elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

‘L’oncle Vània’ d’Anton Txékhov arriba al Teatre Principal de València

‘L’oncle Vània’ d’Anton Txékhov arriba al Teatre Principal de València
  • És una producció del Teatre Lliure i el festival Temporada Alta

  • La funció està dirigida pel director lituà Oskaras Korsunovas

MÉS FOTOS
‘L’oncle Vània’ d’Anton Txékhov arriba al Teatre Principal de València - (foto 2)

L’Institut Valencià de Cultura presenta els dies 15 i 16 de gener al Teatre Principal de València l’espectacle ‘L’oncle Vània’, una producció del Teatre Lliure i el festival Temporada Alta, on va inaugurar el festival.

‘L’oncle Vània’ està dirigida pel director lituà Oskaras Kornusovas i el repartiment el formen Julio Manrique, Ivan Benet, Raquel Ferri, Lluís Marco, Júlia Truyol, Anna Güell, Carme Sansa i Kaspar Bindeman.

L’obra és un text cabdal d’Anton Txékhov i del teatre universal on l’autor reflecteix l’apocalipsi interior d’un grapat de destins humans: el tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost o la feina inacabable marquen l’existència dels personatges d’una de les obres més desoladores i representatives de l’autor rus.

Segons el director, Txékhov va voler mostrar en aquesta obra la certesa del pas del temps, la sensació que amb una determinada edat ja no hi ha temps per canviar i cal sobreviure i acomodar-se al destí.

La relació entre els personatges del drama és tòxica; és una metàfora de la catàstrofe humana. Molts personatges acaben amb el cor trencat, mai més es podran enamorar, però Vània, davant de la buidor que li ofereix la vida, decideix resistir per responsabilitat amb la seua neboda Sònia.

En aquesta versió el temps i l’espai no estan definits; Txékhov va crear un món que no existeix en un espai físic ni tampoc en el temps, però que perviu en nosaltres. I, a més, ‘L’oncle Vània’ és actual en el món contemporani d’una manera única i sorprenent: parla de temes com el medi ambient, l’emancipació de la dona, la confrontació entre el món tradicional i el món modern, la construcció social en què l’amor ja no és viable.

Pujar