Més de la meitat de les persones sense llar a València no tenen allotjament després de la pandèmia

La regidora de Serveis Socials, Isabel Lozano, ha informat de les xifres del registre municipal, que es va començar a fer en 2019 amb el “compromís” d'actualitzar-lo cada dos anys. Això amb l'objectiu de conéixer el número, característiques i context de les persones sense llar a la ciutat, visibilitzar aquesta realitat i traçar les línies d'acció per a abordar-la des de les administracions públiques i el tercer sector. La edila ha estat acompanyada per la professora de la Universitat de València Mercedes Botija i la representant de les entitats participants, Pilar Descalzo.

En total, s'han comptabilitzat 754 persones: 402 en albergs i 350 que pernocten al carrer. Són 9,3% menys en l'anterior cens, elaborat a l'octubre de 2019, tenint en compte que enguany estava en marxa l'Operació Fred, però no la campanya de treball de temporers. El 55% es troba sense allotjament des de fa menys d'un any i, d'ells, la meitat des de fa menys de tres mesos, la qual cosa es relaciona amb els efectes per la covid. En l'altre extrem, el 26,7% no compta amb domicili des de fa més de tres anys, la qual cosa es coneix com sinhogarismo de llarga duració. D'altra banda, una quarta part dorm a la intempèrie, sobretot al Jardí del Túria i el barri del Botànic.

Quant a les característiques sociodemogràfiques, el 79% són homes; el 61%, estrangers, i el 30%, espanyols. Hi ha persones sense llar a València des dels 18 fins als 81 anys, encara que la franja d'edat més nombrosa és la que comprén dels 45 als 64 anys (40%). Respecte als motius que desencadenen la pèrdua o absència de domicili destaquen els econòmics (24, 9%), els laborals (18%) i els relatius a la documentació (11%).

El 41,5% dels enquestats assegura haver patit robatoris; el 21,5%, agressions físiques, i un 33,3%, insults. Una quarta part no posseeix targeta sanitària i, per tant, té dificultats per a rebre atenció mèdica, i el 15% afirma tindre un diagnòstic crònic de salut mental. En relació a la font d'ingressos, tres de cada deu reben un sou o remuneració per alguna activitat i una de cada cinc percep una ajuda econòmica. Només el 6,7% cobra la Renda Valenciana d'Inclusió.

Igualment, s'han anotat 35 persones acompanyades de mascotes, concretament gossos. D'elles, l'11% resideix en centres i el 89% a la intempèrie, ja que la presència d'animals de companyia és un obstacle per a accedir als recursos d'allotjament públics.

S'han habilitat més de 650 places d'allotjament durant l'Operació Fred

La regidora Isabel Lozano ha subratllat que l'Ajuntament destina dos milions d'euros a l'any a “conveniar recursos d'allotjament”. En aqueix sentit, ha destacat les 666 places habilitades durant l'Operació Fred, el centre d'atenció a emergències socials que gestiona Creu Roja i el Servei d'Atenció d'Urgències Socials (SAUSS), que funcionarà les 24 hores els 365 dies de l'any amb el nou contracte que el consistori adjudicarà pròximament.

La responsable de Serveis Socials ha anunciat altres tres accions impulsades des del govern municipal “que ens permetran avançar de manera decidida en l'abordatge del sinhogarismo a la ciutat”. En aquests moments s'està elaborant l'Estratègia d'Intervenció Social per a Persones sense Llar 2022-2027, en col·laboració amb les entitats del tercer sector, que serà “la guia d'acció per als pròxims anys”. També hi ha projectats dos centres multifuncionals per a persones sense llar. La redacció del projecte està prevista per a enguany. Aquests espais, ha explicat la edila, oferiran serveis externs per a facilitar el lavabo, llavar roba, deixar pertinences o menjar, i inclouran entre 15 i 20 apartaments perquè els usuaris i usuàries puguen “iniciar un recorregut de vida independent”.

Així mateix, es crearà una càtedra sobre sinhogarismo al costat de la Universitat de València per a “enriquir el coneixement d'aquesta realitat a la nostra ciutat”.

Més de 500 voluntaris han participat en l'elaboració del cens

El segon cens municipal de sinhogarismo és fruit del treball conjunt entre l'Ajuntament, la Universitat de València i 14 entitats socials (Accem, Bokatas, Càritas, Casa Caridad, Cepaim, Comité antisida València, Creu Roja, Fundació Salut i Comunitat, Metges del Món, Natania, Missatgers de la Pau i Missió Evangèlica Urbana de València, Rais Llar Sí i Sant Joan de Déu). La nit del 15 de desembre de 2021, 518 voluntaris i voluntàries van recórrer tots els carrers de València i van emplenar una fitxa d'observació per a identificar les dades bàsiques de les persones localitzades i un qüestionari tipus del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 al qual s'han afegit tres preguntes relacionades amb la violència de gènere, la tinença de mascotes i la salut mental.

El mes vinent d'octubre, el grup de treball de la Universitat de València que ha intervingut en el recompte presentarà un informe exhaustiu durant un congrés específic sobre aquesta temàtica.