elperiodic.com
SELECCIONA IDIOMA
Castellano

James Gaffigan i l’OCV esgoten totes les localitats per a la colossal ‘Resurrecció’ de Mahler

James Gaffigan i l’OCV esgoten totes les localitats per a la colossal ‘Resurrecció’ de Mahler
  • La ‘Simfonia núm. 2’ de Mahler compta amb la participació de les cantants Sydney Mancasola i Jamie Barton, i el Cor de la Generalitat Valenciana

  • El concert tindrà lloc el 10 de febrer a l’Auditori de les Arts i l’11 de febrer, a l’Auditori de Castelló

MÉS FOTOS
James Gaffigan i l’OCV esgoten totes les localitats per a la colossal ‘Resurrecció’ de Mahler - (foto 2)

El director musical de Les Arts, James Gaffigan, es retroba amb l’Orquestra de la Comunitat Valenciana (OCV) i el Cor de la Generalitat per a dirigir la ‘Simfonia núm. 2’ de Gustav Mahler, coneguda popularment com la ‘Resurrecció’.

El públic podrà gaudir de la monumental partitura del compositor austríac divendres que ve 10 de febrer a les 19.30 h en Les Arts, on ha aconseguit esgotar totes les localitats, i també el dissabte 11 en l’Auditori de Castelló.

El mestre estatunidenc aprofundeix en el seu compromís amb la programació simfònica del coliseu amb aquesta vetlada dedicada a una de les obres més representatives del postromanticisme. La ‘Segona simfonia’ de Mahler constitueix l’últim dels tres concerts simfònics que Gaffigan oferirà aquesta temporada 2022-2023 en Les Arts.

Gaffigan és un prestigiós mahlerià, que ha dirigit en el passat quasi totes les seues simfonies, inclosa la ‘Resurrecció’. La seua direcció d’aquesta obra amb l’Orquestra Nacional de França i el Cor de Radio France en el Festival de Saint-Denis en 2014, li va valdre els afalacs de mitjans com ‘Le Monde’, que van destacar el seu carisma i energia en una interpretació que “ha quedat en la memòria” del públic.

En aquesta ocasió, comptarà amb les aclamades cantants estatunidenques, Jamie Barton i Sydney Mancasola, que faran el seu esperat debut en Les Arts amb aquest concert, en què posaran veu al quart i cinqué moviments de la simfonia coral.

Després de passar per l’‘Aida’ del Teatro Real, la ‘mezzosoprano’ estatunidenca Jamie Barton torna a Espanya per a interpretar un rol de contralt en aquesta obra. La guanyadora del Beverly Sills Artist Award de 2017 ha cantat sota la batuta de directors de la talla de Marin Alsop, Andrew Davis, Daniel Oren o Antonio Pappano.

Per part seua, Sydney Mancasola, que ha sigut descrita per la crítica com una cantant “encisadora, resplendent i brillant”, és intèrpret habitual del Met de Nova York. La soprano californiana desenvolupa també una notable carrera a Europa amb treballs a París, Londres o Berlín, entre d’altres.

Barton posarà veu al ‘lied’ ‘Urlicht’, que forma part del quart moviment i, posteriorment, al cinqué moviment, la ‘mezzo’, junt amb Sydney Mancasola i el cor mixt, interpretaran l’esperançador poema ‘Die Auferstehung’ (‘La resurrecció’) del poeta Klopstock, que ha acabat donant aquest sobrenom a la simfonia.

La ‘Resurrecció’

Gustav Mahler (1860-1911) era un home amb molt d’interés per temes com la mort, l’espiritualitat i la religió, fet que es va veure influenciat per les múltiples pèrdues que va patir al llarg de la seua vida, com la mort de diversos dels seus germans a una edat primerenca o, fins i tot, la de la seua filla.

Al mateix temps, la seua experiència com a jueu en un moment d’antisemitisme  creixent en tot Europa va afectar el compositor i, per tant, la seua visió de la vida i les seues obres. Destaca el capítol que va viure quan se li va oferir la direcció de l’Òpera de Viena amb la condició de convertir-se al catolicisme, clàusula que va acabar acceptant.

Aquestes inquietuds i preocupacions es veuen reflectides en la ‘Simfonia núm. 2’, en la qual fa una reflexió sobre la vida, la mort i la resurrecció, que s’expressen musicalment amb intensos contrastos al llarg de la peça, passant de marxes fúnebres i solemnes a passatges d’una notable tendresa.

La ‘Resurrecció’ no sols és considerada una obra de proporcions colossals a causa de la duració que té, ja que és una de les més extenses del compositor, amb quasi una hora i mitja d’extensió, sinó que també ho és per requerir una gran orquestra per a aconseguir el so grandiloqüent que la partitura exigeix.

Pujar