Joan Ribó: "Davant situacions extraordinàries, ha d'haver-hi mesurades extraordinàries"

Ha passat ja més de mes i mig des d'aquell 14 de març en el qual Espanya decretarà l'estat d'alarma per a frenar a la pandèmia del coronavirus. Una decisió que va arribar quan València començava a respirar un clima festiu propi de les falles i es preparava per a donar la benvinguda a la primavera.

Des de llavors i fins ara, el paper dels ajuntaments ha sigut clau per a la gestió dels recursos, així com per a donar veu a les dificultats per les quals travessen els seus veïns. En el cas de València, l'acció social i econòmica ha marcat l'agenda del consistori des d'on, a més, no cessen els missatges apel·lant a la responsabilitat ciutadana a l'hora de començar la desescalada.

Un gran repte per davant que, tal com recorda l'alcalde a aquest digital, només aconseguirem “si prenem consciència de la situació que estem vivint”. “Els valencians hem superat vicissituds molt dures al llarg de la nostra història. Aquesta vegada també ho farem”.

Amb aquest escenari sobre la taula, i a poc més de dues setmanes que previsiblement finalitze el confinament dels valencians, elperiodic.com entrevista a l'alcalde de València, Joan Ribó, per a analitzar la gestió realitzada des de l'Ajuntament.

Pregunta: La crisi sanitària ha paralitzat per complet la vida normal de milers d'espanyols i valencians Com està afrontant València aquesta situació?

Resposta: València és una ciutat resilient. És evident que patirem els efectes d'aquesta crisi sanitària: el primer i més dolorós, la pèrdua de sers estimats; però també està tenint i tindrà durs efectes sobre l'economia local i els serveis a la ciutadania, però així i tot, estic segur que València s'alçarà de nou. L'empenyiment de la nostra ciutadania és evident, i els assegure que tindrà tot el suport de l'Ajuntament de València.

P: Considera que si s'hagueren pres mesures abans des del Govern central la situació seria diferent?

R: Arribarà el moment de la crítica constructiva, quan tot això passe, però és evident que observant com s'han desenvolupat els esdeveniments, haver pres mesures preventives amb antelació haguera disminuït l'impacte de la pandèmia. No obstant això és molt fàcil parlar una vegada s'han desenvolupat els fets; no eren decisions fàcils, i estic segur que les autoritats sanitàries del Ministeri han fet quant era a les seues mans. Ara bé, aprenguem per a afrontar un futur incert. Països com Taiwan o Corea del Sud, amb experiències prèvies en pandèmies de tipus, són ja referents per a la comunitat científica i sanitària de la resta de països de tot el món.

P: Dies abans de decretar-se l'estat d'alarma es van succeir actes multitudinaris a València, com per exemple els fallers o la manifestació del 8M, en data de hui Creu que s'haurien d'haver suspés per a evitar la propagació del virus?

R: Estic segur que, sabent l'evolució posterior, les autoritats sanitàries espanyoles haurien pres mesures restrictives molt abans. Una vegada dit això, i referint-nos en concret al cas de València, hem d'apreciar que hui dia la Comunitat Valenciana és l'onzena en nombre de morts per cada cent mil habitants a causa del coronavirus. I cal tindre en compte, com bé apuntes, que a València estàvem quasi en plenes Falles. Això ens indica que els focus de contagi ja estaven assentats en altres llocs d'Espanya abans de l'explosió de casos identificats.

Hi ha interessos polítics a responsabilitzar al 8M del contagi, però cal no oblidar que aqueix mateix 8 de març, i els dies posteriors i sobretot els dies anteriors, també va haver-hi competicions esportives amb aglomeracions de persones –i fins i tot viatges d'afeccionats a Itàlia-, i els metres, autobusos i trens de totes les ciutats d'Espanya circulaven amb normalitat i plens de gent, que va haver-hi concerts i fins a mítings d'alguns partits ultres que hui es dediquen a atacar al moviment feminista. La vida a València i en general en tota Espanya prosseguia amb normalitat i les autoritats sanitàries no van poder anticipar el que s'aveïnava. Alguna cosa semblança ha ocorregut al Regne Unit, a França...

P: Des del govern municipal s'ha aprovat una bateria de mesures per a pal·liar l'impacte econòmic de la COVID-19 Són suficients? Tenen previst reforçar amb més ajudes a algun sector en concret?

