El MuVIM amplia la seua oferta expositiva amb ‘Les quatre estacions’ de Vinz i els ‘Jardins de retalls’ d'Ana Karina

El MuVIM obri al públic dos noves exposicions. A partir d'este dijous i fins al 30 de març de 2025, el museu de la Diputació de València suma al seu catàleg de mostres ‘Les quatre estacions’ de Vinz i ‘Jardins de retalls, fragments de vida’ d'Ana Karina. Les dos propostes oferixen al públic “una reflexió sobre la vida, les diferents etapes de l'ésser humà i totes les vivències i experiències que ens conformen com a persones”, assenyala el director del MuVIM, Rafa Company.

Per part seua, el diputat de Cultura, Paco Teruel, destaca “l'extraordinària oferta d'un museu que combina amb destresa les diferents disciplines artístiques i els estils dels artistes que exposen a les seues sales. El MuVIM torna a demostrar la capacitat per a reflexionar sobre el que ens envolta, combinant l'empíric, l'espiritual i per descomptat les arts plàstiques que són la matèria primera del museu”. Les dos noves exposicions “són un exemple d'eixes reflexions existencials i animen als visitants a participar del debat i aportar les seues respostes”, comenta el responsable provincial de Cultura.

‘Les quatre estacions’ de Vinz arriben a la Sala Parpalló, convidant al públic assistent a reflexionar sobre eixes preguntes que ens acompanyen des de l'inici de la humanitat: Per què som ací? D'on venim? A on anem? Sabem que les nostres cèl·lules es regeneren, però també que amb el temps comencen a degenerar; eixa és potser l'única certesa empírica en una mar d'elucubracions, teories, reflexions i divagacions pel qual sempre resulta interessant navegar.

Ana Karina i els seus ‘Jardins de retalls, fragments de vida’ ocuparan el Vitrall del MuVIM. L'artista argentina, establida a València, recrea amb les seues combinacions de teles, fils i colors una manifestació de la vida, un tot que es construïx a partir de fragments formats per tot el que hem experimentat, conservat i, fins i tot, perdut. Un recordatori que tot el que es trenca o que sembla incomplet, pot adquirir valor formant part d'una cosa molt més gran.

Les quatre estacions i Vinz

L'artista valencià Vinz proposa en ‘Les quatre estacions’ un viatge que comença sense un clar inici i el final del qual és incert, fins i tot en els millors dels casos. Mentres busquem respostes, l'energia que ens definix com a éssers orgànics se'ns escapa. El planeta Terra, que ja existia abans que arribàrem, seguix el mateix cicle vital. La Primavera representa el despertar, el renàixer, l'inici de l’evolució. L'Estiu és l'apogeu, el clímax de la vitalitat. La Tardor marca la disminució d'eixa abundància, portant amb si la melancolia i la serenitat. I quan arriba l'Hivern, sabem que és la fi, però arriba de nou la Primavera.

Vinz (València 1979) va començar el projecte 'Feel Free' als carrers i galeries d'Europa i els Estats Units. Amb la seua obra afirma que la nuesa humana és un símbol de naturalitat i llibertat personal, que expressa a través de collages fotogràfics per als cossos, combinats amb pintura de cap i detalls, la qual cosa suggerix mons reals entrellaçats i mons de somni. En els moments més significatius de la nostra vida -quan naixem, quan estimem, quan morim- estem nus, conclou l'artista.

‘Les quatre estacions’ servixen com una al·legoria de les edats de l'ésser humà, de la dona i l'home. El creador valencià ha exposat en centres culturals com el Centro de Arte Contemporáneo Walter Benjamin a Perpiñán, el Instituto Francés de Valencia, l'Ajuntament de València, en el Museu de Belles Arts de Murcia, el MuVIM, el Palau de la Generalitat o el Centre del Carme de Cultura Contemporània CCCC.

Els jardins de retalls d'Ana Karina

Cada vida, cada jardí, ja siguen naturals o de retalls, s'expressa d'una forma única. Cada retall de tela, cada peça que s'unix a la següent, té una història que contar. Tots estos retalls, arreplegats de peces velles i moments passats, evoquen records i nostàlgia. L'art de transformar-los els atorga noves funcions i significats, convertint estos retalls en el reflex de les nostres pròpies vides, formades per fragments i experiències disperses i inconnexes, però que, en ser reunides, formen una imatge coherent, plena de matisos.

En un jardí, plantes, flors, arbres o arbustos creixen, es desenvolupen i es transformen seguint les lleis de la naturalesa, la genètica i el temps. La vida seguix un cicle clar. Cada llavor plantada és un acte d'esperança, un compromís amb la continuïtat del cicle de la vida, un testimoniatge de la interconnexió de tot allò que està viu, seguint una pauta orgànica, predictible i ordenada, però sempre moltes vegades imprevisible. Este cicle natural és similar en l'evolució constant de la nostra pròpia existència. Els jardins d'Ana Karina ens conviden a reflexionar sobre el valor del que es conserva, del que es deixa anar i del que es transforma.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca (1992), l'artista nascuda a Buenos Aires en 1969 realitza entre els anys 1995-1998 el Mestratge en Arts Visuals a la Escuela de San Carlos de la UNAM, de México D. F., desenvolupant durant eixos anys la seua labor pictòrica i d'investigació. En 2003 obté el Diploma d'Estudis Avançats per la Universitat Politècnica de València, ciutat en la qual actualment residix i treballa. Ha realitzat nombroses exposicions tant nacionals com internacionals (Madrid, Barcelona, València, Lima, San Juan de Puerto Rico, México, San Diego, Perpiñán, Bolonia i Oporto, entre altres) i la seua obra es troba en col·leccions de diferents museus i institucions.