Jocelyn Bell afirma que la presència de dones als departaments acadèmics "els fa més resistents, més forts i més competents"

La descobridora dels púlsars, l'astrofísica Jocelyn Bell, ha afirmat hui divendres, en rebre el doctorat 'honoris causa' de la Universitat de València, que la presència de dones als departaments acadèmics "els fa més resistents, més forts i més competents". En especial "en temps de canvis ràpids o inesperats". La sessió d'investidura s'ha celebrat al Paranimf de l'edifici històric de La Nau. La 'laudatio' ha estat llegida per Pascuala García Martínez, professora de la Facultat de Física.

"Atés que no hi ha moltes dones en el camp de la física i de l'astronomia al meu país, m'alegre que hui concedisquen aquest títol a una dona astrofísica. Al meu país, hem hagut de lluitar durant molt de temps per a aconseguir la plena acceptació de les dones científiques, però les coses comencen a canviar. No cal dir que això suposa també un gran canvi per als homes". Així s'ha expressat la descobridora del primer senyal d'un púlsar en l'any 1967.

Bell ha recordat que es trobava de visita a la Universitat de València, en febrer de 2016, quan es va anunciar el descobriment de la radiació gravitacional, que Einstein havia predit feia 100 anys. "Així que expresse el meu agraïment a les persones que em van convidar a València, i al Departament de Física per permetre'm estar present en aquella memorable ocasió".

Actualment, Jocelyn Bell és presidenta de la Royal Society of Edinburgh i de l'Acadèmia Nacional d'Edimburg, i no ha defugit, en el seu discurs, els temes de la màxima actualitat: "Escòcia sempre ha estat molt unida a Europa, independent d'Anglaterra, i desitjaria quedar-se a Europa. Però, tristament, el Regne Unit abandona la Comunitat Europea. Una vegada més, hi ha una veu forta a favor de la independència d'Escòcia. No sé com acabarà això. Entenc la reticència d'Espanya a acceptar els països separatistes, i això influirà indubtablement en qualsevol decisió escocesa. No obstant això, m'agradaria destacar els vincles forts i de llarga durada que Escòcia té amb Europa, i com la Universitat de València està reforçant hui aquests vincles".

El discurs íntegre de Jocelyn Bell es pot consultar en la web de la Universitat.

Per la seua banda, Pascuala García Martínez ha dit sobre Jocelyn Bell: "És conscient que és un model per a moltes dones i xiquetes. Des de la solitud de ser la primera i única dona en nombrosos premis i càrrecs de responsabilitat, ha fugit del síndrome de l'abella regna, aquelles que entenen l'ascens de les dones als llocs de poder com una guerra que totes han de guanyar per elles mateixes, sense ajuda". I ha afegit: "Ha lluitat per la igualtat, pels drets de les dones, pels drets humans tota la seua vida: 'les societats seran més saludables si són més diverses', argumenta, 'La diversitat rau al cor de la manera com fan ciència les dones".

En la seua intervenció, Pascuala García ha denunciat la discriminació de les dones científiques, que ha exemplificat en la persona de Jocelyn Bell, qui va descobrir els púlsars, però el premi Nobel li'l va concedir l'acadèmia sueca a un home: Antony Hewish, el superior jeràrquic de Bell: "Els premis Nobel suposen un reconeixement públic a l'excel·lència i la visibilitat en un camp científic determinat i és notori que el treball de les científiques no és reconegut. La mitjana d'edat entre les persones honorades amb el premi Nobel durant l'última dècada se situa en els 64 anys. Als anys setanta i vuitanta aquesta xifra era de 53 anys. Jocelyn Bell tenia 31 anys quan es va concedir el premi Nobel a Antony Hewish pel descobriment dels seus estels". Pascuala García ha conclòs: "Tanmateix, el no-Nobel en la vida de Jocelyn significarà un punt sense tornada i la seua vida estarà lligada a protagonitzar un dels flagrants casos de discriminació de la dona en la ciència".

La 'laudatio' es pot llegir en la web de la Universitat.

En el seu discurs, el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, ha evocat la tradició de la Universitat de València "de mirar el cel amb objectiu científic", que "es fon en els propis orígens universitaris, i més recentment en la creació, fa ja més d'un segle, de l'Observatori Astronòmic de la Universitat pel catedràtic de cosmografia i física del globus, professor Ignacio Tarazona".

El rector ha indicat: "Coincidint amb aquest aniversari i la commemoració dels cent-cinquanta anys del naixement de la professora Marie Curie, la Universitat de València s'honora a investir com a doctora 'honoris causa' la professora Jocelyn Bell Burnell, qui descobrí, fa cinquanta anys, el primer senyal d'allò que hui coneguem com a púlsar".

Esteban Morcillo ha volgut agrair tant a l'Institut Universitari d'Estudis de la Dona com a la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València "l'important esforç que estan desenvolupant, com també vull agrair a totes les persones que estan implicades en un treball silenciós però constant, en les nombroses comissions d'igualtat de centre i de campus que treballen per trencar amb els estereotips de gènere, per avançar en eixa necessària igualtat efectiva entre homes i dones que és la base per al progrés de la societat".

Les paraules completes del rector es poden llegir en la web de la Universitat.

Jocelyn Bell

Jocelyn Bell Burnell (Belfast, 1943) és pro-chancellor del Trinity College de la University of Dublin, presidenta de la Royal Society of Edinburgh i professora visitant del Mansfield College de la University of Oxford.

Graduada en Física per la University of Glasgow i doctora per la University of Cambridge, la doctora Bell ha desenvolupat la seua activitat docent i investigadora a les universitats de Cambridge i Southampton, al Mullard Space Science Laboratory del University College London, al Royal Observatory d'Edimburg, a The Open University i ha estat professora visitant a la universitat Princeton, així com degana de Ciències de la University of Bath.

Va descobrir el primer senyal d'un púlsar a 1967. Aquest descobriment donà lloc al Premi Nobel a 1974 al seu director de tesi, Antony Hewish i al director del departament Sir Martin Ryle. Jocelyn Bell no va ser distingida junt a ells, i aquesta falta de reconeixement va produir gran controvèrsia a la comunitat científica. Dona compromesa, ha exercit funcions executives en nombroses institucions.

Autora de més de 105 publicacions científiques a més de llibres i capítols de llibres, ha rebut nombrosos premis com la Michelson Medal del Franklin Institute, la Herschel Medal de la Royal Astronomical Society de Londres, l'Edinburgh Medal i la medalla d'or del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, i ha estat investida Doctora "Honoris Causa" per nombroses universitats, entre elles la de Glasgow, Sussex, Warwick, York, Leeds, Harvard, Durham, Manchester, Strathclyde i Rutgers, entre d'altres.