Manuel Vilas reivindica els llibres com a refugi davant la "sensació de frau en la vida política"
L'escriptor Manuel Vilas (Barbastro, 1962) ha participat aquesta vesprada durant la 54 Fira del Llibre en una trobada amb clubs de lectura a partir de la seua última novel·la Ordesa (Algafuara), que en un sol any ha aconseguit les 16 edicions i ha sigut considerada “la millor novel·la de 2018” per mitjans com El País, El Mundo o La Vanguardia. En aquesta ocasió, els lectors han tingut l'oportunitat de compartir i comentar l'obra amb l'autor. Per a Vilas, aquest tipus de trobades suposa “un intercanvi de sentiments amb el lector quasi com si fores de la mateixa família; els lectors em conten coses de la seua pròpia vida”. “Les persones necessitem amor i busquem refugi en els sentiments de la gent que ens vol”, afig. “Vivim un moment de convulsió i incertesa, hi ha molt de desànim. Hi ha tants missatges polítics que et deixen terroritzat; és una sensació de frau en la vida política davant la qual un llibre ofereix refugi”, ha assegurat.
Escrit a estones des de l'esquinçament, i sempre des de l'emoció, Ordesa és la crònica íntima de l'Espanya de les últimes dècades, però també una narració sobre tot allò que ens recorda que som éssers vulnerables, sobre la necessitat d'alçar-nos i seguir avant quan res pareix fer-ho possible, quan quasi tots els llaços que ens unien als altres han desaparegut o els hem trencats. La novel·la de Vilas és un llibre de família, un text autobiogràfic que parteix de la mort dels pares per a fer una reflexió sobre la vida i també, sobre la mort, a mesura que retrata l'Espanya del Desenvolupament fins als nostres dies en una narració en breus capítols amb salts entre el passat i el present. El llibre connecta amb els lectors perquè “és un llibre per a tothom. En realitat, és una cosa molt senzilla perquè tots tenim pare i mare, i és el que ens passa”, explica el també poeta.
Després de finalitzar el profund treball d'introspecció que és Ordesa, Manuel Vilas es va quedar amb una “sensació de veritat”. “La funció de la lectura és servir perquè el lector trobe la seua veritat”, afirma. En aquest sentit, l'escriptor acull l'èxit d’Ordesa amb molta il·lusió i alegria.
Manuel Vilas és poeta i narrador. Entre els seus llibres de poesia destaquen El cielo (2000), Resurrección (2005; XV Premi Jaime Gil de Biedma), Calor (2008; VI Premi Fra Lluís de Lleó), Gran Vilas (2012; XXXIII Premi Ciutat de Melilla) i El hundimiento (2015; XVII Premi Internacional de Poesia Generació del 27). La seua poesia reunida es va publicar en 2010 amb el títol d'Amor, i la seua poesia completa, en 2016. És autor de les novel·les España (2008; Alfaguara, 2019), que va ser triada per la revista Quimera com una de les deu novel·les més importants en espanyol de la primera dècada del segle XXI; Aire nuestro (Alfaguara, 2009; Premi Cálamo); Los inmortales (Alfaguara, 2012), i El luminoso regalo (Alfaguara, 2013). També ha escrit llibres de relats com Zeta (2014) i Setecientos millones de rinocerontes (Alfaguara, 2015). En 2016 es va editar la crònica Lou Reed era español i en 2017 l'autobiogràfic América (2017). El seu últim llibre publicat és Ordesa (Alfaguara, 2018), que acumula 14 edicions i més de 100.000 exemplars venuts en només un any. Actualment, també col·labora en El País, Cadena Ser, i els suplements Babelia, Magazine de La Vanguardia i ABC Cultural.
