L’Ajuntament inaugura la primera gran exposició sobre Miguel Hernández en les Drassanes del Grau
L’alcalde afirma que “davant els qui volen oblidar el millor que ha donat este país, València vol recordar i recuperar els versos de Miguel Hernández”
València ret el primer gran homenatge al poeta oriolà Miguel Hernández en l’exposició “Miguel Hernández, el poeta necessari”, que ha inaugurat esta vesprada l’alcalde, Joan Ribó, acompanyat de la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello. La mostra, comissariada per José María Azkárraga i Amadeu Sanchis, fa un recorregut per la vida i l’obra hernandiana i mostra dos fotografies inèdites de Miguel Hernández l’any 1937 a l’Hemicicle de l’Ajuntament de València. En la inauguració, l’alcalde, Joan Ribó, ha afirmat que “davant els qui volen oblidar el millor que ha donat este país, València vol recordar i recuperar els versos de Miguel Hernández”.
Ribó ha recordat que “ja ho férem l’any 2021. El seu poema ‘El herido’ acompanya des d’aleshores, i ja per sempre, les persones assassinades pel franquisme i que jauen en una fossa comuna al Cementeri General de València ‘porque soy como el árbol talado, que retoño, porque aún tengo la vida”.
L’alcalde ha repassat l’estada d’Hernández a València l’estiu de 1937 quan “un jove Miguel Hernández arribava a la ciutat de València. Baixava del tren en una estació del Nord moltes vegades bombardejada en aquells anys durs de la guerra. Miguel Hernández venia a participar en el Congrés d’Escriptors en Defensa de la Cultura que se celebrava en una València capital de la República. Quan arriba a la ciutat, Hernández ja és un poeta conegut. Ha escrit ‘Perito en lunas’ o ‘El rayo que no cesa’ i la seua colpidora ‘Elegía a Ramón Sijé’. En els dies següents, Miguel va recórrer els carrers del centre de la ciutat, el carrer de la Pau, el carrer de les Avellanes, Trinquet de Cavallers, Maria Cristina… El fotògraf Walter Reuter ens documenta la seua estada a la ciutat, com la de tants altres escriptors”.
Per a Joan Ribó, “hui, Miguel Hernández visita de nou València. De fet, estem davant la primera gran exposició sobre el poeta oriolà que s’ofereix a la nostra ciutat. Un deute inajornable i que hui li retornem. Repassem la seua poesia, sí. Però parlar d’Hernández no és només parlar de literatura. És parlar també del compromís polític, de la guerra, de les víctimes, de memòria històrica, de la dictadura, és parlar de “los valencianos de alegría”, és parlar dels valencians del sud. I també és parlar de la relació entre la poesia hernandiana i la ciutat de València”.
En eixe repàs de la relació entre el poeta i la ciutat de València, l’alcalde ha explicat que “esta exposició mostra dos fotografies inèdites del pas del jove Miguel per València en eixe Congrés d’Escriptors en Defensa de la Cultura, a més d’una col·lecció important d’estudis i traduccions sobre la seua obra i diversos objectes personals del poeta, que s’hi voran per primera vegada a la nostra ciutat. Segurament molts no sabeu que València, i les seues impremtes i editorials, publiquen en eixos anys trenta els primers llibres i textos hernandians. València i la impremta i el llibre. Una tradició històrica i secular des de Gutenberg que també passa per la poesia de Miguel Hernández”.
Segons Joan Ribó, “esta mostra organitzada per l’Ajuntament de València, i que hui presentem, és un reconeixement al poeta oriolà, a la seua vida, a la seua obra. Sí. Ens confessem profundament hernandians. Corpresos per las ‘Nanas de la cebolla’, colpits per l’’Elegía a Ramon Sijé’, animosos com ‘Vientos del pueblo me llevan’, i orgullosos de compartir amb ell valencianitat”. Per això, ha conclòs l’alcalde, “hui nosaltres el tornem a la vida, el rebem a casa”.
Per la seua banda, la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha afirmat que “convidem tots i totes a esta exposició necessària, sentida i oportuna, una exposició especial perquè, d’una banda, mai s’havia fet cap exposició semblant a la ciutat de València, i perquè versa sobre la figura de Miguel Hernández”. La regidora ha afegit que “parlar de Miguel Hernández no és només parlar de poesia sinó que també és parlar de memòria històrica i de llibertat”.
La mostra està dividida en diversos capítols: l’etapa oriolana, els primers contactes amb la poesia, el poeta del poble, la València del poeta, els poetes en guerra, el recorregut carcerari i la mort, i la pervivència i presència de Miguel Hernández.
Amadeu Sanchis i José María Azkárraga són els comissaris de la mostra i coordinen també el catàleg. Sanchis ha explicat que “esta exposició té una especial rellevància a la nostra ciutat ja que permet acostar el poeta i la seua vinculació amb la història de València i també la relació de l’obra de Miguel Hernández amb la cultura d’aquella època. S’hi podrà constatar també com la riquesa i compromís dels versos hernandians ha estat font inspiradora indispensable d’obres musicals i pictòriques així com de novel·les gràfiques que actualitzen la seua obra de forma permanent”.
Per la seua part, José María Azkárraga ha explicat que “València no havia acollit una mostra com esta. Amb la col·laboració de la Casa Museu del poeta, la Fundació Cultural Miguel Hernández, l’arxiu històric del PCE i d’altres entitats s’ha reunit una col·lecció d’imatges, documents i llibres totalment inèdita. També el catàleg compta amb la participació de destacats especialistes en el poeta”.
L’exposició “Miguel Hernández, el poeta necessari”, està oberta al públic fins al 30 de juny a les Drassanes del Grau.