R: Hem incrementat l'ajuda a autònoms, pimes i *micropymes fins als 4’5 milions d'euros, i hem triplicat les ajudes al comerç de proximitat fins als 1’2 milions. Hem ajornat o suspés taxes, i farem tot el possible per a intentar mantindre a flotació l'economia de la ciutat. És suficient? L'Ajuntament està posant tota la carn a la graella perquè es mantinga l'ocupació. No és una competència de l'administració local, però crec sincerament que en aquest moment l'Ajuntament ha d'estar al costat de les persones més vulnerables, enfortir la supervivència de les famílies, i això també passa per intentar que no es destruïsquen llocs de treball.

P: Entre les reivindicacions que s'han posat sobre la taula en les últimes setmanes destaca la petició de tindre més autonomia financera per a fer front a la crisi sanitària Què suposaria poder fer ús d'aqueix superàvit?

R: L'Ajuntament de València ha sigut en els últims 5 anys una administració responsable: hem reduït el deute municipal a menys de la meitat, hem complit amb la regla de despesa, i hem generat un superàvit. El que li demane al govern central és que flexibilitze els supòsits de despesa pública perquè els ajuntaments puguem invertir en allò necessari per a fer front a la COVID-19 i els seus efectes sobre les famílies i l'economia local. A situacions extraordinàries, ha d'haver-hi mesurades extraordinàries.

P: Es veurà afectat el pressupost municipal d'enguany per la concessió d'ajudes?

R: Per descomptat, el pressupost tindrà canvis rellevants. La meua prioritat són ara mateix les famílies més vulnerables, la generació d'ocupació, i que la ciutadania se senta segura amb la desinfecció de l'espai públic o els mitjans de transport. En els últims dies he pres decisions de reestructuració de la despesa pública que considere completament necessàries: no podem deixar en desemparament a les nostres persones majors, ni a les famílies amb menys recursos, ni a les persones sense sostre.

Hem de ser valents i apostar pels nostres sectors productius, i sé que les pimes i el comerç de proximitat és el que major ocupabilitat crea a la nostra ciutat. I vull que els meus veïns i veïnes, quan acabe aquest confinament, isquen al carrer amb les majors mesures de protecció i seguretat possible. Els ajuntaments ens encarreguem de la neteja viària al llarg de l'any, i ara és moment d'intensificar-la amb aigualejos i desinfecció dels llocs amb major afluència com a mercats, supermercats i botigues d'alimentació, farmàcies, centres de salut i accessos als hospitals.

P: Posar a la disposició de les persones sense llar dependències municipals va ser una de les primeres mesures que es van prendre des de l'Ajuntament de València S'està podent atendre tota aqueixa demanda? Quant temps es podria sostindre en el temps aquesta situació?

R: Hem comptat amb el treball fet durant aquests últims anys. Haver multiplicat les places d'allotjament per a persones sense sostre en els últims anys, ens ha permés afrontar amb major rapidesa aquesta crisi. Així i tot, cal tindre en compte que durant aquestes últimes setmanes han arribat a València més persones sense llar, amb el que hem habilitat més de 900 places per a elles, en espais públics, hostals i hotels, ja que en tot moment he mantingut que no sols es tractava de donar recer, sinó també de possibilitar unes mesures de seguretat i higiene adequades.

Hem arribat al punt en què teníem més oferta de places que demanda. Sobre això també cal explicar que les persones que viuen al carrer provenen de situacions personals molt complexes d'abandó, empobriment i algunes vegades amb problemes d'addiccions o de salut mental. Els serveis socials municipals estan fent una labor extraordinària per a afrontar tot això.

P: Ajuntaments de diferents localitats de la Comunitat Valenciana han posat en marxa un sistema de repartiment de màscares entre els seus veïns Té previst sumar-se a aquesta iniciativa i dotar de material de protecció als veïns de València?

R: Sí. En el pròxim Ple autoritzarem la despesa per a la compra d'Equips de Protecció Individual (EPIs) per a repartir entre la població. Fins ara, la policia local ha distribuït 100.000 màscares durant diversos dies assignades per la resta d'administracions. Però no és suficient. Vull fer el possible per a facilitar les màscares a tantes persones com es puga. Ara com ara, el Reial decret del govern central no obliga al seu ús, però, com déiem abans, aprenguem del viscut fins ara: anticipem-nos tant com puguem al que puga vindre. I tant de bo que no fóra necessari utilitzar-les mai.

