L’Institut de Drets Humans analitza les novetats de la Llei de Memòria Democràtica
L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València celebra els dies 16 i 17 de desembre unes jornades sobre la nova Llei de Memòria Democràtica. Les jornades, que tindran lloc en el saló de graus de la Facultat de Dret i podran seguir-se per Internet, han sigut organitzades amb la col·laboració d’aquest centre, la Generalitat Valenciana i Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al País Valencià / Plataforma de suport a la Querella Argentina.
Segons explica Cristina García Pascual, directora de les jornades i catedràtica de Filosofia del Dret, “l’interés a l’hora d’organitzar les jornades ha sigut doble: d’un costat pretenem examinar i debatre les novetats que l’avantprojecte de Llei de memòria democràtica introdueix respecte la Llei de memòria històrica de 2007. Novetats com la nul·litat dels judicis franquistes, l’establiment de la responsabilitat de l’Estat en l’exhumació de les fosses, la introducció de la perspectiva de gènere en la recuperació de la memòria, l’establiment d’un règim de sancions administratives, o la prohibició de les fundacions d’exaltació del franquisme… D’un altre costat, volem mostrar als estudiants com el debat sobre el passat a Espanya és part d’un debat més ampli entorn de la memòria que es produeix en la majoria dels països d’Europa i més enllà”.
De la mateixa manera que els camps d’extermini nazis, les porgues estalinistes o els més pròximes en el temps matances de la guerra dels Balcans, assenyala la professora García Pascual, “els crims de la guerra civil i els crims del franquisme no han deixat d’interpel·lar-nos moralment, alhora que continuen qüestionant algunes de nostres més assentades categories jurídiques i polítiques. A l’hora d’enfrontar aquests fets veiem que es repeteixen en altres societats posiciones i discursos que hem vist i escoltat al nostre país. També a Alemanya o als països de l’antiga Iugoslàvia fan comptes amb el passat que es presenta, a vegades, com un repte i, sovint, com una obsessió”.
La professora García Pascual, recorda sobre aquest tema que “en algunes societats democràtiques es propicien processos d’acte-compressió ètic-política del propi passat i es reclamen responsabilitats individuals i col·lectives. Però alhora, com a Espanya, també, en alguns d’aquests països amb major o menor èxit s’alcen veus que conviden a no remoure el passat, que veuen qualsevol exigència de responsabilitat jurídica com una venjança i, sobretot, com una possibilitat de reactivació de la violència. Al final, com tots sabem, en moltes societats danyades per processos de violència col·lectiva, l’ideal de l’oblit com la millor manera de superar el passat constitueix una gran temptació. I no obstant això, no fer res, negar la memòria, la tutela judicial o l’acció política, no respondre a aqueixa violència inusitada, seria tant com sucumbir a aquesta. Revertir la situació o negar-nos a la inacció és un procés costós, una empresa pluridisciplinària en la qual s’han embarcat molts països”. En aquest sentit, assenyala “mirar a Europa, conéixer l’experiència d’altres societats i per descomptat atendre els mandats del dret internacional pot resultar extremadament esclaridor”.
Entre altres ponents, les jornades comptaran amb la participació de l’historiador Julián Casanova, que parlarà del seu últim llibre Una violencia Indómita. El siglo XX europeo; amb el professor Massimo La Torre, que parlarà sobre el fiscal alemany Frizt Bauer, un dels màxims exponents en la lluita contra la impunitat dels crims del nazisme; amb el professor Josep Tamarit, especialista en dret transicional que abordarà la qüestió de la memòria i la veritat; i finalment amb la intervenció de Fabian Salvioli Relator Especial de l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. Les jornades seran clausurades per Rosa Peréz Garijo, consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica i per Javier Palao, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València.
Les jornades, que podran seguir-se en línia prèvia inscripció, es realitzen en el marc del Projecte GV Prometeu 2018/156 Seguretat internacional i europea: de la prevenció de conflictes armats a les estratègies per a la construcció d’una ciutadania inclusiva i plural i del Projecte: DER2016-78356-P Transformacions de la justícia. Autonomia, iniquitat i exercici de drets.
Més informació i inscripcions: https://www.idhuv.es/jornadas-memoria-democratica/
