L’IVAM revela la lluita de Julio González entre un destí d’artesà i una voluntat de ser artista

L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) ha presentat una nova lectura de l’obra de Julio González a partir de 250 obres procedents de la col·lecció del museu que s’inaugura dijous 27 d’octubre.

“L’exposició ‘Ser artista. Julio González’ m’atreviria a dir que es convertirà en una fita en la historiografia i la fortuna crítica de Julio González, perquè revisa la seua vida i la seua obra des de premisses no previstes anteriorment i, sobretot, permetrà veure el treball de González més enllà de mites i tòpics, en tota la seua plenitud complexa i en els seus contextos canviants”, ha explicat la directora de l’IVAM, Nuria Enguita.

Comissariada per Juan José Lahuerta, l’exposició reuneix escultures, pintures, dibuixos, fotografies i peces de joieria, però també una important quantitat de manuscrits, targetes postals, cartes o revistes d’època “que ens aproximen d’una manera més íntima a Julio González i ens ajuden a comprendre millor el difícil equilibri entre l’obra i la vida d’un artista”, en paraules d’Enguita.

L’exposició no segueix un ordre cronològic, o per etapes o estils, sinó que “proposa una visió contínua del treball de Julio González a través de la seua inscripció en l’Acadèmia, amb una sèrie de temes o motius que travessen tota la seua trajectòria, com el nu femení o la maternitat, i que es manifesten tant en obres figuratives com a pròximes a l’abstracció”, ha destacat.

Per al comissari Juan José Lahuerta, l’obra d’aquest escultor s’ha entés fins ara “com una llarga recerca en la foscor que culmina sobtadament en una espècie de ‘visió’ en què González descobreix el seu autèntic destí com a escultor en ferro”. No obstant això, Julio González va viure una lluita contra el seu doble destí d’artesà i artista, de manera que en aquesta, en compte d’evolució, hi ha simultaneïtat. “La seua voluntat de ser artista suposa véncer l’ofici amb l’ofici i el ferro amb el ferro”, ha declarat Lahuerta.

La primera sala és una presentació de Julio González a través dels autoretrats en què l’artista mostra la seua personalitat pública associada al seu ofici (la paleta, el pinzell) i les primeres obres més acadèmiques amb temes que travessaran de manera constant tota la seua trajectòria.

L’exposició continua amb les peces d’orfebreria, un aspecte del seu treball que el mateix González considerava com una obligació que l’impedia desenvolupar la seua autèntica vocació d’artista. La sala 3 aborda el tema de la metamorfosi amb peces com ‘Daphné’ (1937) o ‘Home Cactus I’ (1939) fins que s’arriba a l’espai que ocupen escultures radicals i revolucionàries com ‘Dona davant de l’espill’ (ca. 1936-1937) o la Montserrat del Pavelló de la República Espanyola de 1937. “Julio González es presenta davant de nosaltres amb totes les seues llums i les seues ombres, en la complexitat d’uns contextos canviants, en les contradiccions d’uns projectes no sempre resolts feliçment”, ha afirmat Juan José Lahuerta.

Un altre mite sobre Julio González és el que el situa com un artista marginal, pràcticament desconegut, que treballava modestament al seu taller esperant un reconeixement que només li faria justícia després de la seua mort. “En realitat, era tot al contrari: un personatge que va viure el temps de les avantguardes perfectament ancorat en la seua època i com un dels seus protagonistes més grans”, va sentenciar Lahuerta.

La directora de l’IVAM ha destacat la importància de Julio González per al museu amb la col·lecció més completa de l’escultor espanyol iniciada en 1986 a partir d’adquisicions i de les donacions de les hereves de l’artista, Carmen Martínez i Viviane Grimminger. “En el cas de Julio González, com qualsevol gran artista, és fonamental plantejar visions crítiques i radicals que mostren les seues contradiccions, els seus conflictes, la seua complexitat”, va concloure.