Un mural combina art i matemàtiques en el barri del Cabanyal

El més gran dels murals executats fins al moment en el projecte Dons de Ciència de la Universitat Politècnica de València i el centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València plena d'art i matemàtiques el barri del Cabanyal. Ho fa amb una obra de l'artista valenciana Julieta XLF, en homenatge a la científica russa, d'ascendència gitana, Sofia Kovalevskaya.

El mural està situat en una parcel·la del col·legi Santiago Apòstol, al carrer Tramoyeres, un espai cedit per l'Ajuntament de València i al qual el propi alumnat del centre ha batejat com la “Zona Santiago” del Cabanyal. Aquest mural està emmarcat dins de les activitats realitzades en el projecte ‘Un pati per a Totes’, impulsat gràcies a les ajudes a projectes d'innovació social del servei d'Innovació i Gestió del Coneixement de l'Ajuntament de València, i que serà presentat dimecres que ve 28 d'abril.

En la seua intervenció, Julieta XLF dóna vida a una Kovalevskaya xiqueta, asseguda sobre una pila de llibres amb alguns dels títols de les seues principals obres i envoltada de fórmules matemàtiques, el planeta Saturn i altres referències directes a la seua vida. Plasma també les idees que els alumnes i alumnes li van traslladar sobre Kovalevskaya, a partir d'un treball previ a les aules en el qual van estudiar la figura de la matemàtica russa.

“M'he volgut centrar en la part de la seua infància, per l'entorn en el qual se situa i perquè una de les coses que em van sorprendre quan vaig començar a investigar sobre ella és que de xiqueta van empaperar la seua habitació amb un llibre de matemàtiques. Va ser ací on es va despertar la seua inquietud i curiositat, sobretot per l'àlgebra, per això les fórmules matemàtiques que es poden observar en el mural que, al costat dels llibres, remeten també al seu potencial creatiu i el seu univers interior”, explica Julieta XLF.

L'artista presenta a més a la xiqueta Kovalevskaya amb Saturn entre les mans, en una clara referència als seus estudis sobre el comportament dels anells d'aquest planeta. I plasma també l'ascendència gitana de la matemàtica russa -Kovalevskaya es va criar en el si d'una noble de l'aristocràcia russa, si bé el seu avi va perdre el títol hereditari de príncep per casar-se amb una gitana zíngara.

Tot això amb un mural d'una gran intensitat cromàtica i expressivitat, que descobreix a tot l'alumnat del centre, a tot el barri i a tota la ciutat la figura de la qual va ser la primera dona a obtindre un doctorat en matemàtiques i també la primera professora en una universitat europea.

“Em sembla que és un projecte molt interessant. Crec que és fonamental que a poc a poc anem recuperant la història de les dones. És important veure com s'ha construït la història, com les dones han hagut de lluitar tant, com en el cas de Sofia, a qui no se li permetia estudiar, que es va haver de casar en un matrimoni de conveniència i que va aconseguir les cotes que va aconseguir”, destaca Julieta XLF.

Referents dins del Poble Gitano

Per part seua, Jordi Bosch, director del col·legi Santiago Apòstol, assenyala que des de la comunitat educativa existeix una gran il·lusió per la transcendència d'aquesta actuació ja que “reforça la nostra línia de generar referents dins del Poble Gitano vinculats a l'educació i formació, que com ja sabem són una gran eina de superació de desigualtats a nivell global”.

Bosch destaca que aquest mural del projecte Dones de ciència connecta el barri amb la cultura dels xiquets, xiquetes i joves del Col·legi Santiago Apòstol i arrela el seu procés de vinculació amb el seu procés educatiu i el seu dia a dia. “El barri compta amb diferents realitats i una d'elles és la cultura gitana, que d'aquesta manera també queda representada des d'una perspectiva positiva deixant els prejudicis i els estereotips de costat, igual que els nostres educadors i educadores gitanos i gitanes que són referents per a l'alumnat”, afig el director del Santiago Apòstol.

Amb aquest so ja vint els murals amb els quals la UPV i Las Naves, amb la col·laboració de la FECYT-Ministeri de Ciència i Innovació, visibilitzen i homenatgen als carrers de València a grans científiques, totes elles referents en els seus respectius camps.

Sobre Kovalevskaya

El relat de la vida de Sofia Kovalevskaya (Moscou, 1850-1891) és fascinant. En una època en la qual les dones mancaven de qualsevol autonomia i tenien prohibit anar a la universitat, el seu geni matemàtic, el seu esperit lliure i combatiu i la seua especial personalitat per a superar qualsevol tipus de barrera que poguera frenar els seus objectius li van permetre aconseguir les més altes cotes del pensament científic.

D’ascendència gitana -Kovalevskaya es va criar en el si d'una noble de l'aristocràcia russa, si bé el seu avi va perdre el títol hereditari de príncep per casar-se amb una gitana zíngara- va ser la primera dona que es va doctorar en matemàtiques i va anar també la primera dona professora en una universitat europea, en concret, en la Universitat d'Estocolm.

El seu nom ha quedat escrit en la història de les Matemàtiques amb el teorema que porta el seu nom, el Teorema de Cauchy-Kovaleskaya sobre equacions diferencials. La seua especialització, per la qual cosa en la seua època va ser coneguda en tota Europa, era la teoria de funcions abelianes. Va estudiar també la forma dels anells de Saturn, en la qual va ser la seua major aportació a la matemàtica aplicada. Però, sens dubte, el seu principal assoliment matemàtic va ser la seua investigació sobre la rotació d'un sòlid al voltant d'un punt fix. Gràcies a ella va obtindre va obtindre el Premi Bordin de l'Acadèmia de Ciències de París l'any 1888 i més tard el premi de l'Acadèmia de Ciències de Suècia.