Juli Peretó i Antonio Lazcano analitzen com Lynn Margulis va relacionar l’evolució cel·lular i els canvis planetaris
Juli Peretó, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (UV), i Antonio Lazcano, del Departament de Biologia Evolutiva de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), han analitzat les idees de Lynn Margulis
El treball, publicat a la revista BioSystems, repassa l’estudi publicat al final dels 60 per la famosa biòloga nord-americana i com, tot i que alguns aspectes del seu treball foren erronis, va saber relacionar l’evolució cel·lular i els canvis de la natur
En aquest treball es destaca que els estudis de Lynn Margulis van ser una fita en el món de l’ecologia evolutiva microbiana i van ajudar a entendre els organismes procariotes com a components essencials en l’evolució de la vida al nostre planeta. També s’analitzen en detall aspectes en què Lynn Margulis va estar equivocada, com va ser la identificació de les espiroquetes amb l’origen de la mobilitat eucariota.
Juli Peretó, també investigador a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, centre mixt UV-CSIC), i Antonio Lazcano fan especial èmfasi en la relació que va aconseguir establir la famosa científica entre l’evolució cel·lular i els canvis ambientals planetaris. Va proposar que la capacitat de respiració i l’ús metabòlic de l’oxigen van sorgir en els grups procariotes durant el desenvolupament de la tolerància a l’oxigen gasós. Aquesta situació, juntament amb la simbiosi mitocondrial, va culminar en el desenvolupament de les cèl·lules eucariotes.
El 1967, Lynn Margulis (encara que ho signés amb el cognom del seu aleshores també conegut marit, Sagan) va publicar “On the origin of mitosing cells” al Journal of Theoretical Biology. En aquest estudi va defensar una idea revolucionària per a la biologia evolutiva de l’època. Aquesta va donar lloc després a la Teoria de l’Endosimbiosi Seriada o Teoria endosimbiòtica (SET segons les seues sigles en anglès) i es basava en la idea que els organismes eucariotes van evolucionar a partir de la incorporació d'organismes procariotes i de la posterior assimilació d’aquests.
Encara que es va referir a idees prèvies que reconeixien en la simbiosi un mecanisme d’evolució, el treball de Margulis no va ser una simple revisió d’altres estudis. De fet, el seu escrit està considerat una peça fonamental en l’estudi de l’origen de les cèl·lules i l’evolució paral·lela de la vida i de la planeta. La seua teoria evolutiva en context planetari encaixava en l’atmosfera d’una època, en què la investigació científica relacionada amb el cosmos floria a causa de la carrera espacial lliurada llavors entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
