Javier Palao, degà de Dret de la UV, reclama més finançament per a "avançar de veritat al segle XXI"

Les facultats de Dret de les universitats públiques de la Comunitat Valenciana estan alçant la veu per a exigir al Consell més finançament que els permeta modernitzar-se, millorar en innovació docent i a aconseguir una major inserció laboral.

Des de Castelló, València, Alacant i Elx venen reclamant al govern valencià situara en el nivell dos en els graus d'experimentalitat, atés que Dret encara està en el nivell un. Fet que per a Javier Palao, Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València “és tan absurd com incomprensible”.

Encara que veuen suport per part d'uns certs sectors del Consell, que estan tractant de mediar en el conflicte, la negociació “sembla que -està- en punt mort”, apunta Palao perquè “encara no ens ha contestat formalment a la nostra última petició”.

Javier Palao ha concedit una entrevista a elperiodic.com per a explicar la seua problemàtica, quines solucions plantegen i en què milloraria el grau de Dret en augmentar el finançament.

En quina situació es troben actualment les facultats de Dret de la Comunitat Valenciana?

En una situació paradoxal. D'una banda, són les Facultats en les quals es formen els quadres directius de tots els poders (legislatiu, executiu i judicial), així com molts dels nostres dirigents polítics (cinc dels onze consellers, sense anar més lluny). Però, per un altre, la de Dret és una de les titulacions pitjor finançades de les més de 100 que existeixen en tota la Comunitat Valenciana. El resultat és que la formació que proporciona és insuficient per a les noves necessitats que es detecten, i no es pot comptar amb les noves eines docents que en altres comunitats autònomes i països sí que tenen.

Quin és el nivell de finançament actual i a quant necessitarien arribar per a avançar cap a la modernització educativa?

El decret de taxes universitàries estableix cinc nivells d'experimentalitat en els estudis, i després la conselleria i les Universitats condicionen el finançament d'aqueixos estudis al nivell que rep en el decret.

Dret està en el nivell 1, juntament amb altres sis o set titulacions. La taula amb els índexs d'experimentalitat dels diversos estudis de grau es va elaborar fa 15 anys, i des de llavors no s'ha revisat. I, encara que al principi es va vincular únicament a les taxes de la matrícula, des de llavors s'usa per les Universitats amb molts altres fins, generalment lligats al finançament, a l'obtenció de beques i projectes, a la regulació dels ensenyaments a l'aula, etc.

Urgeix una reconsideració d'aquests índexs, que perjudiquen enormement els estudis de Dret. Per això hem demanat passar al nivell 2. És el que ens correspon, per les característiques de l'ensenyament del Dret, que és molt profesionalizante i pràctica: advocats, jutges, notaris i registradors, fiscals, lletrats de l'administració...

Aqueix nivell 2 és, a més, el que li correspon a quasi totes les ciències socials: la Ciència Política, la Criminologia, l'Economia o ADE; fins i tot al màster en Advocacia. Però també, curiosament, a les filologies: així, l'ensenyament de llatí o grec té un nivell 2, però Dret té un 1. És tan absurd com incomprensible. Fins a la pròpia Conselleria ha reconegut en més d'una ocasió que és una classificació obsoleta i injusta.

En quin punt es troben les negociacions amb la conselleria d'Universitats?

Sembla que en punt mort. I dic sembla perquè encara no ens ha contestat formalment a la nostra última petició. Comencem a exigir el canvi de nivell d'experimentalitat de manera informal en 2013, però ja en 2019 ho vam fer per escrit els quatre Deganats i ni se'ns va contestar. L'any passat vam reiterar la petició i se'ns va dir que no era el moment per la pandèmia. I ara tornem a fer-ho, en aquesta ocasió amb el suport dels quatre Rectorats, i se'ns diu que cal esperar a un pla pluriennal de finançament que no té ni data. La veritat és que la Conselleria i la Direcció General d'Universitats no han fet absolutament res en tres anys, i ara els ha “enxampat el bou”, a la vista de la quantitat de suports que hem obtingut. El seu és un exemple d'una gestió pèssima.

El paper de la Conselleria respecte de les Universitats està sent lamentable des de 2019. L'única tasca que es van proposar va ser redactar un pla pluriennal de finançament que anava a estar al setembre de 2020, i que ara anuncien per a 2022. No hi ha ni un esborrany. Quant a la gestió de la pandèmia a les aules, ha sigut un esforç exclusiu de les Universitats i els seus equips de gestió, seguint les directrius de Salut Pública. Aquesta consellera té interessos diferents i a penes ens atén, ni ens entén.

