La UV investirà ‘honoris causa’ a Juan Carlos Izpisúa, Juan Roig, Roger Chartier, Jürgen Baselow i Gunnar von Heijne

El Consell de Govern de la Universitat de València ha aprovat hui dimarts concedir el doctorat 'honoris causa' al científic Juan Carlos Izpisúa, l'empresari Juan Roig, l'historiador francés Roger Chartier, al jurista alemany Jürgen Basedow i al bioquímic suec Gunnar von Heijne.

En la reunió del Consell de Govern també s'ha aprovat la implantació d'un nou títol de grau en Intel·ligència i Analítica de Negocis/BIA. El punt ha sigut presentat per la vicerectora d'Estudis i Política Lingüística, Isabel Vázquez.

Juan Carlos Izpisua

Juan Carlos Izpisúa Belmonte (Hellín, Albacete, 1960) es va llicenciar en Farmàcia per la Universitat de València amb premi extraordinari. Està especialitzat en biologia del desenvolupament i dirigeix la càtedra Roger Guillemin en el Laboratori dExpressió Gènica de l'Institut Salk d'Estudis Biològics a La Jolla, Califòrnia.

En 2004 va participar en la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, del que va ser director fins a gener de 2014. També la Universitat de València va realitzar un màster en Farmacologia, abans de finalitzar el seu doctorat en Bioquímica i Farmacologia per la Universitat de Bolonya (Itàlia) i la Universitat de València.

Després de dur a terme recerques postdoctorals en el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL) a Heidelberg, Alemanya, i la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), EUA, es va incorporar a l'Institut Salk en 1993.

Els seus treballs han ajudat a comprendre els mecanismes cel·lulars i moleculars responsables del desenvolupament embrionari des del moment de la fertilització fins a la formació d'un organisme adult compost per milions de cèl·lules. Aquests descobriments estan tenint un impacte significatiu en el desenvolupament de nous tractaments per a malalties, i han contribuït a la creació de noves fronteres per a la ciència biomèdica en camps tals com la regeneració d'òrgans i teixits i la lluita contra l'envelliment.

Juan Roig

Juan Roig Alfonso va nàixer el 8 d'octubre de 1949 a València. Es va graduar en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València en 1973. Temps després es va graduar en el Programa d'Alta Direcció d'Empreses en l'IESE Business School (Universitat de Navarra). En l'actualitat és el president i principal accionista de Mercadona.

Entre els mèrits de Juan Roig, la Facultat d'Economia, que ha proposat el reconeixement, destaca el fet d'haver convertit una peitita empresa familiar en la principal cadena de distribució comercial d'Espanya. L'evolució, en xifres de botigues i empleats en aquests 40 anys, avala "l'important èxit del model i estratègia empresarial triat per Juan Roig des que es va erigir com el seu administrador en 1981". Així, es recorda que un recent informe de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (IVIE) per a 2017, estima que l'impacte total de Mercadona representa l'1,7% de PIB d'Espanya, mentre que en termes d'ocupació és d'un 3% de la població activa espanyola.

Juan Roig ha promogut creació la denominada Marina d'Empreses, on se situen tres iniciatives personals: l'Escola d'Empresaris EDEM, el Projecte Llançadora i l'Angels Capital.

Jürgen Basedow

Jürgen Basedow (Hamburg, 1949) és director de l'Institut Max Planck de Dret Internacional Privat Comparatiu, a Hamburg, i professor en la universitat d'aquella ciutat alemanya. De 2004 a 2008, Basedow va ser president de la Comissió de Monopolis. Va estudiar de 1969 a 1974 en les universitats d'Hamburg, Ginebra i Pavia. En 1981 va obtenir un mestratge en dret per Harvard. Ha sigut professor a Augsburg, on va ser degà en 1993 i1994; Berlín; i en l'Institut Max Planck d'Hamburg.

La recerca de Basedows se centra en el dret privat internacional; el dret privat i comercial europeu, en particular el dret de la competència; el dret del transport i el tràfic; i el dret de les assegurances. Va rebre la Medalla Otto Hahn de la Societat Max Planck en 1979, té un doctorat honorari de la Universitat d'Estocolm i una càtedra honorària de la Universitat de Jiaotong Xi'an. En 2012, Leuphana University Lüneburg i Tbilissi State University li van atorgar el doctorat 'honoris causa'.

Gunnar von Heijne

Nils Gunnar Hansson von Heijne (Gotemburg, 1951) és investigador del Centre per a Recerca de Biomembranes en la Universitat d'Estocolm. Es va graduar en Ciències en Química i Enginyeria Química del Royal Institute of Technology (KTH). Posteriorment va estudiar física teòrica en KTH, en un grup de recerca centrat en la mecànica estadística i la biofísica teòrica. En 1983 es va fer docent en biofísica teòrica en KTH, on va romandre fins a 1988. Entre 1982 i 1985 va treballar com a reporter científic en 'Sveriges Radie'. I de 1989 a 1994 va estar vinculat al Karolinska Institutet, fins que va ser nomenat professor de química teòrica en la Universitat d'Estocolm.

La recerca de von Heijne se centra a les proteïnes de membrana, i és un dels científics suecs més citats en les àrees de bioquímica i biologia molecular. En 2012, va ser guardonat per la Societat Internacional de Biologia Computacional. Von Heijne és membre de la Real Acadèmia de Ciències de Suècia des de 1997 i membre del Comitè Nobel de Química de 2001 a 2009.

Roger Chartier

Roger Chartier (Lió, 1945) és un historiador francés, membre de la quarta generació de l'Escola dels 'Annals', especialitzat en la història cultural, en la qual ha integrat resultats d'estudi i de recerca d'espais acadèmics tals com la història del llibre i de l'edició, les formes de producció i circulació dels textos, els espais d'acumulació de la memòria escrita entesos com a espais del poder i també de sociabilitat, les pràctiques vinculades a l'ús i gaudi dels mateixos.

La utilització de la literatura espanyola com a font de l'anàlisi històrica li ha convertit en un mestre de la recerca en la història de la literatura, especialment del Segle d'Or. Els grans estudiosos espanyols, com Francisco Rico, amb qui ha estudiat aspectes inèdits del Quixot i de textos de Quevedo, Góngora, Lope de Vega o el propi Cervantes, han reconegut la seua contribució científica.

Des de principis dels anys huitanta, el professor Chartier ha mantingut una estreta relació intel·lectual amb diverses universitats espanyoles. En la Universitat de València, han sigut varis els grups de recerca de la Facultat de Geografia i Història amb els quals ha mantingut un intens i fructífer contacte intel·lectual.