elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

El Museu Faller de València repassa els millors cartells de Falles

El Museu Faller de València repassa els millors cartells de Falles
  • La mostra s’anomena “Esclats de modernitat gràfica” i comença l’11 de desembre

  • L’exposició fa un recorregut gràfic per la imatge de la festa des de 1965 fins a 2004

 

El Museu Faller de València prepara una exposició que repassa els millors cartells de Falles. La mostra, que estarà instal·lada a l’Espai Josep Alarte del Museu Faller des de l’11 de desembre, fa un recorregut per la imatge gràfica de la festa des de 1965 a 2004, una època molt àmplia però que permet detectar la influència de la modernitat gràfica i promocionar visualment la festa fallera.

La mostra, que s’anomena “Esclats de modernitat gràfica”, oferirà reproduccions dels cartells oficials de les falles de 1965 (Damián Contreras Ortiz), 1966 (Álvaro Beltrán Bueno), 1967 (Miguel Mínguez Benlloch), 1968 (Enric Mestre Estellés), 1969 (Enric Mestre Estellés), 1970 (Francisco Raga Montoro), 1971 (Álvaro Beltrán Bueno), 1972 (Alpa 70: Álvaro Beltrán Bueno i Francisco Raga Montoro), 1973 (Álvaro Beltrán Bueno) i 1974 (Francisco Raga Montoro). D’altra banda, i en format convencional de cartell, hi ha diversos cartells com els de 1975 (Francisco Raga Montoro, accèssit), 1976 (Damián Contreras Ortiz, segon premi), 1978 (Álvaro Beltrán Bueno), 1989 (Carmen González, segon premi), 1992 (Javier Quintanilla, segon premi d’estudiants), 1996 (Miguel Bergés Cervera, segon premi), 1997 (Ramón Chorques, segon premi d’estudiants), 1999 (Rafael Armero), 2000 (Marisa Llongo Calabuig), 2002 (Susana Martínez Bayona), 2003 (Fernando Bolos Doñate) i 2004 (Laura Granell Moreno, primer premi d’estudiants).

En esta exposició, el Museu Faller de València mostra algunes peces del seu fons, habitualment no exhibit, que reunix cartells i cartellistes de gran qualitat, a mode d’esclats creatius, i que representen estils i tendències contemporanis presents en el disseny gràfic i la il·lustració i que, a més, tenen en comú l’aposta per unes concepcions i línies lligades a la modernitat.

 

 

 

Pujar