L’Ajuntament posa en marxa el control biològic de plagues als llorers de l’avinguda del Port

L’Ajuntament de València continua avançant en el desenvolupament d’un model de jardineria sostenible, i ha iniciat el tractament biològic per a eliminar dues plagues que afecten 120 llorers d’Índies de l’avinguda del Port. Es tracta d’una actuació pionera, la qual permet la reducció de l’ús productes fitosanitaris en benefici de la biodiversitat urbana i la salut de les persones.

El Servici de Jardineria Sostenible ha iniciat un tractament biològic de les plagues causades per la psylla del ficus als 120 exemplars de llorer d’Índies (Ficus nitida) d’arbrat viari a l’avinguda del Port de València. En concret, s’han alliberat exemplars d’Anthocoris nemoralis, el qual se considera l’heteròpter depredador més eficaç per a estes plagues, encara que també pot actuar sobre d’altres. Este insecte és molt voraç en tots els seus estadis mòbils, es nodrix activament de la seua presa, ja que depreda tant ous com adults i larves.

El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha destacat l’inici d’este tractament biològic “contra una plaga recurrent i prou estesa que afecta els exemplars de Ficus nítida de l’avinguda del Port, la psylla del ficus, la qual incrementa la seua incidència amb les altes temperatures”. Esta setmana “per primera vegada, anem a tractar-la amb un depredador natural i, per tant, reduirem molt sensiblement l’ús de productes fitosanitaris”.

Sergi Campillo ha subratllat, a més a més, que el control fitosanitari basat en mètodes biològics a València “és una de les característiques de les noves contractes de jardineria sostenible, poda i manteniment d’arbrat viari. De fet, anem a generalitzar com a prioritària la lluita biològica, enfront de l’ús de fitosanitaris, els quals afecten no sols les plagues, sinó també insectes beneficiosos, com ara els pol·linitzadors, o altres que no provoquen cap perjudici a les plantes i arbres de la nostra ciutat”.

Fauna útil per a conservar roserars

El control biològic de plagues consistix en la solta d'enemics naturals per a combatre els insectes que causen les plagues. Esta pràctica permet reduir considerablement la pèrdua de biodiversitat urbana, al contrari que els productes fitosanitaris, els quals són més generalistes i no ataquen sols la plaga en qüestió, sinó que també afecten els insectes beneficiosos per a l’equilibri dels ecosistemes. En l’arbrat viari de la ciutat de València només s’hi havien fet proves experimentals, per tant, esta actuació a l’avinguda del Port obri un nou model de tractament biològic de les plagues, el qual s’anirà estenent per totalitat de barris de la ciutat de València, ja que és una de les característiques de les noves contractes de manteniment de jardineria i d’arbrat de viari. El tractament biològic de plagues amb fauna útil, per exemple, nematodes, ja és una realitat en els jardins gestionats per l’Organisme Autònom Municipal (OAM) de Parcs, Jardins i Biodiversitat Urbana, especialment implantat per garantir la conservació dels roserars.

Rellevància dels escocells amb vegetació 4

Els insectes beneficiosos per a combatre plagues, per exemple, anthocoris nemoralis, hibernen en llocs protegits com és el cas de les esquerdes de l'escorça dels arbres, la fullaraca, les herbes dels escocells, entre altres. Per este motiu és tan rellevant promoure els escocells amb vegetació, renaturalitzats, als quals també s’hi incorpore el triturat de la resta de poda. La lluita biològica, alhora, evita la creació de resistències a plagues, així com també l'aparició de plagues secundàries. De fet, el principal objectiu d’estos tractament és l'establiment a mitjà i llarg termini d'un equilibri en l'ecosistema, tot aconseguint la reducció de la plaga davant l’impuls de la fauna útil.

València, finalista al títol de Capital Verda Europea 2024

El tractament biològic de les plagues és bàsic en l’estratègia de renaturalització i millora de la infraestructura verda de València, ciutat finalista al títol de Capital Verda Europea 2024. Este premi, dotat amb 600.000 euros, està promogut per la Comissió Europea des de 2010 per tal de reconèixer els projectes i el compromís per l’ecologia urbana, alineats en el Pacte Verd Europeu, l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Unió Europea o els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. Esta competició de València per a esdevindre Capital Verda Europea 2024 se suma a altres fites europees i mundials de la ciutat, com ara la consecució de la Capitalitat Mundial del Disseny 2022, la Capitalitat Europea del Turisme Intel·ligent 2022, la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible 2017 o ser una de les cent ciutats triades per la Unió Europea per ser climàticament neutra el 2030.