L’IVAM exposa l’obra del ‘bàrbar’ Jean Dubuffet
Mostra 150 peces que dialoguen amb l’antropologia, la filosofia i la psiquiatria
“Jean Dubuffet és un artista heterodox entre els heterodoxos”. El director de l’IVAM, José Miguel G. Cortés, ha presentat així l’exposició ‘Jean Dubuffet. Un bàrbar a Europa’, que reuneix al museu 150 obres de l’artista francés (Haut, França, 1901-1985) entre pintures, dibuixos, escultures, grafits, textos i, fins i tot, música. L’exposició, organitzada en col·laboració amb el MUCEM de Marsella i el MEG de Ginebra, mostra un artista molt crític amb la cultura dominant que “va donar veu a creacions artístiques procedents d’altres cultures no occidentals i a sectors socials com els xiquets, els presoners o els malalts mentals”, ha comentat José Miguel G. Cortés.
Pintor, escultor, arquitecte, escriptor i provocador, va ser “un creador que va posar en solfa el concepte de modernitat”, ha explicat el director del museu. En 1945 va inventar el terme ‘art brut’, un tipus d’art en què preval la creació espontània i en el qual es valora el dibuix d’un xiquet, d’un malalt mental o d’un pintor ‘naïf’.
L’exhibició, comissariada per Baptiste Brun, es divideix en tres grans seccions, però no segueix un recorregut cronològic, sinó que “contraposa tots els seus períodes i col·loca juntes creacions tan dispars entre si com una tela de la dècada de 1950 al costat d’una altra de més de vint anys després”, ha explicat el comissari.
En la primera sala, l’obra ‘Desnudus’ (1945) rep el visitant. És un retrat d’un home nu que tracta d’homenatjar un home qualsevol. Dubuffet entenia que “la pintura ha d’enfrontar-se a la vida quotidiana per a començar novament”, ha puntualitzat el comissari. Aquelles empremtes de l’home comú també les buscarà en els grafits dels murs de la ciutat.
El recorregut avança per les màscares i titelles que va crear Dubuffet atret per la seua “mescla de por i rialla” i objectes situats en els marges de la història de l’art occidental. “Dubuffet va qüestionar la noció d’art primitiu”, ha subratllat Baptiste Brun, situant en el mateix pla d’igualtat dibuixos infantils, objectes etnogràfics, tradicions del folklore o obres de ‘bojos’, segons la psiquiatria.
L’exposició dedica un apartat ampli a mostrar els esforços de l’artista per reunir i difondre l’obra d’autors ‘indemnes a la cultura artística’. En paraules del comissari, es mostra “l’exercici de la mirada de Jean Dubuffet” a través d’una documentació completa, sobretot fotogràfica i bibliogràfica, que recopila les seues investigacions en museus d’etnografia i d’arts populars.
El pintor, en efecte, va començar a reunir des de 1945 nombroses obres d’‘art brut’ incloses en la mostra, com els dibuixos d’Aloïse Corbaz, descoberts a Lausana, els d’Adolf Woelfli a Berna, les pintures del congolés Albert Lubaki, les escultures que creava Auguste Forestier al psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole o les obres del llanterner Fleury Joseph Crépin, que pintava sota la influència dels esperits.
Com a colofó, l’exposició dona pas als seus anys de “crítica radical de la cultura”, que conviden el visitant a prendre consciència de la seua forma de mirar les coses per a demostrar, en definitiva, que “l’home occidental no està al centre del món”.
En 1972 l’artista va oferir tota la seua col·lecció, integrada per vora 5.500 obres, a l’Ajuntament de Lausana, amb la condició de crear amb aquesta un museu especialitzat per a l’‘art brut’, inaugurat el mes de febrer de 1976.
“Hui en dia els grans museus del món disposen d’obra de Jean Dubuffet”, ha assenyalat el director de l’IVAM sobre la importància d’aquest artista. “És un bàrbar més domesticat, però la seua obra continua qüestionant la creació artística occidental”.
