El Museu de Belles Arts reivindica Muñoz Degraín com a “precursor de la modernitat artística” en el centenari de la mort del pintor

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha reivindicat el pintor valencià Antonio Muñoz Degraín com a “precursor de la modernitat artística” amb l’exposició ‘Antonio Muñoz Degraín. El paisatge dels somnis’, que busca “contribuir a recordar la seua aportació a les belles arts entre finals del XIX i principis del XX”, segons la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar.

Tébar ha explicat que esta mostra celebra el primer centenari de la mort del pintor valencià, ocorreguda el 12 d’octubre de 1924, i reunix “interessants obres d’importants institucions nacionals que aporten una visió global del conjunt de la seua producció i les temàtiques imperants en el moment”.

Muñoz Degraín és considerat com un dels creadors més singulars i originals del seu temps, connectat amb els plantejaments estètics més innovadors, i precursor de la modernitat artística a Espanya.

Juntament amb la directora general de Patrimoni, han participat en la presentació de l’exposició el director del Museu de Belles Arts de València i cocomissari de la mostra, Pablo González Tornel; i la historiadora de l’art i professora de la Universitat de València, Ester Alba Pagán, cocomissària de l’exposició.

Degraín pertany a la nodrida generació d’artistes de finals del segle XIX que va donar a la pintura valenciana d’este moment el qualificatiu d’Edat de Plata de les arts. La seua busca constant de noves i originals formulacions estètiques reflectix un pintor de gran inquietud, interessat constantment per l’exploració i l’experimentació, segons els experts.

Pablo González Tornel ha assenyalat que esta mostra “pretén resituar Antonio Muñoz Degraín dins de la pintura espanyola d’entresegles”, ja que l’artista, “moltes vegades tractat com una raresa dins de l’escola valenciana i de qui s’ha ressaltat de manera insistent el seu ús personal del color i la llum, va ser, no obstant això, el major representant del modernisme i el simbolisme en el paisatgisme espanyol”.

Tébar ha afegit que en esta retrospectiva “es reunixen interessants obres d’importants institucions nacionals que aporten una visió global del conjunt de la seua producció i les temàtiques imperants en el moment”.

Pablo González Tornel ha recordat que Antonio Muñoz Degraín “va donar en 1913 més de mig centenar d’obres al Museu de Belles Arts i es va convertir així en un dels seus principals benefactors”.

González Tornel ha afirmat que “en el centenari de la seua defunció, esta exposició pretén recuperar un dels genis espanyols de l’art d’entresegles”. “L’exposició ‘El paisatge dels somnis’ subratlla la modernitat de Muñoz Degraín, precursor del paisatge simbolista a Espanya”, ha conclòs el director.

Per la seua part, Ester Alba ha manifestat que “esta mostra fa dialogar obres procedents de diverses institucions per a fer el salt de considerar Muñoz Degraín no solament com un pintor de paisatge naturalista que fa un ús de la llum i el color diferenciador al luminisme de Sorolla, sinó per a mostrar la seua faceta onírica, literària, espiritual, nocturnal i operística”.

Eixa faceta, per a Alba, que permet “emfatitzar-lo i ressituar-lo en el simbolisme i el modernisme d’entresegles i com un pintor en plena pulsió amb l’experimentació a través del seu contacte amb la modernitat internacional del seu temps”.

El paisatge dels somnis

La mostra es podrà visitar fins al pròxim 13 d’octubre i presenta un conjunt de cinquanta-dos obres procedents de tres institucions que, amb la seua generositat, han fet possible este projecte: el Museu de Màlaga, que ha cedit dotze pintures de la seua col·lecció; la Biblioteca Nacional d’Espanya, amb el préstec de sis dels vint llenços sobre el Quixot donats a la institució en 1920 per Muñoz Degraín per a decorar la recentment creada Sala Cervantes; i el Museu Nacional del Prado, que ha prestat quatre pintures.

A estes s’unix el Museu de Belles Arts de València, del qual procedix el gros de l’exposició, amb trenta obres de la seua col·lecció pictòrica. Cal no oblidar que el mateix Muñoz Degraín va nodrir la col·lecció del museu valencià amb una de les donacions més generoses mai realitzades i, en 1913, va formalitzar el regal de quasi seixanta quadres, més una gran quantitat d’objectes procedents del seu estudi.

L’exposició està dividida en sis seccions: en la primera, ‘La imatge del pintor’, es mostra la imatge d’Antonio Muñoz Degraín projectada a través dels pinzells d’artistes, amics i col·legues, com Julio Vicent, Miguel Blay, Joaquim Agrassot, Francisco Domingo o Joaquim Sorolla, la qual cosa suposa un acostament a la captació psicològica del nostre protagonista i al relat prosopogràfic del creador, la seua vida, trajectòria, creixement personal i vital, però també professional.

La segona secció, ‘Realitat en història’, aborda la preocupació pel naturalisme i la necessitat de generar composicions amb les quals competir en els grans certàmens nacionals, en les quals la pintura d’història oferia un èxit segur, que van ser una pulsió constant en els anys de formació de l’artista valencià.

Així, Muñoz Degraín es va inserir en el necessari corrent de la pintura d’història, basada en els grans fets i cròniques del passat, amb la finalitat d’obtindre el reconeixement social que atorgava l’obtenció d’un guardó en les exposicions nacionals.

No obstant això, l’artista prompte va mostrar l’interés per superar la temàtica d’història per a aprofundir en la història literària i els episodis fantàstics. En la tercera de les seccions, titulada ‘Fantasies literàries’, el públic coneixerà la inspiració que grans obres de la literatura com el Quixot de Cervantes, Ofèlia o Otel·lo i Desdèmona de Shakespeare o, fins i tot, les composicions operístiques de Wagner van produir en Muñoz Degraín, amb obres d’una gran originalitat en la temàtica.

L’interés desmesurat per l’exòtic que representaven països i cultures que conservaven un tipus de vida aliena a la modernitat i racionalitat europees, tan propi del segle XIX, conforma la quarta secció de la mostra, ‘Orient com a far’, amb les visions originals de Grècia i el Mediterrani creades a partir de la mirada postromàntica i la inquietud viatgera de Muñoz Degraín, que va visitar Palestina, Terra Santa i Orient Pròxim en dos ocasions, 1902 i 1905.

La quinta secció, ‘El paisatge del sublim’, presenta el gran protagonisme que el color, la llum i la representació de la naturalesa ctònica té en les obres més característiques de Muñoz Degraín, en les quals el paisatge se sublima i mostra la grandiositat, la magnificència i, a vegades, l’aspecte terrible de la naturalesa.

‘Atmosfera i nocturnitat’ és l’última secció de l’exposició, i s’hi fa patent la modernitat de Muñoz Degraín revelada en les seues obres a través del seu interés per la constant experimentació amb la llum i el color. Juntament del seu particular luminisme simbolista caracteritzat per un cromatisme rosaci i violaci, les escenes nocturnes amb la platejada llum es van convertir en un tema central.

Per als organitzadors de l’exposició, Antonio Muñoz Degraín, en la seua busca constant de noves i originals formulacions estètiques, va anar més enllà i la seua experimentació amb la llum, amb la seua absència o el seu matís lunar, mostra l’interés per aplicar a la pintura de paisatge l’estudi dels fenòmens atmosfèrics, en els quals els reflexos de l’aigua, la pluja, la boira o els cels ennuvolats adquirixen una alta expressivitat.