El Museu de Prehistòria desvetlla l'erotisme i les pràctiques sexuals de l'època romana

Prostitució, adulteri, les posicions més comunes per a la pràctica sexual, l'homosexualitat, la sexualitat divina... Res escapa a la mostra El sexe a l'època romana que exhibeix el Museu de Prehistòria de València fins el proper 30 d'abril, amb el propòsit de descobrir els aspectes més íntims de la vida dels romans, des de la República fins al segle IV. Es tracta d'una exposició produïda pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, a través d'Arqueoxarxa –xarxa catalana de museus d'arqueologia–, i comissariada per Joan Mayné i Esther Gurri, del Museu de Badalona, que inclou una selecció de 80 peces procedents de les col·leccions d'11 museus catalans i dels textos llatins més suggeridors.

Durant la seua presentació, celebrada aquest matí al Museu de Prehistòria de València, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha augurat que es tracta d'una mostra que «pel seu contingut i tractament que se'n fa de la sexualitat tindrà una gran acollida». Així mateix, Rius ha agraït «la complicitat establerta entre administracions i els centres museístics per poder portar aquesta retrospectiva itinerant fins al museu de la Diputació», ha indicat.

Per la seua part, el cap de la Unitat de Difusió, Didàctica i Exposicions del museu, Santiago Grau, ha indicat que l'exposició «complementa les temàtiques pròpies del Museu de Prehistòria de València» i s'ha mostrat convençut de que servirà «per aconseguir una captació de nous públics i fidelitzar els ja existents». Així mateix, Grau ha explicat que l'exposició anirà acompanyada de conferències de temàtica diversa envers les pràctiques sexuals que es feien servir durant l'època romana i visites guiades a la mostra.

El director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, ha assegurat que es tracta «d'una exposició molt propera», en la línia de les realitzades per Arqueoxarxa, i ha posat l'accent en el relat de la mostra «ja que s'aborda el sexe sense tabús, sense complexes, amb un discurs explícit, però amb rigor científic». A més, Rueda ha explicat que aquesta ha esdevingut una exposició «amb molt bona acollida», com ho acredita que més de 80.000 persones ja l'han visitada durant les diferents itineràncies.

Finalment, la directora del Museu de Badalona, Margarida Abras, ha destacat que aquesta «serà la primera vegada en que es puguen veure en un mateix museu les quatre Venus catalanes originals. Tot un privilegi», ha emfatitzat en relació a la Venus d'Empúries, de Barcelona, de Badalona i la Venus del teatre de Tarragona.

Del sexe marital al diví

Adreçada essencialment a un públic adult, la mostra es divideix en quatre grans àmbits. El primer lloc, Sexe i matrimoni, està dedicat a les relacions entre homes i dones, la seua evolució a través del temps i la posició de corrents filosòfics com l'epicureisme i l'estoïcisme enfront de les relacions sexuals i el matrimoni.

D'altra banda, Sexe, seducció i bellesa aborda l'atracció física i els recursos que es podien emprar per seduir la persona desitjada. Per la seua part, Pràctiques sexuals descriu les diverses formes de gaudir del sexe documentades a la societat romana i la consideració que se'n tenia, incidint en les múltiples relacions que es podien entaular fora de la parella legalment establerta, ja fora amb persones del mateix gènere o amb persones que cobraven per practicar el sexe.

Seguidament, el visitant es traslladen del món dels homes al món dels déus. I és que la Sexualitat divina servia com a pretext per justificar la vida sexual dels humans. Júpiter, Venus, Cupido, Hermafrodita, Príap i Bacus tenien les seues estratègies de seducció, les seues aventures, i els seus enganys i desenganys.

Sexe segons els autors clàssics

Al llarg de la mostra, el visitant es troba acompanyat en tot moment dels autors clàssics. Els consells d'Ovidi, de Sèneca, de Plaute o de Suetoni serveixen per contextualitzar les peces que s'hi exposen: objectes de tipus religiós o amb finalitat ritual, elements de la vida quotidiana, peces de l'àmbit públic i de la intimitat domèstica.

Objectes com la "Venus de Badalona", el "Vas de Bílbilis" (Calatayud), el "Fal•lus de Sasamón", el Tintinabulum (lampadari) –amb la representació de Príap– o la representació antropomorfa d'un fal•lus, procedents de Tàrraco o l'extens conjunt de llànties eròtiques, criden l'atenció del visitant, ja siga per la seua bellesa o per la seua explicitat. Unes peces que, juntament amb els textos llatins, ens parlen de la vida íntima dels antics romans.