L’Ajuntament de València posarà en funcionament en gener el seu nou protocol de teletreball

Fins a 450 llocs de treball de l’Ajuntament de València es podran prestar en la modalitat de teletreball a partir de principis de 2023. Així ho ha anunciat la regidora de Gestió de Recursos del consistori, Lluïsa Notario, arran de la darrera sessió de la Mesa General de Negociació. “Des del servici de Carrera i Optimització en la Gestió de Recursos Humans hem mantingut reunions amb els representants sindicals i totes les prefectures de servici per a determinar quins llocs per categories professionals eren susceptibles de teletreballar una vegada aprovat el protocol de teletreball per la Junta de Govern Local”, ha explicat. El següent pas serà fer una crida en la intranet municipal oferint estos llocs per a, una vegada realitzats els tràmits que preveu el propi protocol, començar a teletreballar el pròxim mes de gener.

L’Ajuntament de València va aprovar en octubre de 2020 el seu protocol de teletreball; ara, una vegada superats els confinaments i les restriccions a conseqüència de la pandèmia per la COVID-19, i a la vista de l'experiència adquirida en el treball a distància, s'ha revisat el protocol amb un doble objectiu: “hem volgut donar una nova estructura a este protocol, que siga més lògica, on cadascuna de les modalitats es regulen en un capítol, establint-se les condicions comunes a totes elles en altres diferents i adequant la terminologia: d’altra banda, també hem volgut adaptar el protocol a les disfuncions operatives detectades en el teletreball dut a terme durant pandèmia”.

Així, quant a les modalitats de teletreball hi continua havent-ne quatre però, per a una millor comprensió, es canvia la seua classificació i denominació. Ara es distingix entre teletreball per raons organitzatives i teletreball de caràcter voluntari.

La modalitat per raons organitzatives se subdividix alhora en dos modalitats: teletreball de durada determinada per raons organitzatives (DD1) i teletreball de durada indeterminada per raons organitzatives (DI1); la primera ve referida a aquells llocs que es definixen, per se, com de teletreball; la segona es referix a necessitats puntuals i temporals d'establir el teletreball en determinat servici o unitat, com pot ser, la reforma de dependències municipals.

La modalitat de caràcter voluntari se subdividix, al seu torn, en dos submodalitats: teletreball voluntari de durada indeterminada (DI2) i teletreball de durada determinada per motius de salut (DD2). La primera, que serà la que s'establirà amb caràcter general, vindrà delimitada per la determinació per part dels servicis de determinats llocs que són susceptibles de ser prestats en la modalitat de teletreball. S'estableix tot un mecanisme per a la selecció de personal que pot acollir-se a esta modalitat, establint-se un barem (quan el nombre de persones que desitgen teletreballar siga superior a la xifra de llocs disponibles) per a establir l'ordre en la prestació del servici en eixa modalitat. Respecte de la segona, es podrà acollir aquell personal que, sent el seu lloc susceptible de prestar-se en teletreball –llocs que venen ja recollits en el mateix protocol- tenen una sèrie de circumstàncies personals (motius de salut d'ascendents, descendents o cònjuges) per una malaltia greu, temporal i inhabilitant –no per una malaltia crònica-. En tot cas, la durada d'esta modalitat no podrà ser superior a tres mesos, a fi que l'empleat públic dispose d'un temps per a adaptar-se, en el seu cas, a la seua nova realitat.

També s'inclou en eixe apartat el personal municipal que sol·licite el permís per cura de filla o fill menor afectat per càncer o una altra malaltia greu; per embaràs de l'empleada pública, a partir del cinquè mes de gestació; les dones víctimes de violència de gènere; en els casos d'assetjament sexual i per raó de sexe i en els casos d'assetjament laboral mentre es resolga l'expedient incoat a eixe efecte, sent en la resta dels supòsits tres mesos el termini per a prestar servici en teletreball.

“El teletreball és una mesura de racionalització i, en conseqüència, de modernització de la gestió del temps de treball. A més pot facilitar la conciliació i millorar la satisfacció laboral, la productivitat i l’orientació a resultats, en l'eficiència i en l'estalvi del temps que, en definitiva, suposen avantatges tant per a l'organització que té implantat este sistema de treball com per al seu personal”, ha explicat Notario, qui ha destacat la posada en marxa durant la pandèmia, al marge d’este protocol, d’experiències de teletreball que “han sigut molt productives per a l’Ajuntament en una situació d’emergència pels confinaments i les restriccions aparellades a la pandèmia”.