L'Institut Valencià de Cultura porta 'La estancia' al Teatre Rialto
Dins el cicle 'Mestres de la paraula', que l'Institut Valencià de Cultura celebra al Teatre Rialto durant el mes de febrer, arriba aquesta setmana l'obra 'La estancia', un text del valencià Chema Cardeña, en una producció de la companyia de Salvador Collado, dirigit per Jesús Castejón i interpretat per Javier Collado, en el paper de Marlowe, i José Manuel Seda, en el de Shakespeare.
L'obra fou premi de la crítica valenciana al millor text i premi de l'Associació d'Espectadors d'Alacant (AITA) també en la categoria de millor text.
'La estancia' parla de la identitat personal, de l'altre, de l'espill, del fingiment, de la impostura de l'engany, de la mentida, de l'ambició, de la traïció, de la supervivència del més apte, del més llest. I de l'amor, de la concupiscència, del desig... Tot en el marc de l'Anglaterra isabelina, amb el rerefons del seu teatre, els enfrontaments entre catòlics i protestants, les activitats d'espionatge de Marlowe...
Segurament, tot açò s'haguera pogut contar amb altres personatges, en una altra època o un altre lloc, però Cardeña tria Shakespeare i Marlowe i això no lleva ni una mica d'interés a la proposta, sinó que la fa créixer i demostra que es pot parlar de conflictes del present fabulant amb el passat.
En l'origen de la trama de 'La estancia' es troba l'especulació sostinguda per molts al voltant de les relacions entre Marlowe i Shakespeare. Segons aquesta, (encara que no hi ha un sol document que ho verifique) Marlowe ?que per raons de seguretat fingeix la seua mort, fuig d'Anglaterra i canvia la seua identitat? seria l'autor de bona part de la producció literària de Shakespeare, al que es considera un còmic aventurer, que no va dubtar a convertir-se en l'home de palla del vertader autor a canvi de l'èxit econòmic.
La veritat és que els espais en blanc de les seues biografies afavoreixen que siga possible elucubrar en aquest sentit sobre ells, sense que siga possible perfilar amb versemblança les seues vides dins l'univers en què es mouen.
L'obra és un duel dialèctic entre dues figures, en el qual es posen en relleu les seues vides, amb un gran protagonisme de l'atrevit i vividor Marlowe, que mirant-se a l'espill vol veure en Shakespeare el seu altre jo, més natural, més del carrer, més primari però igual d'ambiciós. Per això, l'autor fa constants referències a l'espill, quasi com un tema recurrent per tal d'unificar dues personalitats en una, com si Marlowe i Shakspeare foren un el reflex de l'altre.
