L’Institut Valencià de Cultura presenta a la Filmoteca el clàssic del cinema mut ‘Intolerancia’
La projecció es realitza en col·laboració amb el Palau de les Arts i coincideix amb la representació de ‘Nabucco’ de Verdi
L’Institut Valencià de Cultura presenta a la Filmoteca el dissabte 7 de desembre, a les 18.00 hores, el clàssic del cinema mut ‘Intolerancia’ (1916) de David Wark Griffith, dins del cicle en col·laboració amb el Palau de les Arts. La pel·lícula es podrà tornar a veure el divendres 13 de desembre, a les 20.00 hores.
La projecció d’‘Intolerancia’ coincideix amb la representació al Palau de les Arts de ‘Nabucco’ de Giuseppe Verdi. El clàssic de Griffith i l’òpera de Verdi tenen molts punts en comú. La intolerància i la captivitat són les claus en les dues obres. L’opressió i el vassallatge apareixen vistos i viscuts des de diferents angles i maneres.
Considerada com una de les grans pel·lícules de la història del cinema, ‘Intolerancia’ relata alternativament quatre històries d’injustícia: la matança dels hugonots a França la nit de Sant Bartomeu de 1572, la passió i mort de Jesucrist, una vaga de treballadors contemporània i la caiguda de la Babilònia del rei Baltasar l’any 539 aC davant l’atac de Ciro II el Gran, rei de l’Imperi persa.
Aquestes quatre trames són enllaçades per la imatge d’una dona que engrunsa un bressol. A mesura que les històries van arribant al seu clímax, Griffith fa més ràpid el muntatge alternat, amb seqüències cada vegada més curtes, per a crear així una tensió cap al desenllaç de les quatre històries.
Per la seua estructura complexa i la seua pretensió moralitzadora, la pel·lícula va ser mal entesa en el moment de la seua estrena pels qui demanaven al cinema entreteniment, intriga i emocions per damunt del comentari moral.
Griffith va plantejar per a cada episodi un estil estètic diferent, que conjugava les grans masses i els decorats, procedents del ‘peplum’ italià, inspirats sobretot en ‘Cabiria’ (1914), amb les escenes intimistes de la història situada en la tragèdia familiar de la història del vaguista acusat injustament d’assassinat.
‘Intolerància’ és una magistral i èpica superproducció que destaca en la història del cinema no solament pel seu desplegament de figurants, sinó sobretot per un ús innovador del muntatge que influiria en tot el cinema narratiu posterior. L’escola del muntatge d’atraccions del cinema soviètic de Kuleshov, Vertov, Eisenstein o Pudovkin es va desenvolupar en part gràcies a l’estudi de la pel·lícula de Griffith.
