El MuVIM presenta la mostra ‘Eros clandestí’ i la instal·lació de JARR en el Cubo sobre la ‘celebració de l'Orgull’

El MuVIM ha presentat este dijous l'exposició ‘Eros clandestí’, una selecció fotogràfica de la col·lecció de Roberto Polo que recorre l'imaginari d'homes anònims que, des de la seua intimitat, van viure l'opressió social d'un món anterior a l'eclosió dels drets gais. El museu de la Diputació de València complementa la mostra amb la instal·lació de JARR sobre la ‘celebració’ de l'Orgull, un muntatge amb materials reciclats que s'exhibix en el Cubo del MuVIM. Les dos propostes podran visitar-se, amb accés gratuït, fins al 3 de desembre.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha donat per iniciada la temporada 2023-2024 del museu amb estes dos intervencions “molt directes sobre la llibertat i la necessitat de trobar la felicitat, dos conceptes que han viatjat junts des de temps de la Il·lustració i han travessat la Modernitat, amb els quals convivim amb naturalitat en el món contemporani”. En el cas de ‘Eros clandestí’, el responsable provincial de Cultura ha destacat la reflexió sobre “la llibertat d'estimar com una altra de les conquestes a l'hora d'aconseguir la felicitat”.

Paco Teruel ha agraït la col·laboració de la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Cuenca, amb la coproducció d'esta mostra que, en paraules del director del MuVIM, Rafael Company, “inclou documents de gran valor històric, fotografies en blanc i negre, de xicoteta grandària, que van ser preses en la més absoluta intimitat d'homes anònims, que expressaven els seus sentiments en un món que no encaixava la llibertat sexual i perseguia estos homes obligats a amagar la seua homosexualitat”.

Per part seua, el cap d'exposicions del MuVIM, Amador Griñó, també ha centrat la seua intervenció “en la transcendència històrica del moment en què es contextualitzen les fotografies de la mostra, en una Gran Bretaña on l'homosexualitat estava penada i reprimida, anterior a eixa conquesta dels drets gais que va convertir al país en referent del col·lectiu en el marc de difusió de la cultura pop”.

Eros clandestí

En l'actualitat, gran part de les legislacions occidentals reprimixen l'homofòbia. Però no sempre ha sigut així. Venim de segles acumulant agressions, persecució i marginació que no han aconseguit esborrar ni amagar l'homosexualitat. Les fotografies que exhibix el MuVIM a la seua Sala Alta, sota el títol ‘Eros clandestí’, formen part de la col·lecció personal de Roberto Polo i són una xicoteta selecció d'un extens fons adquirit a Londres. Constituïxen un recorregut per l'imaginari quotidià d'estos homes, les seues parelles i amics, reflex d'un món construït subtilment fora dels controls socials i al marge de la realitat agressiva que els circumdava.

Malgrat el risc, moltes parelles es van atrevir a fer-se fotografies on, implícita o explícitament, manifestaven el seu afecte, compromís o opció sexual. “Una mostra de valentia, una manera d'expressar la seua disconformitat, d'oposar-se, de deixar testimoniatge, per a les generacions futures, d'unes conviccions i sentiments que, permesos o no, existixen i no poden ser negats”, explica el mateix Amador Griñó, comissari de la mostra.

“Molts dels quals van barallar i van donar les seues vides per la igualtat de drets ja no estan, però la seua lluita per la llibertat, per poder estimar sense restriccions, ens ha portat al punt de major respecte per la diversitat a escala planetària”, continua el cap d'exposicions del MuVIM, qui conclou que, malgrat els avanços, “encara hi ha setanta països on l'homosexualitat és il·legal, i sis d'ells la castiguen amb la pena capital”.

JARR: reciclatge, bellesa i orgull

La instal·lació de JARR és, en paraules del propi artista, “una celebració; celebrar la lluita que hem fet tota la comunitat i la diversitat, cal celebrar eixa diversitat”. Amb el títol ‘JARR desgarra #soloelartemesalva’, el muntatge es basa en el reciclatge de diferents materials, principalment tèxtils, que s'alcen com “un crit artístic, reivindicant amb passió la diversitat i els drets del col·lectiu LGTBI+. A través de retalls de roba usada, simbolitza el sofriment compartit, metamorfosat en bellesa i orgull”.

El comissari de la instal·lació, Alejandro Villar, ha recordat que l'artista és considerat “una espècie de 'enfant terrible' de l'art a València perquè des dels seus inicis, fa 24 anys, va enfocar les seues obres com un mecanisme de reivindicació i activisme, al principi prenent el llegat del fotomuntatge de Josep Renau i de l'Equip Crònica; obres neo pop amb un component agressiu que buscava eixir-se del confortable i ens parlava dels problemes històrics, polítics i socials del moment. Eixe activisme es va anar radicalitzant amb el temps i va passar de ser un artista pop a un artista punk, neodadaísta, defensor de l'ecologia i el reciclatge”.

En referència a la instal·lació de JARR, el director del MuVIM ha avançat que és “el penúltim artista que exhibix en el Cubo, que va ser dissenyat com una estructura efímera que pretén cridar l'atenció del vianant ocasional i donar a conéixer altres propostes del museu”. En este sentit, Rafael Company ha exposat alternatives que poden complir les mateixes funcions, cas de la sala Jerònima Galés, “un espai obert dins de les nostres instal·lacions que permet que la gent puga veure el museu, i que acollirà futures propostes del MuVIM”.