Les microreserves de flora protagonistes de les excursions ‘De ruta amb el Botànic’
Les microreserves de flora, una pionera idea per protegir llocs menuts però molt rics en flora endèmica o amenaçada, compleixen enguany 25 anys. Una història d’èxit en la protecció de flora silvestre que, des de terres valencianes, s’ha exportat arreu del món. És per això que les microreserves de flora són les protagonistes de De ruta amb el Botànic, el cicle d’excursions que organitza el Jardí Botànic de la Universitat de València, amb el patrocini de Caixa Popular. A més, hui dimecres, 27 de març, a les 19 h, el botànic i impulsor d’aquesta idea, Emili Laguna, impartirà la conferència «Microreserves, 25 anys protegint la nostra flora», a l’Estufa Freda del Jardí Botànic.
Així, els canvis de sòl que condicionen l’establiment de diferents tipus de vegetació per la ruta de Barx-La Drova; una passejada per la Granadella de Xàbia, uns dels pocs vestigis d’ambients litorals del nord d’Alacant i que, tot i patir prou incendis devastadors, té una increïble capacitat de recuperació i guarda un gran nombre d’endemismes de flora; la personalitat de la serra de Pina, amb els seus roglets de rouredes de roure reboll; o Muela de Arroyo Cerezo, una mola cretàcia que vigila des d’un extrem tota la vall del Túria, són algunes de les primeres excursions on arribarà De ruta amb el Botànic. Excursions que, des d’aquest diumenge i fins al mes de novembre, ens proposen visitar diferents microreserves de flora del nostre territori amb la guia de personal expert en botànica per poder aprofundir en el coneixement dels ecosistemes i espècies vegetals que trobem a terres valencianes, els endemismes als que cal parar atenció i les claus per distingir determinades plantes.
Les microreserves de flora prenien forma legal ara fa 25 anys, quan el Consell va aprovar el decret que les definia com una fórmula de protecció a instància del servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana. L’objectiu: crear una xarxa de terrenys on estigueren representades, com a mínim, una població de cadascuna de les espècies vegetals endèmiques ibèriques valencianes i, a més llarg termini, tota la flora singular per tal d'assegurar el seguiment i conservació. Hui en dia, a terres valencianes comptem amb 304 microreserves de flora distribuïdes per 145 municipis i on es conserven poblacions de gran part de les plantes valencianes més singulars i amenaçades. A més de les tasques de seguiment, es realitzen reforçaments poblacionals, reintroduccions i restauració d’hàbitat, s’han desenvolupat projectes d’investigació i s’ha ajudat a fixar una xarxa d’infraestructures de conservació, com poden ser els vivers i els bancs de flora. La creació d’estratègies locals de desenvolupament sostenible, amb rutes ecoeducatives o el foment d’ecoturisme, són també algunes conseqüències positives de l’expansió de la Xarxa de Microreserves de Flora.
Aquesta figura de protecció de flora silvestre ha sigut un èxit internacional. La xarxa de microreserves ha exportat el seu model de protecció a molts territoris d'altres països europeus i mediterranis, i ha despertat l’interès de professionals de la investigació i la conservació molt més enllà. Ara per ara, la paraula 'microreserva', proposada per primera vegada ací, forma part del llenguatge tècnic d’especialistes en botànica i conservacionistes d’arreu del món.
Emili Laguna, conegut per ser impulsor de les microreserves, farà balanç sobre aquesta figura de protecció en la conferència «Microreserves, 25 anys protegint la nostra flora», que hui, a les 19 h, acull el Jardí Botànic. Emili Laguna Lumbreras és doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de València i treballa com a cap de secció encarregat de la conservació de flora al Servei de Vida Silvestre de la Generalitat Valenciana i al Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF). És autor de més de 600 publicacions tècniques i científiques i habitual col·laborador de mitjans de comunicació en programes divulgatius sobre plantes valencianes i la seua conservació. Als àmbits nacional i internacional, és conegut per haver proposat la protecció de terrenys botànics d’interès mitjançant una nova figura de conservació activa: la microreserva de flora. A més, Laguna ha dirigit la seua implementació pionera al territori valencià i l'exportació del model a altres regions i països d'Europa i la Mediterrània. Dirigeix els principals programes de recuperació de la flora valenciana més amenaçada i forma part de diversos comitès i grups internacionals d'experts i expertes en conservació vegetal.
