L'Audiència de València desestima la demanda de paternitat contra Julio Iglesias
L'òrgan judicial rebutja així que el valencià Javier Sánchez puga continuar la seua lluita per ser reconegut com a fill del cantant
La Secció Desena de l'Audiència Provincial de València ha revocat la sentència dictada el mes de juliol passat per la qual el Jutjat de Primera Instància 13 de València va estimar la demanda de paternitat presentada per Javier S.S., de 44 anys, contra el cantant Julio Iglesias.
El tribunal ha estimat els recursos d'apel·lació presentats pel demandat i la Fiscalia en apreciar l'excepció de “cosa jutjada” contemplada en l'article 222 de la Llei d'Enjudiciament Civil, la qual cosa impedeix que entre a analitzar el fons de l'assumpte.
Segons el parer dels magistrats, la reclamació de filiació resolta recentment pel Jutjat de Primera Instància 13 de València ja va ser objecte de pronunciament judicial anys arrere en el marc d'altres dos procediments que van concloure amb el rebuig de la pretensió.
El primer d'ells es va iniciar en 1991 arran de la demanda interposada per la mare de Javier S.S. i va ser tramitat també pel Jutjat de Primera Instància 13 de València.
El jutjat va declarar llavors la paternitat del cantant, però la Secció Huitena de l'Audiència de València va revocar aqueixa decisió en una sentència d'apel·lació que va ser confirmada després pel Tribunal Suprem i respecte de la qual el Tribunal Constitucional va inadmetre en 2003 un recurs d'empara.
El segon procediment es va iniciar per una demanda idèntica a l'anterior interposada per Javier S.S. en 2004 davant el Jutjat de Primera Instància 3 de Marbella i que va ser desestimada en un acte. La desestimació va ser ratificada en apel·lació per l'Audiència Provincial de Màlaga.
La Secció Desena de l'Audiència de València ha determinat ara que no hi ha dubtes que aqueixos processos anteriors “tenien per objecte la reclamació de paternitat extramatrimonial sense possessió d'estat” per part de Javier S.S. i que “idèntica en tots ells era la causa de demanar”.
El tribunal no comparteix la tesi del Jutjat de Primera Instància 13 de València a l'hora de rebutjar l'excepció de cosa jutjada. Així, recorda que Javier S.S. es va personar en nom propi, en fase d'apel·lació, en el procés derivat de la demanda de la seua mare, per la qual cosa existeix una identitat subjectiva entre aqueix assumpte i el resolt ara.
I entén d'altra banda que les actuacions dictades en el marc del segon procediment pel jutjat de Marbella i l'Audiència de Màlaga van esdevindre fermes i tenen plens efectes a l'hora d'apreciar l'excepció de cosa jutjada.
