L’IVAM reivindica el patrimoni cultural de l’horta valenciana
L’artista Asunción Molinos Gordo recrea a la galeria 6 el sistema de séquies per a retre homenatge a les comunitats llauradores
Asunción Molinos Gordo recrea a la galeria 6 de l’IVAM el sistema de séquies de l’horta de València per a retre homenatge als llauradors valencians. L’exposició romandrà al museu valencià fins a l’11 d’abril de 2021.
“L’horta de València és un exemple d’obra d’enginyeria que mostra la gran capacitat de les comunitats llauradores per a construir complexos sistemes de funcionament cultural”, afirma l’artista Asunción Molinos Gordo.
En el seu projecte per a la galeria 6 de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que porta per títol ‘Com solíem...’, l’artista ha construït 21 metres lineals de murs de terra premsada que reprodueixen el recorregut de les séquies valencianes. Un sistema de mesures que va garantir la distribució equitativa del cabal del riu Túria i que “va apuntalar els pilars de la pau social que va servir per a desenvolupar-se i créixer”, en paraules de la mateixa artista.
Aquest coneixement heretat, aquesta saviesa del món rural i la connexió entre art i naturalesa, és el que ha destacat la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, en la presentació de l’exposició que romandrà en el museu valencià fins a l’11 d’abril de 2021. “Asunción Molinos manifesta en la seua pràctica artística, que és poètica i política, les fortes connexions entre naturalesa i cultura: l’horta valenciana és un ecosistema complex que reuneix no sols un espai productiu, sinó un conjunt de sabers fonamentals, una manera de vida ancestral i un paisatge específic. La seua destrucció suposa una gran pèrdua patrimonial i humana”, ha subratllat.
Per a la construcció dels murets de terra premsada que tracen el recorregut de la séquia a la galeria 6 de l’IVAM, s’ha utilitzat l’antiga tècnica de la tàpia que es caracteritzava perquè a la terra piconada se li incorporava un reforç de peces de ceràmiques. La comissària de la mostra, Sandra Moros, ha explicat que els materials per a construir aquests murets porten incrustats fragments de ceràmiques i terracotes. L’ús d’aquests materials i d’aquesta tècnica serveixen perquè el visitant s’imagine com s’han anat filtrant i sedimentant els sabers des de l’època andalusina fins hui.
La segona planta de l’exposició pren com a punt de partida la tradició històrica de la tira de comptar, mitjançant la qual els agricultors valencians venen directament els seus productes frescos de l’horta. Aquest sistema de venda es va anar reduint amb el temps, però actualment té el seu espai a Mercavalencia. Per a recrear aquesta tira de comptar, l’exposició reuneix desenes de calaixos apilats de fruites, verdures i runes que obliguen a reflexionar sobre l’incert futur de l’horta valenciana, la supervivència de la qual es veu amenaçada. L’artista burgalesa ha destacat: “Soc filla de llauradors d’un erm cerealista i la meua visió sobre l’horta valenciana, en aquest sentit, és externa, però al mateix temps soc del gremi. Els problemes dels agricultors d’una geografia i una altra són els mateixos”.
A través de l’exposició, l’artista ens convida a reflexionar sobre una paradoxa: els llauradors tradicionals estan desapareixent per les tècniques industrials i els monocultius i, no obstant això, els seus mètodes són els que garanteixen la sostenibilitat. Molinos Gordo també ha mencionat la noció de “sobirania alimentària”, ja que “la COVID ha posat en valor l’horta: València mai s’haguera quedat desabastida durant la pandèmia”.
“El treball d’Asunción Molinos Gordo reuneix art, ciència i ecologia i ens mostra com naturalesa i cultura estan sempre íntimament relacionades”, ha resumit la directora de l’IVAM, Nuria Enguita.
