La modernització d’Espanya redueix la bretxa de gènere en coneixement polític
Rosa Roig, Cristina Aybar i José Manuel Pavía, professores i professor de la Universitat de València, han conclòs que la bretxa de gènere en coneixement polític es redueix a mesura que avança el procés de modernització d’Espanya. Després d’analitzar 600.000 enquestes del CIS de 1996 a 2017, en un article publicat en la revista científica Sustainability afirmen que la transformació en un país postindustrial afecta als rols de gènere tradicionals i a pautes culturals, i això, al comportament polític de la ciutadania, amb l’accés femení al coneixement polític.
“El procés de modernització a Espanya ha comportat l’empoderament de les dones a través de recursos intangibles (educació, contactes, informació) i tangibles (econòmics) amb un impacte directe sobre el coneixement polític de les dones, fet que ha reduït la bretxa de gènere i ha aconseguit un pas més cap a la construcció d’una societat sostenible”, ha destacat l’equip investigador dels Departaments de Dret Constitucional-Ciència Política i Economia Aplicada.
L’estudi s’ha dut a terme sota el marc dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de les Nacions Unides per al 2030 i, en particular, l’objectiu 5, referit a la igualtat de gènere. L’equip valencià, d’acord amb la recerca de Delli Carpini i Keeter, considera que el coneixement polític és clau per a la plena participació política de la ciutadania i que aquest fet reforça la democràcia. A menor coneixement polític, menys interès i participació política, com assenyalen diverses recerques. “Per això, per a la construcció d’una societat inclusiva i sostenible, cal garantir la participació plena i eficient de les dones en tots els àmbits del procés de decisió política i tancar la bretxa de gènere en coneixement polític”, destaca Rosa Roig.
El grup de la UV ha analitzat els 242 baròmetres mensuals del CIS durant 22 anys (1996-2017) i en ells, variables individuals com el nivell d’estudis i la posició sociolaboral, i altres contextuals, com el canvi dels valors culturals i el marc politicolegal. S’han centrat en la secció A.3. d’aquests baròmetres, sobre cultura política, així com la part que recull informació sobre el nivell educatiu i la situació socioeconòmica.
L’estudi de la UV combina els enfocaments sociològics i polítics d’acord amb la teoria del desenvolupament sobre la bretxa de gènere d’Inglehart i Norris, la tesi central de la qual és que la modernització comporta canvis sistemàtics i predictibles en els rols de gènere. El concepte de modernització d’Espanya de Roig, Aybar i Pavía es refereix als canvis produïts fins al final del segle XX, com la massiva incorporació femenina al mercat laboral, el marc legal i les polítiques públiques d’igualtat de gènere i la consolidació dels valors post-materialistes com la llibertat i la igualtat entre sexes.
Una sèrie de canvis que modifiquen els rols de gènere tradicionals (les dones com a responsables de la cura de la família en la llar, i els homes amb el paper d’agent econòmic que treballa fora de la unitat familiar). En aquest context, la igualtat entre gèneres s’erigeix com a valor prioritari i es generen noves pautes culturals. Des d’aquesta perspectiva, la transformació d’Espanya d’una dictadura amb una economia semitancada a una democràcia liberal amb una economia de lliure mercat modifica els rols tradicionals i impulsa l’accés femení al coneixement polític.
Aquesta investigació ha sigut finançada per la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital), el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, i l’Agència Estatal d’Investigació. També ha comptat amb l’aportació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
