L’IVAM ofereix una conferència de Franco Berardi ‘Bifo’

La Càtedra d’Estudis Artístics de l’IVAM ofereix una conferència del filòsof i professor de la Universitat de Milà, Franco Berardi ‘Bifo’, sobre l’‘Origen estètic del col·lapse ètic contemporani’ dijous que ve 6 de febrer a l’Auditori Carme Alborch (19 hores). Després d’haver publicat ‘Fenomenología del fin’ (Buenos Aires, Caja Negra, 2017), Franco Berardi aborda el tema de la fi, o de l’extinció, com un tema central en el discurs públic, sobretot de la generació nascuda en el nou mil·lenni.

La conferència està organitzada en el marc de la Càtedra d’Estudis Artístics, Segles XX/XXI, que sorgeix d’una col·laboració entre la Universitat de València UV, la Universitat Politècnica de València UPV, la Universitat Miguel Hernández d’Elx UMH, i l’IVAM. L’objectiu de la segona edició de la Càtedra és la reflexió sobre la vida de les imatges tant en el món de l’art com en el de la vida social i imaginària.

‘Bifo’ s’enfronta en les seues obres a temes com el caos cognitiu o la impotència de la política. Per a l’autor, l’acceleració del ritme de la infoesfera posa l’organisme conscient en condicions de caos cognitiu. “El cervell col·lectiu no pot elaborar de manera crítica els ‘input’ d’informació, que són al mateix temps estimulacions neuropsíquiques”, assenyala Berardi.

“La facultat crítica es forma en l’esfera de la comunicació escrita, i quan al seqüencial de l’escriptura li ocorre el simultani de la immersió digital la ment abandona la modalitat crítica i entra en la dimensió mitològica”, afig el filòsof. Per a ell “la capacitat de discriminació crítica (vertader/fals, bo/roí) necessita temps, necessita un entorn tècnic que s’incorpore en el sistema comunicacional del llibre. Aquesta capacitat va desaparéixer i no crec que torne”. “Què ha sigut la política, en l’època moderna? Ha sigut capacitat de discriminació crítica, de selecció, d’elecció, d’acció voluntària i conscient. Tot això ha desaparegut des que l’acceleració de la infoesfera ha produït la disfunció de la discriminació crítica, i sobretot la impotència per a influir sobre el flux dels esdeveniments col·lectius”, afirma Berardi.

Per a Berardi, la democràcia, i la política en general són eficaces quan la voluntat individual i col·lectiva pot determinar una cosa decisiva en l’economia, en la vida social. El que hem viscut en les últimes dècades, en l’època neoliberal del capitalisme financer, és una impotència creixent de la voluntat i decisió humana. Segons el filòsof italià, el que va passar a Grècia a l’estiu de 2015 (el que passa diàriament en la relació entre sistema financer i societat) és el signe d’una impotència profunda i irreversible de l’acció política, i de la mateixa voluntat.

Franco Berardi ‘Bifo’ afirma que “la impotència política ha produït una ona de desesperació que s’ha tornat desig de venjança. La venjança no escolta raons. La venjança només està finalitzada a destrossar l’enemic (vertader o imaginari). Els blancs racistes nord-americans no van votar Trump perquè és bo, intel·ligent ni perquè millorarà la vida social. El van votar per a venjar-se contra la racionalitat sotmesa a les finances, contra l’esquerra neoliberal, identificada en la corrupció de la classe política neoliberal. Tots saben que Trump destrossarà tota forma de civilització i de racionalitat, i per això el voten. El nihilisme ha segrestat l’inconscient col·lectiu”.