L'acadèmic Joan Francesc Mira participa dilluns a La Nau en els actes del 700 aniversari de la mort de Llull
El professor, escriptor i acadèmic Joan Francesc Mira (València, 1939), recentment guardonat amb la Medalla de la Universitat de València, participarà el pròxim dilluns, dia 19 de desembre, en l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives, amb una conferència titulada 'Sobre Dante i Llull', coincidint amb el cicle dedicat al teòleg, filòsof i literat mallorquí Ramon Llull. L'acte tindrà lloc a l'Aula Magna del Centre Cultural de La Nau, a las 19 hores.
Mira se centrarà en 'les coincidències i paral·lelismes entre Dante Alighieri i Ramon Llull ', que com afirma ell mateix 'poden resultar sorprenents, però són perfectament reals: La mateixa època de grans canvis socials, el mateix origen urbà, una mateixa cosmovisió, la vida entesa com a camí o itinerari, i sobretot, en un cas i en l'altre, la creació genial d'una llengua literària que seria la base de tota una literatura '.
L'actual membre de l'AVL és llicenciat en Filosofia per la Universitat Lateranense de Roma, i doctor per la de València. Ha treballat amb Claude Lévi-Strauss a París, i com a col·laborador del Collège de France i del Consell Internacional de Ciències Socials, Centre de Viena. Ha estat Visiting Fellow a la Universitat de Princeton, catedràtic d'institut i professor de grec a les Universitats de València i Jaume I. Va ser fundador i director de l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social i del Museu d'Etnologia de València, i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Filosofia i Ciències Socials, i president d'Acció Cultural del País Valencià.
També és autor de més de quaranta llibres, que van de les ciències socials i l'assaig fins a la narrativa, la divulgació, i la traducció de textos clàssics fonamentals com el 'Nou Testament', la 'Divina Comèdia' o 'L'Odissea'. Entre les seues novel·les hi ha 'Els treballs perduts' (1989), 'Borja Papa' (1996), 'Purgatori' (2003), i 'El professor d'història' (2008) i entre els assaigs 'Crítica de la nació pura' (1984), 'Cultures, llengües, nacions' (1990), 'Hèrcules i l'antropòleg' (1994), 'Sobre ídols i tribus' (1999) i 'En un món fet de nacions' (2008), a més de diversos reculls d'articles i més de mig centenar de publicacions acadèmiques.
Igualment, entre altres premis i distincions, ha rebut la Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de Traducción, diversos Premis Nacionals de la Crítica, i la Medalla d'Or de la Ciutat de Florència. És Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2004 i des del passat 1 de desembre Medalla d'Honor de la Universitat de València.
L'Escola Europea de Pensament Lluís Vives és un projecte cultural, impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes d'actualitat a escala mundial i també per a la societat valenciana.
Aquest projecte compta amb la col·laboració de l'AVL, que des del 2014 ha participat en determinades iniciatives universitàries, com ara el cicle de conferències 'Clàssics a la Nau, 'Els dijous de l'AVL', l'exposició sobre l'Institut d'Estudis Valencians i el programa Serenates.
Ara, l'AVL també ha aprovat sumar-se als actes commemoratius del 700 aniversari de la mort del pensador i literat mallorquí i col·laborar en el programa de conferències, en el qual s'inclouen les dels acadèmics Joan Francesc Mira i Albert Hauf, esta última prevista per al 16 de gener, també en el marc de l'Escola Europea de Pensament Vives, així com l'edició de 1.500 llibretes amb el gravat de 'L'arbre de la ciència' de Ramon Llull.
L'Escola compta, a més, amb la participació d'altres actors de l'Administració pública i de la societat civil: Presidència de la Generalitat, l'Ajuntament de València, Conselleria de Transparència i d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, Institut Alfons el Magnànim, l'Escola Europea d'Humanitats i Caixa Popular.
