El Museu de Belles Arts exhibeix ‘Col·lecció Masaveu. Sorolla’, que ret homenatge al pintor de la llum en el primer centenari de la mort

El Museu de Belles Arts de València i la Fundació María Cristina Masaveu Peterson inauguren ‘Col·lecció Masaveu. Sorolla’, una exposició que reuneix quasi mig centenar de peces extraordinàries, que s’exposen amb motiu de la celebració del primer centenari de la mort de Joaquim Sorolla (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d’agost de 1923).

L’exposició, comissariada per María Soto Cano, conservadora de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson, s’emmarca dins de la celebració de l’Any Sorolla, efemèride que ofereix una completa programació d’exposicions i activitats que pretenen acostar la figura del pintor valencià al públic i difondre la trajectòria i les obres del geni.

El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel —que també és el comissionat de l’Any Sorolla— ha assenyalat respecte a l’exposició que s’inaugura que és la principal aposta del Museu per a homenatjar el pintor. Ha subratllat que “aquesta mostra és una prova de l’èxit de la col·laboració institucional i agraïm a la Fundació la filantropia que, en aquesta i altres ocasions, ha caracteritzat la seua generosa relació amb el món de la cultura”.

Per la seua banda, la comissària, María Soto Cano, ha assenyalat que “Joaquim Sorolla va ser un mestre indiscutible, arrelat en la tradició pictòrica espanyola, que va saber unir en la seua obra la gran qualitat tècnica que tenia amb una temàtica vitalista i quotidiana, de fàcil acollida per al públic, la qual cosa —unida a la riquesa del colorit, la magistral captació de la llum i la immediatesa, i la modernitat amb què va representar les escenes— fa que la seua producció continue sent, a hores d’ara, tan admirada”.

En paraules d’Álvaro Sánchez, secretari del Patronat de la Fundació, “és un plaer poder contribuir a millorar el coneixement d’aquest artista tan representatiu de la Col·lecció Masaveu en el marc de l’Any Sorolla i en el Museu de Belles Arts de la ciutat que el va veure nàixer, amb el total de les obres que, atresorades per Pedro Masaveu Peterson (1938-1993) a partir dels anys setanta i fins a la seua mort, es conserven hui en una de les col·leccions privades més importants d’Espanya”.

Evolució pictòrica de Sorolla

Les pintures, que s’han instal·lat a la Sala Joanes d’exposicions temporals, comprenen quasi tota la trajectòria de l’artista, des de 1882, quan encara era un jove de 19 anys en plena etapa de formació, fins a 1917, tres anys abans del final de la seua carrera com a pintor, com a conseqüència d’un vessament cerebral. El conjunt permet comprendre l’evolució pictòrica i entendre les claus i les seues aportacions a través dels diversos gèneres que va practicar. A més, en aquestes obres es pot apreciar l’interés de l’artista per temes relacionats amb el treball en la mar o les escenes de bany, tan freqüents en la seua producció.

Dividida en quatre seccions, que proposen un recorregut cronològic, però no estrictament lineal, compta amb obres mestres com ara ‘El mamón’ (1894), ‘Cosint la vela’ (1904), ‘La família del senyor Rafael Errázuriz Urmeneta’ (1905) i ‘La meua dona i les meues filles al jardí’ (1910). Del període formatiu de Sorolla (1876-1889), que constitueix la primera secció d’aquesta mostra, es podran veure cinc obres que reflecteixen les seues arrels i evolució, mentre que en els seus anys de primera maduresa (1890-1899), dels quals s’exhibeixen nou exemples, s’aprecia com Sorolla va definint cada vegada més el seu propi llenguatge, vinculat a un naturalisme ‘luminista’.

La seua etapa de plenitud (1900-1910) és la millor representada amb un total de vint-i-huit obres, i dels seus últims anys (1911-1919), que va dedicar en gran manera al projecte decoratiu Visió d’Espanya per a la Hispanic Society of America de Nova York, la col·lecció conserva quatre pintures, dues de les quals vinculades precisament a aquest projecte. L’exposició, en definitiva, reivindica la figura d’un dels representants més importants de l’Espanya lluminosa, mediterrània i moderna.

A més, la mostra presenta un muntatge sorprenent que deixa veure la part posterior de les obres, la qual cosa permet descobrir detalls que en un disseny museogràfic més tradicional passarien desapercebuts. Està basat en els cavallets de vidre ideats per l’arquitecta italobrasilera Lina Bo Bardi, en 1968, per al Museu d’Art de Sao Paulo.

L’exposició romandrà oberta fins al pròxim 1 d’octubre. S’ha editat un catàleg que aprofundeix en la història de la Col·lecció Masaveu i la importància de l’obra de Sorolla en aquesta col·lecció. El llibre es completa amb un text de Pedro J. Martínez Plaza entorn dels col·leccionistes espanyols de Sorolla. La Fundació ha donat 1.000 exemplars al museu valencià, i la recaptació aconseguida a través de la venda d’aquest catàleg es destinarà a restaurar la pintura ‘El cabo Noval’ d’Antoni Muñoz Degrain, amb motiu del centenari de la seua mort, que es compleix el pròxim 12 d’octubre de 2024.

La Col·lecció Masaveu

La Col·lecció Masaveu, propietat de la Corporació Masaveu -el President del qual, Fernando Masaveu, també ha sigut present en la roda de premsa-  i gestionada des de 2013 per la Fundació María Cristina Masaveu Peterson, és una de les col·leccions privades més importants d’Espanya. Conté 46 obres del pintor valencià que van ser adquirides per Pedro Masaveu Peterson (1938-1993), empresari i filantrop asturià. Es tracta de la col·lecció privada amb el nombre més gran de peces de l’artista valencià.

La Fundació desenvolupa una intensa activitat en diversos àmbits, així com una àmplia tasca de mecenatge visible a través de les seues exposicions i les iniciatives editorials, formatives i d’investigació que du a terme.