L'IVC acull a la Filmoteca la presentació del llibre 'Distopía y cine: Futuro(s) imperfecto(s)'
L'Institut Valencià de Cultura acull a la Filmoteca el dimecres 21 de febrer, a les 20 hores, la presentació del llibre col·lectiu 'Distopía y cine. Futuro(s) imperfecto(s)'. Aquesta publicació acompanya el cicle homònim que està ara tant en la programació de la Filmoteca de València com en la de Donostia Kultura.
'Distopía y cine. Futuro(s) imperfecto (s)' és una publicació de Donostia Kultura i Filmoteca Vasca amb la col·laboració de l'Institut Valencià de Cultura, Filmoteca de Navarra, Montehermoso i l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz.
La presentació del llibre es fa en col·laboració amb la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i s'inclou en el marc del congrés 'Mons Imaginats: geografies fantàstiques, distopies i futurs apocalíptics', que se celebra del 21 al 23 de febrer al saló d'actes de la mateixa facultat i que compta amb la col·laboració de l'IVC.
En la presentació intervenen el cap de programació de la Filmoteca de l'IVC, José Antonio Hurtado; el coordinador del llibre, Antonio José Navarro, i dos dels seus autors, Luis Pérez Ochando i Jorge Gorostiza, que també participen en les jornades del congrés. L'acte comptarà amb la presència de la degana de la Facultat de Geografia i Història, Ester Alba.
Després de la presentació del llibre es projectarà el clàssic de ciència-ficció 'Fahrenheit 451' (François Truffaut, 1966), que forma part del cicle 'Futur (s) imperfecte (s). Distopia i cinema', que podrà veure's a la Filmoteca de València fins al 30 de juny.
Dins de les pel·lícules programades també podran veure's 'THX 1138' (George Lucas, 1971), 'Cuando el destino nos alcance' (Richard Fleischer, 1973), 'La décima víctima' (Elio Petri, 1965), 'La fuga de Logan' (Michael Anderson, 1976), 'Mad Max, salvajes de autopista' (George Miller. 1979), '1984' (Michael Radford, 1984), 'El cuento de la doncella' (Volker Schlöndorff, 1990) i 'Matrix' (Andy Wachoski. 1998), entre d'altres.
Distopia i cinema
El terme distopia fou creat pel polític i economista britànic John Stuart Mill en 1868 i al·ludeix a una ficció que descriu detalladament una societat futurista indesitjable en si mateixa, on la fe en el progrés social, tecnològic, moral, ha sigut totalment destruïda per tota classe d'excessos i abusos perpetrats en honor del progrés.
Però les ficcions distòpiques no són producte únicament de la imaginació dels seus autors: el futur d'horrors que descriuen es basa en una extrapolació en el temps d'idees o problemes actuals i reals, que serveixen per a avaluar de manera crítica el nostre present.
A partir del llegat d'escriptors com H. G. Wells, George Orwell, Aldous Huxley, Karel Capek o J. G. Ballard, el cinema ha construït un discurs distòpic des dels seus inicis com a art, i ha abordat temes tan controvertits com l'autoritarisme polític, les desigualtats socials, l'autocràcia econòmica, l'impacte de la tecnologia, la degradació de la cultura o la por a la guerra nuclear i a la violència com a instrument de dominació ideològica.
Un dens i apassionant univers fílmic, equipat d'un poderós discurs visual, pel qual han transitat cineastes de la categoria de Fritz Lang, Ridley Scott, Stanley Kubrick, Jean-Luc Godard, Franklin J. Schaffner, Paul Verhoeven, Richard Fleischer, George Miller, George A. Romero, Oliver Assayas o Terry Gilliam, entre d'altres.
