L’IFIC, primer centre espanyol per impacte científic en física fonamental
L'Institut de Física Corpuscular (IFIC, Centre d'Excel·lència Severo Ochoa del CSIC i la Universitat de València) és el primer centre de recerca espanyol per la seua contribució recent a la física fonamental, segons l'estudi especialitzat 'Biblioranking fonamental physics'. L'IFIC ocupa el lloc 15 en una llista de 80 centres de recerca i universitats de tot el món segons la qualitat i impacte de les publicacions científiques dels seus investigadors. La llista l'encapçala el CERN, el laboratori europeu de física de partícules amb seu en Ginebra (Suïssa), seguit de Fermilab i Brookhaven, tots dos a Estats Units, encara que l'IFIC se situa per davant d'institucions com ara Caltech, el MIT o les universitats d'Oxford i Stanford.
L'estudi analitza les publicacions en 'física fonamental' recollides en el sistema d'informació INSPIRE, que conté un milió d'articles publicats en 4.000 revistes per 100.000 autors de 10.000 institucions. Aquesta base de dades és una referència en física de partícules, física nuclear, física d'astropartícules i relativitat general i cosmologia, disciplines científiques que estudien els constituents de la matèria i les forces que els governen.
Els autors, Alessandro Strumia (CERN) i Riccardo Torre (INFN), proposen nous mètodes per a avaluar l'excel·lència d'un autor o article, tot utilitzant més factors que els emprats tradicionalment, com el nombre total de cites acumulat o l'anomenat 'índex h'. L'objectiu és evitar la anomenada llei de Goodhart, que es resumeix així: "quan un indicador es converteix en un objectiu, perd el seu contingut informatiu". Els seus mètodes es basen en algorismes com el PageRank de Google per a evitar biaixos com les acte-cites, o que un article acumule moltes cites solament en una comunitat científica o en cercles molt reduïts.
D'aquesta manera es pretén disminuir el predomini recent de les publicacions de grans col·laboracions experimentals com ara ATLAS o CMS, formades per més de 3.000 científics cadascuna. En l'estudi també es diferencien els autors i articles més recents, i s'introdueixen factors per a corregir la co-autoria en els articles i el nombre de publicacions en àrees amb major productivitat. Seguint aquest mètode, els autors sumen el total de cites individuals obtingut pels articles segons la filiació dels seus autors, açò és, el centre de recerca on treballen, per a establir una llista de 80 laboratoris i universitats segons la seua aportació a la física fonamental.
Segons aquesta classificació, el CERN encapçala la llista de publicacions, tant des del punt de vista històric com del recent. Quant a contribucions recents, articles publicats a partir de 2010, l'IFIC ocupa el lloc 15 de la llista al costat del Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley (EUA), i per davant de conegudes institucions com Caltech (17º), el MIT (19º), la Universitat de Stanford (20º), Princeton (23º), Harvard (31º), Oxford (33º) o Zurich (42º). En aquesta classificació hi ha un altre centre de recerca espanyol, l'Institut de Física Teòrica (IFT, UAM/CSIC) en el lloc 54.
L'IFIC, tercer del món en fenomenologia
El rànquing ofereix també puntuacions per a cada àrea. Així, l'IFIC és el tercer centre del món per la seua aportació a la denominada 'fenomenologia de física d'altes energies', que consisteix en l'aplicació de teories i càlculs als experiments. Només el CERN i Fermilab, els dos laboratoris que han dominat la física de partícules en les últimes dècades, estan per davant de l'IFIC en aquest camp. Altres àrees on destaca el centre d'excel·lència valencià són la física de partícules experimental, la física d'astropartícules i la física nuclear teòrica.
L'Institut de Física Corpuscular és un centre mixt de la Universitat de València i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, dedicat a la recerca en Física Nuclear, de Partícules i d'Astropartícules i a les seues aplicacions tant en Física Mèdica com en altres camps de la Ciència i la Tecnologia. Amb una trajectòria que es remunta als anys 50, l'IFIC és pioner a Espanya en la recerca dels constituents de la matèria. Participa en experiments internacionals com els que es duen a terme en el Gran Col·lisionador d'Hadrons (LHC) del CERN, KM3NeT o FAIR, tots dos considerats infraestructures científiques prioritàries per a Europa. En 2015 va obtenir l'acreditació com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa per la notorietat de les seues contribucions científiques tant a nivell nacional com a internacional, el seu impacte en la societat i la indústria i la seua capacitat per a atraure talent.