Veu voluntat d'acord per part del Consell?

En el Consell, sí: hi ha diversos consellers que ens donen suport i han tractat de mediar en el conflicte. Però qui decideix és la Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, i aquesta porta tres anys ignorant-nos de manera sistemàtica. La consellera Carolina Pascual i la seua directora general, Pilar Ezpeleta, ni tan sols s'han molestat a comunicar-nos la decisió que han pres respecte al canvi del nivell d'experimentalitat. Tanta supèrbia i tanta falta de diàleg, la veritat, ens molesten a totes les Facultats.

Quan creu que hauria d'arribar el finançament que reclamen?

Fa anys que degué arribar. Fins i tot ara és massa tarde atés que en els últims 12 anys, la meua Facultat ha perdut prop de 2 milions d'euros en finançament addicional per culpa d'un nivell d'experimentalitat absurd. En el món modern en què vivim, cada any que passa és un cúmul d'oportunitats que perds si no estàs situat on deus. I, en el nostre cas, la Conselleria ens condemna deliberadament a continuar fent classe a grups excessivament grans d'alumnes amb molt pocs diners. És ridícul que una Conselleria que es diu “d'Innovació” es comporte d'aquesta manera.

Que suposaria per a les facultats de dret valencianes i en concret per a la seua no aconseguir prompte el nivell de finançament?

Suposaria quedar-nos estancats en el segle XX i no poder avançar de veritat al XXI. Fa temps que tractem d'introduir en els estudis de Dret eines molt diverses d'innovació docent, que tenen un coeficient elevat d'experimentalitat: des de les Clíniques Jurídiques a les tècniques i habilitats digitals, la docència i ús de tècniques qualitatives i quantitatives i l'ús de bases de dades de IuraAnalytics (intel·ligència artificial aplicada a la justícia), etc.; la creació de “spin-offs” sobre matèries molt diverses; o la col·laboració amb centres d'innovació i desenvolupament empresarial en temes de propietat intel·lectual i industrial, protecció de dades, etc.

Un pol molt important és el dels convenis amb acceleradores de “startups” en matèria de “blockchain” i “LegalTech”, a les quals proporcionem alumnes emprenedors a través de programes propis. Així mateix, estem construint laboratoris de noves tecnologies aplicades al Dret, amb grups de professors i estudiants, xicotets perquè no hi ha diners per a més. Totes les Facultats s'estan involucrant en els “hubs” d'intel·ligència artificial que s'estan creant, perquè la societat, i els grups científics i empresarials, saber com afectarà el Dret i a la justícia.

També es desenvolupen en les nostres Universitats judicis simulats i reals, havent-se autoritzat la creació de sales específiques per al millor desenvolupament d'aquesta activitat; però la meua pròpia Facultat manca d'una sala de vistes per falta de fons i d'espai per a construir-la. Les implicacions dels tallers d'oratòria, debat i argumentació i l'ús de plataformes digitals de continguts jurídics són igualment molt rellevants, i igual succeeix amb la relació dels parcs empresarials amb la docència pràctica.

Tot això costa diners: sales d'informàtica, laboratoris, professors de pràctiques.

En què milloraria l'educació en el grau de dret amb el finançament adequat?

En més i millors mitjans, i en una major inserció laboral. A vegades em pregunte per què un estudiant de Medicina fa pràctiques en hospitals durant diversos anys, i fins i tot té a la seua disposició un hospital virtual i, no obstant això, un de Dret té un accés limitadíssim a fer pràctiques durant uns pocs mesos en jutjats i tribunals, i no té manera d'assistir a judicis, ni tan sols simulats.

Cal recordar que, en el transcurs de la pandèmia, l'Administració de Justícia ha tingut un dels acompliments més pobres en el conjunt de les Administracions Públiques: activitat suspesa, jutjats i tribunals tancats, supressió de les pràctiques formatives, retard d'assenyalaments i plets fins a 2023 i 2024, etc. En certa manera, el problema ha radicat en la falta de formació i preparació tècnica del personal que treballa en aquesta Administració. Però també és cert que un altre sector d'aqueixa mateixa Administració sembla entossudir-se a obstaculitzar la renovació i adequació dels estudis jurídics estigmatitzant-los en les taules d'índexs d'experimentalitat i considerant-los poc menys que huitcentistes.