El Museu de Belles Arts dedica les sales de la V Fase a Sorolla i el seu temps
El Museu de Belles Arts de València obri les sales de la V Fase amb una exposició entorn de la figura del pintor valencià Joaquim Sorolla, amb qui es va iniciar la pintura moderna a Espanya, i amb els pintors del seu temps que li van influir, foren coetanis o deixebles.
L'exposició 'L'inici de la pintura moderna a Espanya: Sorolla i el seu temps' es compon de 125 quadres i 13 escultures que reflecteixen la formidable producció dels artistes valencians del segle XIX i XX.
La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, la directora del Museu de Belles Arts, Margarita Vila, i els comissaris Rafael Gil, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València, i David Gimilio, tècnic d'art valencià del Museu de Belles Arts de València, han explicat els detalls de la mostra.
El recorregut de l'exposició és cronològic i diacrònic perquè mostra els artistes que triomfaven quan Sorolla comença a pintar, els seus mestres a l'Escola de Belles Arts de San Carlos, els amics de l'artista, els seus deixebles directes i l'escola de seguidors del seu estil anomenats sorollistes i possorollistes.
Amb Joaquim Sorolla s'inicia la pintura moderna a Espanya, i es proporciona una imatge del nostre país alegre, vital, lluminosa i optimista. La seua obra va generar un corrent pictòric denominat "sorollisme", caracteritzat per obres fetes a l'aire lliure, amb escenes de platges mediterrànies i indumentàries típiques tradicionals.
Una de les sales del primer pis del nou edifici està destinada a l'obra de Joaquim Sorolla, on s'exposaran els quadres que posseeix el museu de l'artista: 'Marina', 'Gropa valenciana', 'Clotilde contemplant la Venus de Milo', 'Els avis dels meus fills', 'Platja de València', 'Lucrecia Arana', entre d'altres.
Una de les galeries del museu estarà dedicada als retrats de dona, que es van convertir per als pintors d'entre segles en un recurs molt utilitzat. Dones que encarnen tots els estrats socials de l'època: no només estan representades les dones de les famílies més distingides, també hi ha dones fortes, 'chulas' i 'manolas', estereotips femenins, que era una manera de representar la nova feminitat. Com a exemple, 'La cançonetista Pepita Sevilla', de José Garnelo Alda; 'La chula', de Manuel Benedito; 'La chula', de María Sorolla, i 'Andalusa', de Francisco Domingo.
També es mostraran altres quadres com 'Amor de mare', de Muñoz Degraín; 'Retrat de Valentina Navarro, esposa del pintor', de Cecilio Plà; 'Comtessa de Trenor' i 'Retrat del jove Federico Vañó', d'Ignacio Pinazo Camarlench, i 'Retrat de la senyora María Millán', de José Mongrell.
La mostra guarda una connexió amb la realitat actual amb els quadres de realisme social de pintors que aborden els abusos, la violència i la injustícia en obres com 'El sàtir', 'Després del xoc' i 'L'amo', d'Antonio Fillol; 'Mare terra', d'Horacio Ferrer de Morgado, i 'Tasques de camp', de Ricardo Verde. ''
Més espai al museu
Amb la incorporació de les sales de la V Fase ubicades a l'edifici, que va dissenyar Pérez Castiel en el segle XVII, el museu ha augmentat en més de 1.200 m² l'espai dedicat a la col·lecció permanent, sales temporals i didàctica.
La col·lecció permanent passa a tindre 3.550 m², augmenta un 30%; l'espai per a didàctica ocuparà 302 m², un 56% més, i la superfície de sales temporals és de 851 m², un 30% més.
A les sales d'exposicions temporals Joan de Joanes i Ribalta s'incorporen ara les sales 10 i 15 de la col·lecció permanent, i a les sales de didàctiques s'afigen nous espais a l'edifici de la V Fase i a la botiga del museu que es té previst obrir en el futur.
