El Museu de Belles Arts incorpora l'obra restaurada 'La mort del Quixot'
El Museu de Belles Arts ha incorporat a la seua col·lecció permanent l'obra acabada de restaurar del pintor alacantí José López Tomás (Alacant, 1869 - València, 1939), 'La mort del Quixot', amb què vol homenatjar Miguel de Cervantes en el IV centenari de la seua mort.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, i el director del Museu de Belles Arts, José Ignacio Casar, han presentat el quadre que es mostrarà als visitants del Museu.
L'obra, de grans dimensions (226 x 299 cm), ha sigut exposada en la sala P de la col·lecció permanent, junt amb un exemplar de l'edició de 1865 d''El Quixot' procedent de la Casa Museu Pinazo (Godella), obert per l'escena en què s'inspira l'artista per a realitzar la seua obra, i un retrat de José López Tomás (ca. 1900), pintat pel seu amic Lorenzo Pericás Ferrer.
El títol original era 'En els nius que són d'antany no hi ha moixonets enguany' i se centra en el capítol on al Quixot li torna el trellat després de les seues aventures de cavalleria. En l'escena apareixen tots els personatges rellevants de l'obra: el Quixot, malalt al llit, adoptant el seu acostumat dramatisme i severitat en el seu discurs; Sancho Panza, agenollat i afectat, i el capellà, assentat, que assisteix al gentilhome; les dues figures masculines als peus del llit, sens dubte, són el barber (que porta el llavamans en la mà dreta) i el llicenciat amb la valona roja. En l'altre lateral, la neboda de peu i plorant desconsoladament, i l'ama amb les mans sobre el pit en senyal de dolor.
L'obra va ser donada al museu l'any 2004 per Rafael López Álvarez, fill del pintor, i després de romandre uns anys en els magatzems protegida i enrotllada, ha sigut restaurada per tècnics de l'IVC+R en el departament de restauració del Museu de Belles Arts. D'altra banda, el retrat del pintor López Tomás que també s'exhibeix procedeix de la col·lecció de José Manuel López Lita, nét també de l'artista, que s'ha volgut sumar d'aquesta manera a aquesta xicoteta mostra.
El Museu de Belles Arts vol contribuir a l'homenatge a Miguel de Cervantes, un escriptor que va tindre vinculació amb la ciutat de València. Al final de la captivitat a Alger, en 1580, l'escriptor tocarà terra espanyola en el port de Dénia i després seguirà camí fins a València, on pelegrinarà en acció de gràcies i passarà les seues primeres setmanes de llibertat.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha indicat que "la cultura no viu en compartiments estancs i literatura i pintura són dues disciplines artístiques vinculades històricament que es complementen", ja que molts pintors han usat moltes vegades la literatura com a font d'inspiració.
Per la seua banda, el director del Museu de Belles Arts, José Ignacio Casar, ha agraït als familiars del pintor, presents en la presentació de l'obra, la generosa donació que contribueix a augmentar la riquesa pictòrica del museu i que, en aquesta ocasió, ha permés poder sumar-se a l'homenatge de l'escriptor espanyol més universal.
El pintor José López Tomás va ser deixeble de Lorenzo Casanova i contemporani de Pericás, Hernández i Bañuls, i va saber compaginar la seua carrera artística amb el seu treball en el Banco Castellano, del qual va arribar a ser subdirector general. Un home verdaderament polifacètic ja que, junt amb el seu taller de pintura a Valladolid (també es va dedicar a l'escultura), va guanyar la càtedra d'anglés a l'Escola de Comerç d'aqueixa mateixa ciutat i inclús va realitzar traduccions de Shakespeare i Molière. També va escriure obres sobre l'art amb un marcat caràcter didàctic i teòric. La seua pintura és plenament acadèmica, amb un estudi profund de la composició, ja que realitza diferents estudis i dibuixos previs, i on l'equilibri de les parts amb el tot és el tret principal, tal com es percep en aquesta superba tela.
