Izal: "Trobàvem a faltar l'escenari i sabem que algun dia tornarem a ballar"

Izal ho ha tornat a fer: Sold Out en el seu concert a València. El grup de música indie torna a València després de molt temps sense tocar ací. Ho fa amb unes circumstàncies diferents, allunyades de les aglomeracions dels festivals com el de Les Arts i dels balls "fins que tot acabe" com resa la seua cançó.

Però les ganes de veure'ls tocar són igual de fortes que les seues ganes de pujar a l'escenari. El grup es pujarà a l'escenari aquest diumenge 4 de juliol a l'estadi Ciutat de València i en elperiodic.com els hem volgut entrevistar per saber quines són les seues sensacions al tornar a una ciutat que tant afecte els dóna. Ací voz deixem l'entrevista completa:

Moltes gràcies per contestar-nos a l'entrevista, en primer lloc ens agradaria saber amb quina sensació torneu als escenaris després de tants mesos de pandèmia.

Hi ha una part de nosaltres que se sent igual que abans, quasi com anar en bici. És una sensació que, per sort, ens és molt familiar per haver-la gaudit durant molts anys.

Una altra part, però, està com si fora la primera vegada. Hi va haver moments al principi de tot això que ens cuestionavem si els concerts tornarien. Ara sona molt desgavellat però en aquest moment en el qual res se sabia era un de les possibilitats a contemplar. Som molt feliços tornant a trepitjar les taules.

Què és el que més heu trobat a faltar aquests mesos?

Tot! Des del nostre equip tècnic fins a les cerveses al camerino, la carretera o els nervis previs al concert. A nivell professional ha estat especialment dur per no poder treballar pràcticament res, però vam poder aprofitar per gravar i això calmava la granota de tocar.

Evidentment es torna en altres condicions: hi ha restriccions, no es pot ballar i saltar com tant conviden les vostres cançons. Tindreu un sentiment agredolç, veritat?

En certa manera sí. Tenim un repertori que tendeix més a ballar-se que a contemplar-se. Però veiem que la gent està igual que nosaltres i que, alhora, gaudeixen com nosaltres perquè també trobaven a faltar la música en directe. I això és molt bonic.

Parlant ara de Meiuqèr, la sorpresa amb què torneu. Com naix?

Mikel l'escriu a la fi de 2018, després d'un llarg bloqueig creatiu que li tenia amb prou ansietat. Va ser una cançó alliberadora, que el va fer aixecar-se i tornar a la vida musicalment parlant. Els tornades i la música la va escriure any i mig després i va ser ja una llavor imparable que va fer que brollaren totes les cançons de el nou àlbum.

És el preludi del que ens espera amb el vostre nou disc? Parleu un poc d'ell ...

Estem molt contents amb el resultat. Això és una cosa que és tan bàsic com complicat d'aconseguir. Considerem que és un pas endavant en la nostra trajectòria musical. Hem evolucionat cap a un so que segueix en la línia de l'anterior però avançant. Amb l'ajuda de Brett Shaw i Sancho Gomez hem aconseguit el so que buscàvem.

Estem desitjant que veja la llum un disc que descriu molt bé el concepte "Llar", i d'aquí el seu nom. Durant l'últim any tots ens hem refugiat en això que per a nosaltres és una llar. La nostra gent, el nostre camp de protecció.

La pandèmia ens ha marcat a tots, també a vosaltres els artistes. Us ha influït en la vostra forma de compondre o expressar-vos? Canvia Izal en aquest nou disc?

Les circumstàncies en què escrius cançons afecten a les pròpies composicions. No és el mateix compondre des de l'alegria que des de l'angoixa, des de la sensació de llibertat que des de la por. Tot queda plasmat en una cançó, per tant una pandèmia mundial i les seues conseqüències afecten inevitablement a l'expressat en les composicions d'aquest període. IZAL canvia sempre, intentem no repetir un disc -ni 1 cançó- mai.

Preparant aquesta entrevista m'he posat diversos dels vostres llegendaris temes i m'he traslladat sens dubte a aquests festivals quan no hi havia pandèmia. A cançons com Pequeña Gran Revolución, la Mujer de Verde o El Baile ... Teniu ganes de tornar a ballar fins que tot acabe i que el vostre públic es puga unir el ball?

Sens dubte, anhelem el moment de veure que la gent balla com abans igual que trobàvem a faltar pujar-nos a l'escenari. Arribarà i ballarem més que mai. Només cal seguir tenint paciència i esperar, així podrem ball durant molt més temps.

València tenia ganes de tornar a veure-vos. Què us transmet la ciutat?

És especial. En general l'est sempre ens ha tractat molt bé. Però València sempre ens ha acompanyat molt. A més, jo (Alejandro), sóc d'ací i això suma nervis. No només per a mi, sinó també per a la resta de la banda. Sempre és bonico tocar a la ciutat que va veure néixer a algun dels teus companys.

Ací a València tenim grans festivals on heu estat com Les Arts, o una miqueta més amunt l'Arenal Sound. Quin sentiment vos ve al cap quan penseu en aquests grans momentazos davant milers de persones unides pels vostres acords?

Els focs artificials de Les arts, la mar de febrer de l'Arenal ... la ressaca emocional de València és més fort. Allà som encara més disfrutones. Mengem paella, veiem el mar, la gent ens rep especialment bé. És ciutat top per a nosaltres.

Els vostres temes són alegria, són força i són energia, amb quina missatge final podríem acabar l'entrevista o quin missatge voleu llançar als lectors i als fans?

Potser la lletra de La bona Ombra siga prou apropiada per a tot això. Quedar-nos amb el bo del que acabem de viure. Ja es veu la llum, ja es veu el ball, i estarem ací per celebrar-ho.