El Museu de Belles Arts de València presenta l’exposició ‘Ànima. Pintar el rostre i l’esperit’

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) inaugura l’exposició ‘Ànima. Pintar el rostre i l’esperit’, que reflexiona sobre les capacitats del gènere pictòric del retrat durant l’Edat Moderna per a perpetuar la memòria humana després de la mort, i que podrà visitar-se a les sales d’exposicions temporals del Museu fins al 5 de febrer de 2023.

Conformada per 84 obres de la pròpia col·lecció del Museu de Belles Arts, entre pintura, escultura i fotografia, més dues pintures cedides en préstec pel Museu Nacional del Prado, una de la Colección Epiarte i dos pertanyents a la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Chelva, l’exposició ‘Ànima’ proposa al públic la construcció de ponts entre la cultura altmoderna i el món contemporani, convidant-lo a desentranyar valors universals que han alimentat el gènere del retrat i el continuen alimentant hui en dia. Voler ser retratat va ser, i és, el desig de no esvair-se amb la mort. Un desig impossible, el de transcendir, que no ha cessat de ser urgent en cadascuna de les èpoques de la història.

L’exposició s’organitza en sis seccions de desigual tensió narrativa: la primera, ‘Cos i ànima’, introdueix l’objecte de la mostra a través d’una reflexió entre els dos extrems que animen el gènere del retrat, la semblança física i l’emocional o intel·lectual.

‘Passat i futur’ medita sobre el mecanisme fonamental a través del qual l’individu va intentar transcendir la fragilitat de la seua soledat: la pertinença a un llinatge. ‘Comunitat i individu’ explora la dificultat de l’ésser humà per a sobreviure a l’oblit en soledat i la seua necessitat de la col·lectivitat per a reivindicar un paper en la història. 

‘Nosaltres i el record’ explora la tradicional marginació de la dona a mera comprimària en els processos de creació de la memòria visual. ‘Mort i oblit’ actua com a clímax de l’exposició, negant tot el plantejament anterior i constatant com la mort retalla qualsevol pretensió de transcendència. ‘Fama i memòria’ és l’anticlímax final i mostra, a través d’una construcció al·legòrica i dos retrats, com l’oblit va poder i pot ser vençut gràcies a la fama, a l’acumulació de mèrits en vida capaços de sobreviure a la mort física.

El director del Museu de Belles Arts de València i comissari d’aquesta exposició, Pablo González Tornel, ha indicat que “aquesta exposició és la més ambiciosa empresa pel Museu durant els últims anys i pretén convertir-se en una fita en els estudis sobre el retrat”. González Tornel ha assenyalat que “es posa cara a cara a Ribalta amb Sorolla i a Ribera amb Pinazo, mostrant com en la història de l’art hi ha valors universals que travessen totes les èpoques”.

El director ha subratllat que “reflexionar sobre l’art és reflexionar sobre l’ésser humà, i aquesta exposició permetrà al púbic apuntar-se a la manera d’entendre el món i d’entendre’s a un mateix en segles no tan diferents del nostre”.

Entre els i les artistes presents, figuren noms tan assenyalats de l’art valencià i internacional com Joan de Joanes, Roland de Mois, Francesc i Joan Ribalta, Jacob Jordaens, Pedro de Orrente, Josep de Ribera, Jeroni Jacint Espinosa, Bartolomé Esteban Murillo, José Vergara, Vicent López, Marià Benlliure, Ignasi Pinazo, Joaquim Sorolla o Manuela Ballester, entre d’altres.

Amb motiu de l’exposició, s’han restaurat huit pintures que figuraven en els depòsits del Museu, tasca que ha sigut duta a terme pel Departament de Restauració del Museu de Belles Arts i pels tècnics de l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i). Entre aquestes, destaquen els magnífics retrats de la família Vich, d’Antonio Stella, pintor italià de la segona meitat del segle XVI, establit a Valladolid, i la sèrie barroca de retrats d’il·lustres valencians procedents del monestir jerònim de la Murta.

La mostra s’acompanya d’un catàleg científic en edició trilingüe amb textos de Felipe Pereda (Universitat de Harvard), Carmen García-Frías Checa (Patrimoni Nacional), Yolanda Gil Saura (Universitat de València), M.ª Cruz de Carlos Varona (Universitat Autònoma de Madrid) i Pablo González Tornel (Museu de Belles Arts de València).