L’Institut Valencià de Cultura celebra el Dia del Cant d’Estil a la ciutat de València

L’Institut Valencià de Cultura celebra diumenge que ve 6 d’octubre el Dia del Cant Valencià d’Estil, una festivitat que se celebra des de 1998 a la ciutat de València i que reunix alguns dels màxims exponents d’este gènere musical popular.

Les activitats començaran amb una actuació itinerant en l’edifici Rialto de València a les 16:00 hores, per a concloure amb una actuació a les 19:00 hores en l’escenari del claustre gòtic del Centre del Carme Cultura Contemporània, amb entrada lliure.

En la jornada, un grup de cantaores i cantaors mostraran totes les variants del cant d’estil i les albaes de l’Horta, que sempre han estat presents en la vida quotidiana, tant en moments especials i de celebració com en activitats habituals com el treball, i són manifestacions de la música tradicional valenciana que es reivindiquen mitjançant estes activitats.

Els cants inclouran les veus de María José Ruiz, ‘Marisé de Montolivet’; Teresa Segarra, ‘Teresa de Paterna’; Mari Carmen Villar, ‘Carme de Benicalap’; Isabel García, ‘Isabel de Quart’; Joan Civera, ‘Joan de la Malva-rosa’; Jacint Hernández, ‘Jacint d’Alcàsser’; Christian Penalba, de l’Alcúdia; i Raúl Luis, ‘Raül del Puig’.

Així mateix, com a versaors estaran Salvador López, ‘Boro de Paterna’, i Fernando Ferrer, ‘El Ratllat de Puçol’.

Com a acompanyament instrumental actuaran els músics de vent Víctor Gámez, trombó; Enrique Doménech, clarinet i Carlos Sánchez, trompeta. També es comptarà amb la corda pinçada de Pep Juste, guitarró, i les guitarres de Julián Romero i Juanjo Andrada.

La Colla de Dolçaines i Tabals ‘Mal Passet’ de Cocentaina seran els encarregats d’acompanyar l’actuació. La coordinació i documentació de les jornades ha anat un any més a càrrec de Jordi Reig.

Cant d’estil

La funcionalitat primitiva i original, tant de les cançons d’estil com de les albaes, era la de ser utilitzades en les rondes, els passejos informals pels carrers en què la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants (a vegades també grollers) dirigits a nóvies, festers o autoritats en general.

Durant el segle XIX i el començament del XX, les rondes, en què es cantava de manera espontània amb permís de l’autoritat o no, eren una activitat festiva molt freqüent en els pobles no massa grans i en l’àmbit rural.