L'IVAM presenta 'Jardí', la història d'un solar al costat del museu que es va convertir en un jardí d'escultures

L'IVAM acull la presentació del llibre 'Jardí' de l'escriptor Sergio Belinchón, que rescata de l'oblit la història del solar del Carme que ocupava la part posterior de la façana de l'IVAM i que prompte serà un jardí amb vocació d'espai per a la trobada dels veïns del barri. 

Des de finals dels anys 90, quan es va destinar l'espai i les cases que l'ocupaven per al projecte fallit d'ampliació del museu, fins hui dia, en el llibre es recull la informació de premsa i documentació que va narrant la cronologia d'aquest espai. 

En l'aspecte fotogràfic, Sergio Belinchón s'ha dedicat a reproduir tota mena d'objectes trobats al que era el solar de l'IVAM, remenant el sòl com un arqueòleg, per a així poder contar la història de l'espai per mitjà d'aquests elements, a manera d'arxiu, de catàleg d'arqueologia contemporània. Aquests objectes ens donen la informació per a desxifrar les etapes que ha viscut aquest espai, com s'hi vivia i quins usos ha tingut fins hui dia. 

Finalment, el projecte acaba amb uns textos de María José Fernández, elaborats a partir de les converses amb veïns i antics inquilins expropiats de les seues cases. S'hi ofereix un punt de vista complementari al de la premsa, en què apareixen elements de caràcter més humà, històries mínimes que aporten un grau major de comprensió del que hi va ocórrer. 

La presentació del llibre de Sergio Belinchón serà el pròxim 4 de juliol a les 19.00 hores a l'IVAM Lab del museu. El títol del text, 'Jardí', és una investigació de l'autor sobre el procés de recuperació de la memòria i de transformació d'aquest espai, un solar fins ara tancat al públic, que molt prompte serà un jardí d'escultures obert les 24 hores del dia. 

El director de l'IVAM, Jose Miguel G. Cortés, que participarà en la presentació del llibre, és l'autor de la introducció, en la qual recorda com va sorgir el projecte i els diversos objectius d'aquest. 

Cortés ha exposat que quan es va fer càrrec de la direcció de l'IVAM a finals de setembre de 2014 tenia clar que "el museu no podia tindre com a veí un enorme solar tancat, un espai atrotinat -expropiat als veïns que hi vivien-, aïllat i sense ús. Ni hi vivien veïns, ni el museu s'havia ampliat". Cortés afig que la seua intenció era recuperar aquest espai per a usos artístics i museístics al mateix temps que per a obrir el centre al barri. 

El director volia crear una "comunitat" que unira la vocació internacional amb la vinculació amb la realitat sociocultural de la seua ubicació. "Un museu que anara més enllà de l'edifici per a formar part de la societat en què s'assenta, que intervinga, fomente, facilite i acompanye els artistes, que cree relacions amb el barri on es troba l'IVAM". 

En la seua visió del museu i del projecte, Cortés volia un museu que "explosionara cap a l'exterior dels seus murs, que ocupara espais inesperats o poc habituals". Tenint en compte tot això, va sorgir la idea de convertir el solar en un jardí en què arbres i projectes culturals es relacionen per tal de crear oportunitats de convivència ciutadana i experiència artística. 

Per a la consecució d'aquest objectiu calia reconéixer la història del lloc, la qual cosa va començar amb la intervenció que es va encarregar a ESCIF en la mitgera del museu que recau al solar. Segons el mateix artista "es tracta d'una paret que es pot escoltar, que conté el soroll del barri, de la seua història i dels seus habitants". 

Sergio Belinchón ha creat un llibre en què reflecteix les diverses empremtes i testimonis de l'experiència d'una part del barri del Carme perquè aquesta no puga ser esborrada. El llibre és un acte de reivindicació de la memòria, de la valoració del passat i de la història transcorreguda, no per a ser contemplada, sinó per a utilitzar-la com a instrument de coneixement que ens permeta abordar el futur sabent d'on venim i qui som. 

A partir d'ací, ha explicat Jose Miguel G. Cortés, el jardí es va concebre com un laboratori en què passejar, estar assegut i gaudir de l'experiència artística, ja que s'hi ubicaran 20 escultures de la col·lecció de l'IVAM fetes per Andreu Alfaro, Per Kirkeby, Miquel Navarro, Ángeles Marco o Victoria Civera, entre d'altres. 

En paral·lel, s'aniran potenciant intervencions més o menys efímeres per a crear nous trajectes, visions i sensacions que revitalitzen el vincle entre l'espai, l'obra i els espectadors/usuaris. 

Cortés ha afegit que "estem decidits a crear un jardí que camine, senta i pense en i amb el barri… obert a l'encontre i la convivència de manera que recupere la nostra capacitat de diàleg, comunicació i enteniment. Aquest llibre és l'últim fragment d'un passat que podria haver sigut més oportú i el primer d'un futur que ha de ser més prometedor".