El Museu de les Ciències organitza una conferència sobre el risc d’impactes de meteorits sobre la Terra
La xarrada ‘La missió espacial HERA: després del deixant de DART. Què sabem del risc d’impactes sobre la Terra?’, d’accés lliure, se celebra este dijous 20 de febrer a les 19:00 hores a l’Auditori Santiago Grisolía
El Museu de les Ciències ha organitzat la conferència ‘La missió espacial HERA: després del deixant de DART. Què sabem del risc d’impactes sobre la Terra?’ que s’emmarca en el cicle dedicat a la divulgació de l’astronomia. La xarrada serà impartida per Adriano Campo Bagatin, catedràtic de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria, grup d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat d’Alacant, este dijous 20 de febrer a partir de les 19:00 hores a l’Auditori Santiago Grisolía i és d’accés lliure fins que es complete l’aforament.
En la xarrada, l’expert Adriano Campo Bagatin, catedràtic de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria, grup d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat d’Alacant, explicarà als assistents com en setembre de 2022 la missió espacial DART (NASA) va dur a terme una fita històrica en fer el primer experiment de desviació d’un asteroide, impactant en Dimorphos, el xicotet satèl·lit del sistema binari d’asteroides pròxims a la Terra, Didymos. Este èxit va llançar llum sobre la capacitat de la tecnologia actual per a desviar asteroides, però, què més necessitem saber sobre la mitigació del risc de col·lisió d’asteroides amb la Terra?
La missió espacial Hera (ESA) es va llançar el passat 7 d’octubre de 2024, i es va embarcar en el mateix sistema d’asteroides per a estudiar detalladament els efectes de la col·lisió de DART i abordar altres incògnites pendents.
A més, Hera durà a terme, per primera vegada, el mesurament de l’estructura interna d’estos asteroides, i així marcarà el començament d’una nova era en l’exploració espacial.
Com a complement a esta activitat, estava previst realitzar una observació astronòmica gratuïta en el Jardí d’Astronomia de l’Umbracle per a explorar amb telescopis la Nebulosa d’Orió M42, regió de formació estel·lar situada a uns 1.344 anys llum de distància en la constel·lació d’Orió, i Andròmeda M31, la galàxia espiral més pròxima a la Via Làctia, però finalment s'ha hagut de suspendre a causa de l'oratge.
