L'Ajuntament recupera per a la ciutadania el refugi antiaeri del carrer Serrans

Record personal per a algunes persones, i possibilitat de conéixer de forma directa aspectes de la nostra història recent per a altres. La recuperació i obertura del refugi antiaeri del carrer de Serrans per part de l'Ajuntament permet sobretot acostar-se i rescatar el passat immediat. La Regidoria de Cultura ha presentat hui este espai que va ser, des de 1937, refugi per als valencians i valencianes que van patir els anys de guerra, i que ha sigut recuperat i habilitat per a coneixement i ús per part de la ciutadania.

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha presentat hui el resultat de la recuperació del Refugi de Serrans, ubicat al número 25 del carrer del mateix nom, que demà dissabte podrà ser visitat en jornada de portes obertes, i que des de la setmana que ve s'obrirà al públic en visites guiades. "Era una demanda ciutadana de fa molts anys, i per a nosaltres era molt important portar-la endavant", ha explicat la regidora. Tal com ha recordat, es tracta d'una actuació "dins del conjunt d'iniciatives impulsades des de l'Ajuntament per a la recuperació de València en la memòria". Entre les mencionades actuacions, el Consistori ha impulsat accions com el canvi dels noms de carrers i la retirada d'honors, distincions i símbols que incomplien la Llei de Memòria Històrica, la recuperació de les restes mortals de Teófilo Alcorisa, o la recuperació del refugi antiaeri escolar de l'Ajuntament, entre altres.

En este cas, es tracta d'un dels refugis construïts per la Junta de Defensa Passiva per a preservar la població general dels bombardejos. El del carrer Serrans va ser habilitat l'any 1937. Ha intervingut en l'acte de presentació l'arqueòloga municipal Pepa Pascual, coordinadora dels treballs; i també un testimoni molt especial: el de Paquita Carrasco, veïna de Ciutat Vella des del seu naixement fa 93 anys, que recorda quan es refugiava de les bombes en este recinte sent a penes una adolescent, i que ha compartit la seua memòria amb els presents.

Les persones interessades a conéixer de prop el refugi de Serrans podran fer-ho demà dissabte, en jornada de portes obertes, de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00 hores; i a partir de la setmana que ve en visites programades i guiades, tots els els dimecres (a les 11, 13, 16 i 18 hores) i dissabtes (a les 11 i a la 13 hores), per mitjà de reserva prèvia.

La regidora Glòria Tello ha subratllat l'interés del recinte "tant per la seua ubicació com per les seues característiques que el fan únic". En efecte, el refugi ha conservat el seu accés en superfície amb les característiques lletres roges estil art decó que en València, al contrari que en altres ciutats, senyalitzaven tots els refugis perquè la gent que no sapiguera llegir o els xiquets pogueren identificar ràpidament les lletres i posar-se fora de perill dels bombardejos.

Els treballs de rehabilitació van començar l'any 2016, i tal com han assenyalat la regidora i l'arqueòloga, l'espai estava molt degradat, atés que després de la guerra i fins a 1953 va funcionar com magatzem i botiga de platans, i a partir de 1953 va estar cedit per l'Ajuntament a la falla Santa Cruz per al seu ús com a casal, fins a l'any 2000, que va ser abandonat per problemes de goteres. El projecte de recuperació va incloure una primera fase de treballs de neteja i especialment d'impermeabilització del sostre del refugi per a evitar l'entrada d'aigua a l'interior, així com la neteja de les fatxades i la substitució de portes (que reproduïxen les originals). Durant 2017 es va efectuar un estudi arqueològic per mitjà de tastos muraris, que va ser la base per a redactar i escometre el projecte definitiu de restauració. La regidora de Cultura ha agraït l'aportació de la Diputació de València de 100.000 euros al pressupost total del projecte (165.000 euros).

MÉS DE 200 DIBUIXOS EN LES PARETS

"Prova de la dilatada història del refugi són els més de 200 dibuixos recuperats en la restauració i que comprenen des del moment de la seua construcció fins al seu abandó com a casal", ha indicat la regidora: dibuixos de figures humanes, noms i firmes, però també de cases bombardejades o d'esquadrons d'avions de combat, que reflectixen les sensacions dels que trobaven allí protecció.

Un altre element singular d'este espai, que no apareix en altres, és per exemple l'estant enlaire, sobre el banc corregut junt els murs, per a poder deixar els efectes de les persones refugiades. En conjunt, l'espai, amb capacitat per a 400 persones, presenta dos accessos: des del carrer de Serrans, i des del carrer Palomino, ambdós en colze (amb angle de 90 graus) per a evitar l'entrada de metralla per efecte de l'ona expansiva de les bombes. La sala del refugi té 3 naus, separades per dos fileres de pilars de formigó que subjecten una coberta adovellada molt grossa (de més d'1,50 metres de formigó). En el sostre i parets s'obrin els orificis per a la captació i extracció de l'aire, que comuniquen amb canonades que ixen a l'exterior per mitjà d'una alta ximeneia conservada en la coberta. Com la majoria de refugis de la ciutat, el de Serrans tenia un bany, al costat de l'extractor d'aire. Gran part d'estos elements originals han desaparegut, però l'estudi arqueològic ha permés reconstruir el seu aspecte original, que pot observar-se en un dels panells informatius instal·lats.

La regidora de Cultura ha evocat la convocatòria d'un concert l'any 1938, programat per a fer front a les crítiques a la República de no cuidar el patrimoni. El Ministeri de Propaganda i Premsa va promoure un recital en què es van utilitzar els 'Stradivarius' del Palau Reial: el 22 setembre es va realitzar "un concert que va paralitzar la guerra uns moments, retransmés per Unión Radio, i amb el que la ciutadania va poder evadir-se de l'horror de la guerra", en paraules de Glòria Tello. En memòria d'esta actuació, durant l'acte d'obertura del refugi esta vesprada es reproduirà este concert en versió adaptada (un quartet de corda, sense el piano que sí que va intervindre en aquells moments).

A més, ha explicat Tello, la infraestructura del refugi es posa al servici del barri per a pal·liar la seua falta d'infraestructures culturals: cada dijous podrà funcionar com a espai d'ús cultural per a les associacions de la zona.

"PER MOLT DE TEMPS QUE PASSE... AIXÒ NO S'OBLIDA"

Les paraules de la veïna de València Paquita Carrasco, que tenia 13 anys quan es va obrir el refugi, han tancat l'acte de presentació del nou espai ciutadà. Davant els mitjans de comunicació ha manifestat els seus sentiments, i ha recordat la seua por i la seua indefensió. "Això no s'oblida. La primera vegada que vaig entrar tenia molta por... no sé el que em va paréixer... que anava davall terra; i així era. I, clar, eixes coses no es poden oblidar. Mai. Per molts anys que passen", ha explicat. "Jo era una xiqueta, i creia que no tornaria a eixir. Tot estava molt fosc". Paquita Carrasco ha conclòs, expressant la seua esperança de cara al futur: "Crec que encara hi ha temps perquè els que venen després ho facen millor, que s'enrecorden, i que procuren que no torne a passar el mateix".