Els micromamífers d’un jaciment alcoià identifiquen les condicions climàtiques en què van viure els últims neandertals
El grup d'investigació en Paleontologia de Vertebrats del cenozoic (GI-PVC) de la Universitat de València, en col·laboració amb altres grups de recerca espanyols, entre els quals hi ha del CSIC o de la Universitat de la Laguna, han reconstruït les condicions climàtiques en què es van desenvolupar els últims assentaments neandertals de l'actual Comunitat Valenciana mitjançant l'estudi d'alguns petits mamífers que van viure fa uns 50.000 anys.
La recerca s'ha publicat en la prestigiosa revista científica Quaternary International. L'equip ha analitzat les associacions de petits mamífers (rosegadors, insectívors, ratpenats i lagomorfs) identificats al jaciment del Salt (Alcoi) –un dels més importants assentaments amb restes de neandertals d'Europa– per reconstruir les condicions ambientals del medi en què es van desenvolupar els grups humans que van poblar l'entorn de l'assentament.
Algunes de les espècies de micromamífers identificades al Salt no es troben actualment a la zona d'estudi, sinó que es distribueixen en altres àrees d'Europa amb condicions ambientals molt diferents de les actuals d'Alcoi. Les espècies identificades al jaciment ocupen actualment el pis bioclimàtic supramediterrani, caracteritzat per un clima de muntanya amb glaçades freqüents a l'hivern i temperatures elevades a l'estiu, condicions diferents a les actuals, marcades per la presència de comunitats típiques del pis bioclimàtic mesomediterrani, amb clima d'hiverns suaus i temperatures més elevades a l'estiu.
Segons els experts, entre els quals hi ha Ana Fagoaga, Francisco J. Ruiz-Sánchez i Rafael Marquina per part del GI-PVC, "el clima condiciona indubtablement la distribució de les espècies, especialment dels petits mamífers, que estan molt lligats a les condicions ambientals del medi en què viuen. Això possibilita l'ús d'aquests grups com a eines fiables de reconstrucció ambiental".
La implementació de diversos tipus d'informació (dades climàtiques i àrees de distribució actual de les espècies registrades al jaciment) i l'ús de sistemes d'informació ambiental han permès caracteritzar l'entorn del Salt fa uns 50.000 anys. Els resultats indiquen la presència d'un mosaic format per boscos i prats amb masses d'aigua, probablement relacionades amb l'actual riu Barxell (Alcoi). Segons aquesta interpretació, l'entorn del Salt tindria una temperatura mitjana anual de 10,3ºC –3,3ºC inferior a l'actual– i una precipitació mitjana anual de 656,8 mil·límetres, que supera la del present en 113,3 mm, és a dir, unes condicions climàtiques més fredes i humides.
Des de l'any 1986, grups d'estudiants i investigadors de les universitats de La Laguna (Tenerife), Alacant, València i altres institucions europees realitzen campanyes d'excavació als jaciments plistocens del Salt i l'Abric del Pastor. El conjunt arqueològic és objecte d'estudi des d'una perspectiva interdisciplinària, amb el focus posat sobre els primers assentaments humans de la regió. En aquest jaciment es van trobar 6 dents pertanyents a un individu jove que devia formar part dels últims grups de neandertals que poblaven aquesta zona de la península, fa entre 60.000 i 45.000 anys. L'equip que ha dut a terme la recerca ha estudiat un dels nivells amb ocupació neandertal, datat aproximadament en 52.000 anys i en el qual també s'han trobat restes de grans mamífers, indústria lítica i evidències de foc, entre altres.
Aquesta recerca ha sigut finançada pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, el Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó i l'Ajuntament d'Alcoi.
Grup d'investigació
La recerca l'han duta a terme els integrants del grup d'investigació en Paleontologia de Vertebrats del cenozoic Ana Fagoaga, Francisco J. Ruiz Sánchez i Rafael Marquina, especialitzats en l'estudi de vertebrats fòssils del cenozoic de la península Ibèrica i del quaternari de l'Equador. També han participat en el treball César Laplana, del Museu Arqueològic Regional d'Alcalá de Henares, Hugues Alexandre Blain, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), M. Dolores Marín Monfort, del CSIC, i Bertila Galván, de la Universitat de La Laguna i directora del jaciment d'estudi.
