L'Ajuntament organitza les terceres Jornades d'Apicultura Urbana
Nova York i Viena compartixen les seues experiències en apicultura urbana amb l'associació valenciana que ha realitzat la seua primera experiència al Cabanyal
La Regidoria de Parcs i Jardins ha organitzat les terceres Jornades d'Apicultura Urbana València 2018, que se celebren durant tot el dia de hui per tractar la gestió ecològica dels abellars i les noves tecnologies aplicades a l'apicultura. En esta trobada es pretén conscienciar a la ciutadania de la importància de l'apicultura urbana i compartir experiències d'esta pràctica a Nova York, Viena i al barri del Cabanyal, a València.
Com en altres edicions d'estes jornades d'Apicultura Urbana, han arribat a València experts internacionals de ciutats «molt avançades en este tema», enguany «tan reconegudes» com New York i Viena, que compartiran «com s'està duent a terme esta tasca en l'àmbit institucional des de les seues ciutats». D'altra banda, l'Associació Valenciana d'Apicultura Urbana exposarà la primera iniciativa enfocada a esta pràctica en el barri del Cabanyal de València.
«Les persones que conformem l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de València, mantenint la línia traçada, presentem, per tercer any consecutiu esta iniciativa amb l'objectiu de seguir avançant en un projecte d'Apicultura Urbana per a la ciutat; un projecte que volem relacionar amb l'altres iniciatives que estan fent-se al llarg de l'Estat i del món i haurà de culminar, per donar-li la cobertura legal corresponent, amb l'aprovació del Pla Municipal; i, una vegada estiga en vigor la legislació autonòmica corresponent, amb la posada en marxa de les Ordenances Municipals específiques», ha explicat la regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, en la inauguració de les jornades a l'auditori del complex de La Petxina.
Entre les activitats programades hi ha conferències, tallers i col·loquis amb especialistes del sector apícola que explicaran quins són els beneficis de l'apicultura urbana, la importància dels pol·linitzadors a la vegetació i l'agricultura, la situació sanitària de les abelles al nostre territori, el perill d'extinció de les abelles i les seues possibles causes, els efectes en la nostra salut de l'apiteràpia, la normativa de l'apicultura urbana i com detectar possibles fraus en l'etiquetatge de la mel.
L'objectiu és donar a conéixer l'evolució històrica de la relació entre les abelles i els humans, posar en valor el treball de les persones dedicades a l'apicultura i donar suport i fomentar l'apicultura en els entorns urbans.
«L'apicultura urbana és a més de l'element perfecte per millorar la biodiversitat i la sostenibilitat de les ciutats, un deure moral, ja que la migració dels eixams d'abelles a la ciutat està motivada, principalment per les actuacions de l'ésser humà; bé de forma directa, com pel model agrícola extensiu que impera, o bé de manera indirecta, per la sequera que comporta el canvi climàtic», ha explicat Soriano.
D'altra banda, «l'efecte de l'illa de calor de les ciutats, això sí, afavoreix la seua implantació. Hem d'entendre que les abelles es refugien a la ciutat perquè hi ha més pol·len, durant un període més llarg, hi ha aigua en abundància; i hi ha menys pesticides que a les zones rurals. Per això, produeixen més mel i, a més, la mel urbana és deliciosa», ha manifestat la regidora.
«Apicultura urbana: les abelles de Nova York» és la conferència que fa Steve Rogenstein, apicultor professional, cofundador de BCN Honey Fest, i ex organitzador del festival NYC Honey Week. «L'apicultura diversa en la ciutat de Viena», és la ponència d'Albert Schittenhelm, que és mestre apicultor i president de la Federació Regional d'Apicultura i director de l'Escola Apícola de Viena. Finalment, les jornades tanquen amb la presentació de l'experiència d'apicultura urbana en el Clot (el Cabanyal), que la pronuncia Diego Bour, apicultor urbà de París, establit a València i fundador de l'Associació Valenciana d'Apicultura Urbana.