elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

L'Arxiu de la Catedral incorpora una edició de 1737 de la primera biografia de la beata Inés de Benigànim

L'Arxiu de la Catedral incorpora una edició de 1737 de la primera biografia de la beata Inés de Benigànim
  • Es tracta del llibre més antic conservat en la Seu sobre la religiosa valenciana, obra del pare Tosca

MÉS FOTOS
L'Arxiu de la Catedral incorpora una edició de 1737 de la primera biografia de la beata Inés de Benigànim - (foto 2)
L'Arxiu de la Catedral incorpora una edició de 1737 de la primera biografia de la beata Inés de Benigànim - (foto 3)

L'Arxiu de la Catedral de València ha incorporat una edició de 1737 de la primera biografia de Josefa Teresa Albiñana Gomar (1625-1696), coneguda com la beata Inés de Benigànim, escrita per Tomás Vicente Tosca, “una important donació perquè és la biografia més antiga sobre la beata que conserva la Seu, impresa a València per José Esteban Dolz i amb un gravat de Castells”, ha explicat Vicente Pons, canonge arxiver de la Catedral.

D'aquesta forma, “l'Arxiu de la Catedral continua enriquint el seu patrimoni bibliogràfic i documental a través d'adquisicions, com la d'un sermonario de Sant Vicent Ferrer imprès a Anvers en 1570, i gràcies a donacions, l'última d'una família valenciana que ens ha cedit cinc llibres, entre ells el titulat ´Vida, virtuts i miracles de la venerable mare Sor Josepha María de Santa Inés`, la primera biografia que es va escriure de la beata valenciana”, ha assenyalat.

D'aquesta obra de Tomás Vicente Tosca i Va mastegar (1651-1723), conegut com el pare Tosca, “existeixen 3 edicions: una primera, de 1715, del qual la Catedral no conserva cap exemplar; una segona, de 1737, que ara ja pertany als fons de l'Arxiu; i una tercera, de 1775, de la qual ja es conservava un exemplar en l'Arxiu”.

Igualment, “aquest exemplar és important ja que és obra del pare Tosca, religiós valencià de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri que va ser matemàtic, arquitecte, filòsof, teòleg i cartògraf, autor del plànol de la ciutat de València de 1704 que es conserva en el Museu Històric Municipal de València i del qual l'Arxiu de la Seu conserva un exemplar de 1705”, segons Pons. D'aquest pla es va realitzar una reproducció en maqueta que s'exposa en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).

A més, “es tracta d'una biografia sobre la beata Inés, la devoció de la qual té gran arrelament a Benigànim i en tota la diòcesi, i que continua despertant interès quatre segles després també des del punt de vista de la investigació, mostra d'això és la tesi doctoral titulada ´Santedat femenina, curació miraculosa i religiositat popular a la València Moderna: La Beata Inés de Benigànim`, defensada en 2018 per Laura Guinot Ferri, Doctora en Història per la Universitat de València”, ha destacat Pons.

Sermonario vicentino de 1570

L'Arxiu catedralici acaba d'adquirir un sermonario de Sant Vicent Ferrer imprès a Anvers en 1570 que s'uneix a l'extens patrimoni documental vicentino conservat en la Catedral, en el qual destaca el manuscrit de la segona meitat del segle XIII de la Bíblia personal del sant dominic, amb notes marginals escrites de la seua pròpia mà, que va arribar a la Seu valentina entre finals del S. XV i mediats del XVI.

També custòdia la Catedral vuit volums de sermons del sant, “el major conjunt de sermons conservat, tots ells manuscrits del segle XV, molt pròxims a l'època de sant Vicente Ferrer”, segons Pons. Els fons es completen amb un incunable amb els sermons del dominic publicat a Venècia i un altre sermonario en castellà, publicat a Valladolid en el segle XVI, “un exemplar únic que va pertànyer a sant Lluís Bertrán, l'altre gran dominic valencià”.

Una altra petjada vicentina en la Catedral és la “trona de sant Vicent”, situada al costat del presbiteri, on encara una inscripció moderna recorda que allí va predicar el sant valencià en la Quaresma de 1413, i aqueixes homilies també s'arrepleguen en un dels sermonarios de l'Arxiu.

D'altra banda, entre les últimes incorporacions als fons de l'Arxiu destaca “la butla en pergamí vitela amb segell de plom del papa Pius X concedint a monsenyor Valeriano Menéndez Conde i Álvarez, arquebisbe de València entre 1914 i 1916, el pal·li a través de Jaime Pereira, prevere, el seu procurador, amb data de 28 de maig de 1914 i rubricat a Roma”.

Pujar