El Museu de Prehistòria oferix un recorregut per la memòria dels poblats del Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València oferix a partir de hui un recorregut pel testimoniatge dels jaciments arqueològics alcoians del Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles, dos poblats de l'Edat del Bronze excavats entre 1925 i 1928.

Organitzada pel Mupreva en col·laboració amb l'Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant, la mostra ‘Orígens. El Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles al Museu de Prehistòria de València’ exposa gran part de la col·lecció d'objectes recuperats en les excavacions realitzades en estos dos jaciments.

Així mateix, l'ampli conjunt de materials gràfics, documents i audiovisuals d'esta exposició endinsa al públic visitant en aspectes historiogràfics i de la investigació, traçant un fil de connexió entre l'arqueologia desenvolupada a Alcoi en la dècada de 1920 i els estudis sobre l'Edat del Bronze que en l'actualitat es realitzen en l'àmbit valencià.

‘Tresors del Museu de Prehistòria’

Així, en el marc de la línia expositiva ‘Tresors del Museu de Prehistòria’ -centrada en donar a conéixer a la societat valenciana les col·leccions més destacades i singulars del museu- en esta ocasió el Mupreva mostra la importància que van tindre el Mas de Menente i la Mola Alta de Serelles en els inicis de la investigació arqueològica en les terres valencianes i en la caracterització de la cultura del Bronze Valencià, la primera de les àrees culturals de l'est peninsular amb trets identitaris propis.

“Es tracta de dos col·leccions molt rellevants, que conformen un important conjunt de materials representatiu dels aixovars domèstics de les poblacions llauradores que van viure en el nostre territori fa 4.000 anys”, ha assenyalat el diputat de Cutura, Paco Teruel.

Així mateix, ha destacat que en 1927, la Diputació de València va adquirir el conjunt del material que s'havia recuperat en el Mas de Menente, pel seu excavador Fernando Ponsell Cortés, “constituint així el germen de la creació del Servici d'Investigació Prehistòrica i del seu Museu”.

“L'exposició ens parla d'això -contínua Teruel- dels inicis de la vida de la institució, de la notable tasca realitzada pel Museu des d'aquell moment, i també del que ha suposat la renovació d'idees i la revisió dels materials a partir de les noves investigacions efectuades per la Universitat d'Alacant, que han fet possible revalorar un important patrimoni en part oblidat”. Estos nous estudis han permés avançar en aspectes com l'urbanisme dels poblats, el període temporal en què van ser habitats o les característiques dels seus equipaments domèstics.

Recipients ceràmics, adorns i ferramentes

La directora del Mupreva, Maria Jesús de Pedro, ha apuntat que la mostra “s'acompanya de la presentació de part de la col·lecció d'objectes recuperats en l'excavació dels dos jaciments, i que són al voltant 125 recipients ceràmics fets a mà que, amb el motiu de l'exposició, han sigut intervinguts en el laboratori de restauració del museu, així com objectes elaborats en os, adorns, un important conjunt de motles de fosa per a la fabricació d'objectes metàl·lics, ferramentes de sílex i de pedra polida, i també la rèplica d'una falç de fusta”.

La mostra inclou també documents originals, com a diaris d'excavació, inventaris de materials, dibuixos, publicacions i fotografies procedents de l'arxiu del SIP - Museu de Prehistòria i del Museu Arqueològic Municipal Camilo Visedo Moltó d’Alcoi.

Per part seua, Gabriel García, catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Alacant i comissari de la mostra, ha agraït a l'àrea de Cultura de la Diputació i al Museu de Prehistòria la posada en marxa d'este projecte: “vam tindre clar que l'únic lloc possible on poder convertir un projecte d'investigació en un producte cultural era en el Museu de Prehistòria de València, i és que des de l'Institut d'Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d'Alacant sempre ha sigut un repte tractar de transferir el nostre coneixement a la població, a la societat en general, que al final és a qui ens devem”. Per últim, ha subratllat que la mostra tracta de presentar-nos “com l'arqueologia valenciana ens permet recórrer la història del poble valencià”.