influència de l'art i el pensament japonés en la ruptura de tradicions acadèmiques del món occidental”.

L'inici formal del procés es troba en l'obertura forçada del Japó impulsada en 1853 pel comodor estatunidenc Matthew C. Perry. El context històric va afavorir el flux d'objectes d'art cap a Occident, especialment les xilografies conegudes com ukiyo-e (imatges del món flotant). Estes pintures van provocar una profunda commoció en els artistes europeus, convertint-se en font d'inspiració inesgotable per als Monet, Degas, Renoir i Vang Gogh, que col·leccionava ukiyo-e de manera compulsiva. Exposicions universals com les de Londres (1862) i París (1878) van ser determinants en la difusió d'una estètica radicalment diferent.

La influència del japonisme no es va limitar a la pintura. Segons explica Amador Griñó, “en el camp de la música diversos compositors van incorporar elements de l'estètica japonesa en les seues òperes, amb melodies que evocaven l'exotisme del llunyà Orient, cas de Puccini amb ‘Madame Butterfly’ i ‘Turandot’; mentre que en les arts decoratives, la moda i el disseny gràfic, l'estil nipó va anticipar elements del modernisme i l'art abstracte amb eixe èmfasi posat en la naturalesa combinat amb la simplicitat i les línies elegants que es van integrar en mobiliari, ceràmica, joieria, teixits i arquitectura”.

Menció a part mereix la irrupció del japonés al cinema. “La maquinària fílmica estatunidenca, que no distingia als asiàtics d'un país o d'un altre, utilitzava els valors i els costums ancestrals nipons per a demonitzar al que en aquell moment, en temps de la Segona Guerra Mundial, va ser l'enemic”, exposa Griñó, que a continuació posa en valor les produccions japoneses contemporànies que formen part d'un "intercanvi cultural que actualment és sempre bidireccional, i que inclou des de les pel·lícules protagonitzades per Godzilla fins a l'aparició del manga i l'anime, que no sols implica una estètica visual amb personatges d'ulls grans i el dinamisme narratiu de ‘Dragon Ball’, sinó una transmissió de valors culturals, formes d'expressió i idees que han calat en tot el món”.

L'espill de la bellesa

El comissari de ‘L'espill de la bellesa. Art japonés dels segles XVI al XX’, Raúl Fortes-Guerrero, es deté en “la concepció de l'art com una cosa efímera i alhora transcendental, amb influències del sintoísme, la religió originària del Japó, i el budisme, credos que han anat modelant eixa idea de renovació i d'observació de la naturalesa que es fundix amb l'ésser humà”. La importància de la religió es reflectix en les mostres amb pintures i escultures de figures búdiques com Kannon o de personatges llegendaris de la tradició folklòrica local com els Set Déus de la Fortuna, els ‘Shichifukujin’.

La idea que la bellesa “és transversal en tots els àmbits de la vida i no es limita únicament a l'alta cultura” es reflectix en la composició d'una mostra que combina peces de gran valor, com els magnífics paravents de la dama Murasaki o els delicats ninots exhibits al Japó en el Dia de les Xiquetes, amb objectes populars i menys glamurosos, com uns simples palets per a menjar, unes senzilles sandàlies per a calçar-se o un auster cassó amb el qual llavar-se les mans i esbandir-se la boca, símbol de la purificació de cos i ànima.

Eixa xarxa de relacions entre l'ètica i l'estètica estan ben representades en ‘L'espill de la bellesa’, amb espai per a l'entramat de les arts escèniques, la cerimònia del te i la poesia, així com la cortesia i la política que són elements inseparables de les pràctiques culturals. També hi ha lloc per a la virtut i el civisme, que poden inculcar-se a través de l'apreciació i l'ús de les arts, sense oblidar els set principis estètics de la filosofia zen que poden vincular-se a virtuts humanes concretes. En resum, dos mostres repletes d'art, bellesa i principis filosòfics molt vàlids per a arribar al wabi-sabi, la capacitat d'acceptar i apreciar la vida tal com és: imperfecta.