L’equip de Javier Belda aplica una tècnica que redueix el dèficit postoperatori d’oxigen en sang en pacients amb obesitat mòrbida
El Grup d’Investigació en Anestèsia de l’INCLIVA-UV, coordinat pel catedràtic de Cirurgia de la Universitat de València Javier Belda, lidera l’estudi que ha mostrat que l’aplicació primerenca de suplement d’oxigen d’alt flux en quiròfan disminueix la gravetat de les complicacions pulmonars postoperatòries. L’estudi, amb 64 pacients, s’ha publicat en la revista científica Minerva Anestesiologica.
Es tracta d’un assaig controlat aleatori amb l’objectiu de disminuir la prevalença de la hipoxèmia postoperatòria (dèficit d’oxigenació de la sang) amb l’aplicació primerenca de teràpia d’oxigen. Això es du a terme a través de cànula nasal d’alt flux (doble tub) en pacients amb obesitat mòrbida sotmesos a cirurgia bariàtrica (tècnica per a obtindre importants pèrdues de pes). En les persones intervingudes es va aplicar una estratègia intraoperatòria de pulmó obert (aplicació d’una pressió positiva expiratòria individualitzada que manté el volum pulmonar òptim). En el moment de retirar la ventilació mecànica a un grup es va aplicar l’oxigenoteràpia d’alt flux en comparació amb qui va rebre oxigenoteràpia estàndard.
Aquest estudi tingué lloc en el Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Clínic Universitari de València, de maig a novembre de 2017 (Clinicaltrials.gov NCT03155711). S’hi va incloure 64 pacients amb obesitat mòrbida que es van sotmetre a cirurgia bariàtrica laparoscòpica (32 en cada grup) i que van rebre ventilació pulmonar protectora protocolitzada, incloses maniobres de reclutament alveolar (reexpansió d’àrees pulmonars col·lapsades) i pressió positiva al final de l’espiració individualitzada (PEEP). No va haver-hi diferències en el tractament ventilatori, la durada de la cirurgia o la ventilació entre els grups i el tractament va ser similar durant el període perioperatori. Durant l’extubació i les 2 hores següents, un grup va rebre oxigen d’alt flux i l’altre grup, oxigenoteràpia convencional.
Tal com ha expressat Javier Belda, coautor de l’estudi: “Els resultats obtinguts ens permeten afirmar que l’oxigenació amb cànula nasal d’alt flux redueix l’hipoxèmia postoperatòria en pacients amb obesitat mòrbida, però, a més, quan s’inicia el tractament d’alt flux abans de l’extubació, es minimitza el risc de complicacions pulmonars postoperatòries”.
Segons l’article, aquest estudi mostra que l’oxigenoteràpia administrada a través de cànula nasal d’alt flux, i iniciada abans de l’extubació endotraqueal, redueix les complicacions per hipoxèmia i les atelèctasis postoperatòries en pacients amb obesitat mòrbida sotmesos a cirurgia bariàtrica. Encara que es va trobar una prevalença més alta d’hipoxèmia de la qual inicialment s’esperava, no es va observar un augment de la morbiditat i mortalitat postoperatòries, com es va publicar en estudis anteriors. Aquest fet pot explicar-se pel desenvolupament de complicacions lleus, les quals coincideixen amb els assajos anteriors que comparen diferents estratègies de ventilació intraoperatòria en la cirurgia bariàtrica.
Les troballes de l’estudi suggereixen una nova manera d’optimitzar el rendiment de la teràpia d’oxigen amb cànules d’alt flux i, per tant, obrin la porta a futures investigacions dissenyades a establir noves indicacions per a aquest tractament durant el període postquirúrgic.
Complicacions pulmonars postoperatòries
Les complicacions pulmonars postoperatòries són les més freqüents després d’una intervenció quirúrgica i, sovint, contribueixen a l’augment en la morbiditat i mortalitat postoperatòries. Diversos grups d’investigació, inclòs el que lidera Javier Belda, han investigat diferents estratègies perioperatòries centrades en la ventilació protectora dels pulmons, amb l’objectiu de reduir les complicacions quirúrgiques. Aquestes inclouen un enfocament intraoperatori denominat “de pulmó obert” (ONA) per a revertir el col·lapse alveolar mitjançant l’aplicació d’una maniobra de reclutament, seguida d’un ajust individualitzat de la pressió positiva al final de l’expiració PEEP òptima.
No obstant això, fins i tot quan s’utilitza un enfocament intraoperatori de protecció pulmonar, la prevalença de complicacions pulmonars continua sent alta. La hipoxèmia (falta d’oxigen) postoperatòria és la complicació que ocorre amb més freqüència en el postoperatori immediat i és causada principalment per col·lapses més o menys importants de teixit pulmonar (atelèctasis). Ambdues es poden reduir amb l’ús d’oxigenoteràpia d’alt flux.
