Ana Lluch: "És admirable l'altruisme i coratge que mostren les dones amb càncer de mama"

Parlar de la Doctora Ana Lluch Hernández és parlar de tota una vida dedicada als altres. Perquè com ella mateixa diu, la medicina és una professió en la qual el pacient és l'eix principal i fonamental que dóna sentit a metge. En el seu cas, per la seua consulta han passat milers de pacients de càncer de mama. Dones a les quals ha ajudat i per a les que ha investigat durant tota la seva professió.

Una trajectòria dedicada a la medicina oncològica que li acaba de ser reconeguda pel Col·legi de Metges de València en un acte a l'Ajuntament de València en el qual l'alcalde, Joan Ribó, li va fer entrega de l'guardó. La veritat és que resumir la trajectòria professional de la Doctora Lluch en unes línies és tot un repte, pràcticament impossible.

La doctora Ana Lluch Hernández és la cap de departament de Servei d'Hematologia i Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic de València, a més de catedràtica emèrita de Medicina de la Universitat de València. Premis i reconeixements a nivell nacional i internacional per la seua tasca mèdica, docent i investigadora ja que ha contribuït a grans avanços en el diagnòstic i assistència del càncer de mama.

Encara que si hi ha alguna cosa que li ha marcat en la seua trajectòria professional i personal és, sens dubte, els seus pacients i la valentia de les dones que, en un moment tan traumàtic com és el diagnòstic d'un càncer de mama, només tenen al cap la preocupació pel futur de la seua família i la criança dels seus fills. Tot això i molt més és el que la Doctora Ana Lluch ens ha explicat a elperiodic.com en aquesta entrevista que a continuació poden llegir:

Enhorabona pel reconeixement d'ahir. Seria un moment molt emotiu per a vostè.

Ha sigut un reconeixement molt bonic. És una representació a tantes mèdiques i metges que s'ho mereixen igual que jo i ha recaigut en mi com podria haver-ho fet en molts altres professionals excel·lents.

És també un reconeixement de tots aquells pacients als quals ha ajudat directament o indirectament al llarg de la seua vida.

Per descomptat. Són tantes dones les que estan afectades per un problema com és el càncer de mama, en concret a una de cada huit, 3.500 diagnòstics nous cada any a la Comunitat. Imagina't el que suposa en nombre de pacients i poder ajudar-les en aquest procés.

Per què va decidir especialitzar-se en aquesta part de l'oncologia?

Era un camp que afectava molt a les dones i quan jo vaig començar teníem pocs tractaments per oferir-los. Em sentia molt unida a les dones, i en concret a el càncer de mama. Primer, de fet, em vaig dedicar també al d'ovaris, però en el 82 vaig decidir aprofundir en el càncer de mama. I d'això fa quasi quaranta anys.

Ha canviat molt la medicina des d'aleshores?

La sort que he tingut és que el coneixement ha evolucionat moltíssim, amb la qual cosa ara tenim tractaments molt més dirigits i personalitzats per a cada pacient. Ara podem ajudar-los molt més gràcies, sobretot, a la investigació tan profunda que hi ha hagut i al gran avanç que ha suposat el coneixement del genoma. Això ha fet que els mètodes amb què comptem a hores d'ara són molt més eficaços per conèixer tot el que desencadena un càncer, concretament el de mama.

En aquesta malaltia és molt important la detecció precoç, veritat?

Així és. Dos són les coses que han contribuït al fet que ara la curació de les dones que pateixen un càncer estiga per damunt del 80%. Això és degut, d'una banda, a les campanyes de screening (cribratge) de diagnòstic precoç i, d'altra banda, als nous tractaments que hem anat incorporant per al càncer de mama.

Comenta que la investigació ha avançat molt en quaranta anys. En quina situació es troba actualment?

Tots els mitjans que s'incorporen per investigar són pocs. Amb aquests anys que hem passat la investigació ha comptat amb pocs recursos ací, però tot i així hem pogut mantenir una investigació en càncer d'alt nivell. I vull fer una crida des d'ací perquè la investigació no ha de ser només pagada per l'estat sinó per la societat, que ha de ser conscient i ajudar. Per això seria bo tenir lleis de mecenatge perquè la societat pogura ajudar en la mesura de les seues possibilitats. No obstant això, les associacions de pacients ajuden molt en la investigació del càncer.

Al llarg de la seua carrera ha vist i viscut molt. Quins moments l'han marcat o han sigut decisius per canviar de rumb o prendre x decisions?

Les dones m'han ensenyat moltíssim amb la seua valentia i la forma d'afrontar aquesta malaltia amb un coratge molt important. Però, sobretot, m'han ajudat quan veia que la seua preocupació no és per la seua vida sinó pel seu entorn i, sobretot, pels seus fills. Sempre estan preocupades per la seua família i per si podran criar els seus fills. Aquests valors tan altruistes que mantenen les dones són capaços de canviar la perspectiva dels metges que els tractem.

Sobre l'entorn que comenta, com ha d'afrontar el diagnòstic d'aquesta malaltia?

Han ajudar molt a les dones quan estan passant per aquesta situació perquè ho necessiten. Però, sobretot, han d'estar al seu costat i no dir allò de 'no passa res', perquè per a elles els ha canviat la vida. Cal ajudar-los en tot aquest procés, és molt important. I com metges, nosaltres tenim també que estar al seu costat i marcar-los el full de ruta del que serà tot aquest procés. La dona necessita informació molt clara i una comunicació fluïda amb els professionals.

És vostè un exemple a seguir per molta gent, entre ells futurs professionals de la medicina que estan ara mateix preparant el MIR. Si tira vostè la vista enrere i fa balanç de tota una vida dedicada a la medicina, quin missatge pot enviar?

La carrera de medicina, la nostra professió, ha de tenir el focus principal i fonamental en el pacient. Ell és l'eix i el motiu d'investigar i estudiar. Que no es desanimen perquè es preparen per a una professió preciosa i dedicada als altres, això ha de presidir sempre l'acte mèdic. I sobretot, han d'estudiar i investigar moltíssim perquè sense investigació, la medicina no té futur.