La llibertat d'expressió a debat en la 56º Fira del Llibre de València
La setena jornada de la Fira aborda, per tercer any, “La llibertat d'expressió” en una taula redona, enmig de la polèmica pel segrest de 32 llibres de temàtica LGTBI+ per ordre judicial a Castelló.
La llibertat d'expressió està en qüestió. És cert que possiblement sempre ho haja estat, però també és veritat que qüestionar i repensar sobre les seues limitacions és un treball constantment necessari. Per aquest motiu, la Fira del Llibre de València ha celebrat, en la seua setena jornada, una taula redona sobre aquest assumpte, que sempre ronda el món de les lletres.
La trobada ha començat posant en relleu dades com que en 2020 cinquanta periodistes van ser assassinats, i dos terços d'ells en països en pau; i destacant que les investigacions més perilloses tenen a veure amb la corrupció local, la malversació de fons públics, la màfia i el crim organitzat, segons dades de Reporteros Sin Fronteras.
En el col·loqui, conduït per Manolo Gil —vicepresident del PEN Català pel País Valencià—, han participat els periodistes i editors del digital nicaragüenc Coyuntura, Juan Daniel Treminio i Jairo Videa, que són també escriptors acollits pel PEN Català; Diego Aitor San José, periodista de Levante-EMV i representant de la Unió de Periodistes; i, per part d'Amnistia Internacional Grup Local de València, ha assistit Isabel Dudzinski. Els periodistes nicaragüencs (el seu diari digital celebra hui 4 anys de vida) han volgut explicar el grau de repressió que hi ha al seu país d'origen, remarcant que Nicaragua és l'únic país del continent americà que no té cap periòdic imprés: “No hi ha mitjans que puguen traslladar informació als ciutadans i les ciutadanes”, ha subratllat Juan Daniel. D’altra banda, Jairo ha comentat que el treball periodístic a Nicaragua és especialment complicat perquè “no trobem fonts, molt poca gent s'atreveix a traslladar informació per por de veure's l'endemà en la presó clandestina de la ciutat”. El propi Jairo va ser víctima d'una brutal agressió per part d'un grup d'homes enviats pel govern quan caminava per un carrer pròxim al seu domicili.
Diego Aitor San José ha destacat el necessari que és que la Unió de Periodistes entregue any rere any el Premi a la Llibertat d'Expressió. I ha posat l'accent en el fet que seguisca en vigor la Llei Mordassa que va posar en marxa el govern de Mariano Rajoy en 2015. Isabel Dudzinski, d'Amnistia Internacional, ha ressaltat que la seua organització “lluita per defensar els drets humans fonamentals, i que la llibertat d'expressió és un d'ells”, a més, ha puntualitzat que “existeix el dret a difondre informació, però també a rebre-la, per la qual cosa aquesta és una causa que afecta a tots els ciutadans i ciutadanes”.
Durant l'hora que ha durat la taula redona també s'han esmentat casos com el de Valtònyc o el dels llibres de temàtica LGTBI+ segrestats recentment per ordre judicial en 11 instituts de Castelló i un centre de menors.
Des de la seua fundació, el PEN Català ha sigut una plataforma per a la projecció internacional de la literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla catalana. Aquesta projecció internacional s'ha fet a través de la seua participació activa amb els objectius del PEN Internacional, fonamentalment la defensa de la llibertat d'expressió i la lluita per l'alliberament dels escriptors perseguits, com és el cas de Juan Daniel Treminio i Jairo Videa, convidats hui en aquesta taula redona per la persecució que pateixen per part del govern d'Ortega a Nicaragua.