P: Els grups de l'oposició s'han mostrat molt crítics amb les actuacions dutes a terme pel seu govern. Consideren que s'ha actuat tard Esperava un altre tipus d'actitud per part seua? Què ha de dir sobre aqueixes crítiques?

R: Els grups de l'oposició fins ara s'han unit amb el govern municipal en la presa de decisions. I jo crec que la ciutadania ho ha valorat positivament. En el Ple de març, per exemple, aprovem les mesures enfront de la pandèmia per unanimitat. És clar que cada grup té una visió diferent de la gestió, i per posar-te un exemple dels grups majoritaris, si des de Compromís prioritzem els recursos socials, l'ocupació i la seguretat i desinfecció, segurament des del Partit Popular es prioritzarien altres coses. Ho parlem, ho discutim en la Junta de Portaveus i en el Ple municipal, debatem, i estem arribant a consensos. És un indicatiu del grau de responsabilitat adquirit, en què tots cedim per a arribar a acords. És clar que l'acció gestora i la iniciativa corresponen a l'equip de govern, però preferisc que siga escoltant i prenent nota de totes les propostes, vinguen d'on vinguen.

P: Malgrat la crisi sanitària la vida a la ciutat de València continua, també les seues obres entre elles la conversió en zona de vianants de la plaça Quin calendari manegen per a la seua finalització? Creu que és segur apostar ara per la seua represa?

R: L'Ajuntament de València no ha de parar. És clar que hi ha una gran emergència que hem d'atendre, però no podem descurar el funcionament de la ciutat i els seus projectes, ja que en cas contrari ens estancaríem. Hi ha des de fa dècades una majoria social a la ciutat favorable a les conversions en zona de vianants, a una vida amb menys contaminació i a uns barris més saludables. La conversió en zona de vianants de la plaça de l'Ajuntament és emblemàtica, i precisament en aquest moment de confinament, les obres que s'hagen d'escometre causaran un impacte mínim entre la població. Espere que la seua posada a punt siga com més prompte millor.

P: Les Falles van ser les primeres afectades pel *coronavirus, i des d'un primer moment s'ha mostrat favorable a la seua possible celebració el mes de juliol Continua sent un escenari possible? Canviarien les mesures de seguretat en aqueix cas?

R: L'ajornament de les falles va ser una maçada sobre la nostra ciutat, cal reconéixer-lo. Però si des d'un primer moment vam dir que acataríem en qualsevol cas a les autoritats sanitàries, ara sóc conseqüent i l'expresse en els mateixos termes. Arribem a un gran acord amb el moviment faller: que a mitjan juny analitzaríem la situació sanitària i, en cas de ser possible, celebraríem les falles en la segona meitat de juliol. Les nostres decisions han d'atendre el principi de seguretat i a la salut de les persones. El col·lectiu faller ha demostrat en aquesta crisi que està a l'altura de les circumstàncies, i que el seu sentit de la responsabilitat és altíssim.

P: Des d'elperiodic.com li convidem a enviar un missatge als veïns de la ciutat de València en aquests moments complicats

R: El missatge que vull traslladar és, en primer lloc, de confiança. Els valencians i valencianes hem superat vicissituds molt dures al llarg de la nostra història. Aquesta vegada també ho farem, però només ho aconseguirem si prenem consciència de la situació que estem vivint. Jo crec a la majoria dels nostres veïns i veïnes així ho fan, i això es demostra en la capacitat de fre al virus que ha tingut la ciutat de València, com indiquen les dades que ofereixen les autoritats sanitàries.

Són temps durs, i ho seran en el futur més immediat, per la repercussió econòmica d'aquesta crisi sanitària. Hem d'aprendre de l'última gran crisi que vivim, en el 2008: no podem fer recaure retallades en matèria social sobre les famílies més vulnerables; al contrari, hem de protegir especialment a les rendes mitjanes i més baixes, i intentar dinamitzar la nostra economia des d'aquells sectors que més ocupació generen: les pimes i els autònoms.

I finalment, vull llançar un missatge especialment a aquelles famílies que han perdut a un ser estimat en unes circumstàncies tan doloroses com les actuals, en què els comiats són massa fredes i solitàries: homenatjarem les persones mortes quan tot això passe, i farem possible que famílies puguen recordar als seus sers estimats com cal.